Opinió

Inici Opinió

La llengua de vidre: La Guàrdia Civil parla en català a la sèrie televisada d’Altsasu i Càritas castellanitza els...

Últimament estem vivint situacions relacionades amb la llengua que n'hi ha per riure si no fos que la situació és tan greu que acabaríem...

El Taradell de la postguerra (i 11): Per Nadal, fer cagar el Tió, un bon tec i els pastorets

Amb l'article sobre Joan Segarra pensava posar fi al serial sobre les meves vivències del Taradell de la postguerra. Però avui llegint que aquest...

Santa Llúcia ens conservi la vista

Recordo l'àvia Maria. L'àvia Maria i el fred intens. El fred intens d'una llar sense calefacció i amb alguna estufa amb rodes que portàvem...

La postguerra a Taradell (10) : Joan Segarra, el gran capità, un vilatà més

Amb aquest article acabo el "colebrot" sobre la postguerra a Taradell. Vaig començar parlant dels "senyors", aquelles persones procedents sobretot de Barcelona que passaven...

La postguerra a Taradell (9): Un desert informatiu de llarga durada

"Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg, que no és resignat". Així cantava Raimon la situació que es vivia sota el franquisme on...

Ha de ser el Barça un club independentista?

El Barça és a can seixanta. Ho sabem tots. Representa molt bé l'esperit cainista que tenim els catalans per allò de tants caps tants...

La postguerra a Taradell (8): La parròquia, el cor del poble

El franquisme ben aviat implantà el que jo anomeno el "nazionalcatolicismo" que a Catalunya va afectar sobretot els dirigents eclesiàstics. Tenia agafada la paella...

Confinat i aïllat a casa i sempre positiu

Avui es compleixen 10 dies des que es va confirmar que era un contacte estret d'un positiu. Aquí exposo com ho he viscut, sense...

La postguerra a Taradell (7): La dona, víctima de l’asfíxia religiosa i del masclisme ancestral

El final de la guerra (in)civil va representar el principi de l'asfíxia religiosa que consolidava també el tradicional masclisme. Les dones podien ser l'esca...

Caminar

La memòria és una bella companya de viatge vital. La memòria, sovint, té peus i cames i cor i, quan suspira, pulmons i tot. La...

La postguerra a Taradell (6): de l’eufòria a la gran depressió amb el camp nou de la Roureda

Deia en el meu darrer article que la pràctica de l'esport era només per al món masculí, perquè semblava que les noies no podien...

La postguerra a Taradell (5): El futbol, el nostre esport rei

Per als taradellencs dels anys 50 el Camp Nou no era el camp del Barça com tothom es pensa sinó la Roureda, el camp...

Agenda d'activitats