Si no n’hi ha, no en pot rajar

A mitjans d’agost, aprofitant un dia de festa personal, vaig anar a fer el Sender de Taradell. Sempre que puc m’escapo a córrer o a caminar i els dies que tinc més temps ho aprofito per fer trams més llargs. Aquesta sortida em va servir per acabar de decidir-me per tirar endavant un projecte que porta anys a la meva ment i que ben aviat publicarem a la web de Ràdio Taradell. Tracta sobre les fonts de Taradell, les que hi havia fa uns anys, les que queden i dins de les que queden, les que ragen i dins de les que ragen, les que tenen l’aigua potable.

M’he basat en el llibre de Les fonts de Taradell que va publicar Mn. Joan Vilacís l’any 1965. Llavors n’hi havia moltes. Concretament Mn. Vilacís en va comptabilitzar 73, entre elles la Font Calenta, una font que està en el camí que hi ha al costat del Golf de Taradell. Una font que fins fa poc desconeixia perquè directament havia desaparegut però que fa uns anys uns veïns de Taradell van voler recuperar. Actualment, la Font Calenta és l’única que et trobes quan fas el Sender de Taradell que raja i que es pot beure. Crec que no m’equivoco, i si m’equivoco, a banda de rectificar aquest text, seria una gran notícia. I és que la Font Calenta és l’excepció del què els està passant a les fonts, en aquest cas, de Taradell.

Històricament les fonts eren un lloc de trobada. Ara, i si em permeteu l’expressió, no són res i en molts casos hi passes i dius: “quan era petita, aquí hi havia una font”. Per exemple, els que som del col·legi Sant Genís i Santa Agnès, l’últim dia de curs sempre anàvem a passar el matí o la tarda a la font de Masgrau. Ara aquesta font, a banda que està dins d’una propietat privada i tancada, està tapada i no es veu. També amb l’escola recordo els dijous Llarder a la font del Pujol (una font que el dia que vaig fer el sender, tampoc rajava). Al costat de casa hi tenia la font de la Valldevall i de la Vallmitjana. La primera, està colgada per un munt de bardisses que m’ha estat impossible accedir-hi, deixant de banda que en l’últim record que en tinc, l’aigua no era consumible. Pel que fa a la de la Vallmitjana, la font ha quedat tapada pel pantà que es va fer a finals dels anys 80. Aquests en són només uns exemples.

A casa sempre hem anat a buscar aigua a la font. De ben petita recordo com anàvem amb l’oncle Carmelito a la Font del Xumet, que estava situada al carrer Catalunya. Una font que actualment ja no existeix. Més tard, jo i bicicleta baixàvem a la Font Gran a omplir les garrafes d’aigua, fins que la seva aigua no va ser potable. El dia que vaig fer el sender, el 16 d’agost a mig matí i amb molta calor, no rajava cap de les set fonts de la Font Gran. D’allà vaig passar a anar a buscar l’aigua a la font del Revetó, a la Roca. Allà ja hi anava amb moto i més tard amb cotxe on per omplir una garrafa de 8 litres t’hi passaves gairebé mitja hora. Aquella aigua era molt bona i fins i tot es va fer una segona font (aquesta rajava més) per evitar les cues que s’hi feien fins que un dia es va repetir la història i va aparèixer un cartell que deia: Aigua no potable. I és que una conseqüència ha portat a l’altra. La contaminació de les fonts (aquí haig de recordar que una de les fonts més contaminades de la comarca la tenim a Taradell -la font del Casanell-) ha portat a la desaparició d’aquestes. Ara vaig a buscar l’aigua a una font de Viladrau, potser el lloc i el poble on vaig és el de menys (sempre la puc anar a comprar en una botiga). El que em fa més ràbia és que quan vaig a caminar o vaig a córrer no tingui, gairebé mai, cap font on poder fer-hi un trago.