Inici Opinió La llei de l’Amnistia, també al congelador

La llei de l’Amnistia, també al congelador

0
COMPARTIR

Era d’esperar. No hi ha hagut cap sorpresa. La llei d’Amnistia queda en el congelador. Els jutges del Tribunal Suprem consideren que continuen en vigor les ordres de detenció de Puigdemont, Comín i Puig i les inhabilitacions de Junqueras, Turull, Forcadell i Bassa. Se’ls imputa el delicte de malversació amb profit personal, mentre que s’amnistia els 50 policies que van actuar amb violència durant el referèndum de l’1 d’Octubre de 21017. S’ha de reconèixer que els magistrats tenen molta imaginació a l’hora d’inculpar els nostres líders i d’inventar-se delictes. Per la unitat d’Espanya i per defensar les idees de l’extrema dreta s’hi val tot.

Una vegada més s’ha demostrat que Espanya és una dictadura, en aquest cas una dictadura de les togues que no respecten les lleis aprovades pel Congreso. No admeten la separació de poders de tot Estat democràtic. Aquí el poder és d’elles que són d’extrema dreta i continuadores del règim franquista. Jo em pregunto fins quan un Estat democràtic pot acceptar aquesta impunitat i sobretot qui serà capaç de tallar-ho.

Mentrestant, a Catalunya continuen les gestions per formar el govern autonòmic. Sembla que si no hi ha un govern del PSC, ERC i COMUNS caldrà anar a unes noves eleccions. Curiosament, ERC cada cop més a prop de l’abisme té la clau de la governabilitat. Si aprova la presidència d’Illa podrà ser acusada de traïció en uns moments en què  més que mai es necessita tornar a recosir la unitat indepe. I si es va a noves eleccions li cauran crítiques de totes bandes. Sigui com sigui mala peça al teler.

Tot amb tot, el país cada cop té menys recursos per suportar 8 milions d’habitants i el català cada cop és més residual. A Espanya qui no sap castellà no pot tenir la nacionalitat espanyola. Fa uns dies una senyora estrangera que vivia en un poble de Mallorca no la va aconseguir perquè, tot i parlar un català més que correcte, el seu castellà era deficient. D’altra banda, cada cop hi ha més sud-americans que tenen la doble nacionalitat i, per tant, poden votar en les eleccions catalanes. Gent que no sap ni un borrall de la història i de la llengua catalana i que a hores d’ara ja decideix en part el destí del país. No cal pas explicar què passarà més aviat que tard. És clar que per alguns dir això és racisme i es prefereix amagar el cap sota l’ala.

Per la seva part, el president Puigdemont ja ha dit per activa i passiva que pensa tornar el dia de la investidura, passi el que passi. Això vol dir que pot ser detingut, empresonat i ves a saber fins quan podria sortir de la presó. El panorama, doncs, es por escalfar de mala manera. L’ANC (Assemblea Nacional Catalana) ja ha dit que tornarà a les mobilitzacions del carrer.

Per cert, el canvi de la presidència de l’ANC a mans de Lluís Llach ja comença a notar-se amb l’organització de les primeres manifestacions, després de la paràlisi sota la presidència de Dolors Feliu. Sembla que torna el temps de plantar cara a l’Estat i fins i tot a ERC si dona la presidència de la Generalitat al PSOE-PSC, els del 155. Les pròximes setmanes prometen ser interessants i sobretot molt mogudes. L’independentisme no està mort, només està desconnectat. D’aquí ve la importància de tenir líders com Puigdemont en el camp polític i de Llach en el camp civil. Qui és la persona més odiada a Espanya? Això sol hauria de convèncer els indecisos o decebuts.

També farà falta que tinguem sort, aquesta sort que sempre hem tingut perquè Espanya sempre ens ajuda amb les seves repressions com diu Llach en una de les seves cançons: “Que tinguem sort, que trobem tot els que ens va mancar ahir, per això malgrat la boira cal caminar”.

COMPARTIR
Subscriu-te
Notifica
guest

0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments