Opinió

Inici Opinió

La postguerra a Taradell (6): de l’eufòria a la gran depressió amb el camp nou de la Roureda

Deia en el meu darrer article que la pràctica de l'esport era només per al món masculí, perquè semblava que les noies no podien...

La postguerra a Taradell (5): El futbol, el nostre esport rei

Per als taradellencs dels anys 50 el Camp Nou no era el camp del Barça com tothom es pensa sinó la Roureda, el camp...

Hauríem de demanar un certificat de català a Messi?

Ja sé que el títol és molt llaminer. Pot ser un títol populista o demagog. Tant me fa, perquè els que hem arribat a...

La postguerra a Taradell (4): Ràdio Taradell O.M., la màgia d’una veu local

La consolidació del franquisme va representar una persecució total del català. Un funcionari que pronunciés una sola paraula en català durant el treball podia...

La Diada: L’ANC va jugar un bon partit, però es va fer un autogol al final

Per fi ha passat la Diada. Una de les Diades més tristes, ensopides i amb aire moribunda com mai no havia viscut, si més...

La Postguerra a Taradell (3): El cinema, la gran diversió de la majoria

Els cinemes Principal i Centre Catòlic van marcar la major part del segle XX pel que fa al lleure dels vilatans. La gent gran...

Tornem a l’escola?

Quan en Joan em va recordar que em tocava article d'opinió, no tenia gaires ganes de posar-m'hi. Aquest estiu ha estat, emocionalment, molt dur....

Messi es queda: una treva més que perillosa

S'acostuma dir que el futbol és l'opi del poble. I a vegades amb raó. Però si ho agafem pel cantó positiu veurem que en...

La postguerra a Taradell (2): Es van fer dues vagues al cinema ‘Falange’

L'entrada de les tropes franquistes a Catalunya el 1939 –a Taradell el 2 de febrer, dia de la Candelera– va donar pas a tota...

Crisi d’oportunitats

Si en ple pic de la pandèmia del coronavirus, o fins i tot fa unes setmanes, m’haguessin preguntat si aquests dies estaríem celebrant la...

Els estius de la postguerra amb els ‘senyors’ de Barcelona

Taradell és un bon lloc per estiuejar. Això sap tothom. A Barcelona ensopego moltes vegades amb gent, sobretot gran, que ha passat alguns mesos...

Com cirerers confinats

De ciutat estant, segueixo l'esdevenir de Taradell per les xarxes socials i per alguna escadussera trucada en format tradicional. Confinat a Barcelona m’enyoro del meu...