Opinió

Inici Opinió

Necrologi

Aquest proper estiu farà vint-i-cinc anys que soc taradellenc. Taradell, de moment, és el lloc on he viscut més anys seguits. I crec que ja...

La postguerra a Taradell (8): La parròquia, el cor del poble

El franquisme ben aviat implantà el que jo anomeno el "nazionalcatolicismo" que a Catalunya va afectar sobretot els dirigents eclesiàstics. Tenia agafada la paella...

Una taradellajant de renom

Clementina Arderiu i Voltes va estiuejar i va passar alguns caps de setmana a Taradell fa un bon grapat d’anys. La gent que estudia el...

El Mundial de futbol (i2): una mina d’or per la Fifa i xavalla per als clubs

Que el futbol és un gran negoci no ho dubta ningú. Segurament és el sector de l'oci més gran, especialment el campionat del món....

Puigdemont, home d’Estat: ara toca amnistia i català a la UE

Puigdemont no es vincla, no s'agenolla ni a Pedro Sánchez ni a Espanya. En la seva conferència de premsa celebrada fa poc a Brussel·les...

L’esperit de Taradell

Encara és aviat per extreure conseqüències polítiques concretes de les consultes de diumenge passat, però cada cop sembla més evident que estem davant un...

Joc de diferències

Viure lluny de casa et fa valorar més el que hi deixes, adonar-te dels avantatges i les diferències. La memòria diuen que és selectiva...

Petita història escrita

Les cartes, els dietaris i les memòries tenen el poder del testimoni i nitidesa de la mirada  a vegades ingènua de fets i moments...

Si no n’hi ha, no en pot rajar

A mitjans d’agost, aprofitant un dia de festa personal, vaig anar a fer el Sender de Taradell. Sempre que puc m’escapo a córrer o...

Sana enveja

Aquest mes de maig he tingut la sort de viure tres manifestacions culturals que m'han fet reflexionar un xic sobre la salut de les...

Any nou, poble nou

Fer bons propòsits en canviar d’any és molt nordamericà. En això sóc més de pagès: l’esforç s’ha de fer dia rere dia perquè sinó...

Ser part de les estadístiques

Encara em costa parlar de mi. I això que fa anys que, gràcies a aquestes cròniques, no faig res més. Però sovint ho dissimulo amb...