Opinió
El meu adeu a Joan Roma Garolera, un homenot de Taradell
Per als taradallencs que vivim fora i que ja som mica granadets en anys segur que la secció de defuncions és una de les...
Diumenge eleccions: Catalunya o Espanya, llibertat o esclavitud colonial
"Ara digueu, ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble. Ara digueu, ara digueu, ara digueu" - (Salvador Espriu)
Ja tenim a tocar...
La llengua de vidre: La Guàrdia Civil parla en català a la sèrie televisada d’Altsasu i Càritas castellanitza els...
Últimament estem vivint situacions relacionades amb la llengua que n'hi ha per riure si no fos que la situació és tan greu que acabaríem...
El Taradell de la postguerra (i 11): Per Nadal, fer cagar el Tió, un bon tec i els pastorets
Amb l'article sobre Joan Segarra pensava posar fi al serial sobre les meves vivències del Taradell de la postguerra. Però avui llegint que aquest...
La postguerra a Taradell (10) : Joan Segarra, el gran capità, un vilatà més
Amb aquest article acabo el "colebrot" sobre la postguerra a Taradell. Vaig començar parlant dels "senyors", aquelles persones procedents sobretot de Barcelona que passaven...
La postguerra a Taradell (9): Un desert informatiu de llarga durada
"Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg, que no és resignat". Així cantava Raimon la situació que es vivia sota el franquisme on...
Ha de ser el Barça un club independentista?
El Barça és a can seixanta. Ho sabem tots. Representa molt bé l'esperit cainista que tenim els catalans per allò de tants caps tants...
La postguerra a Taradell (8): La parròquia, el cor del poble
El franquisme ben aviat implantà el que jo anomeno el "nazionalcatolicismo" que a Catalunya va afectar sobretot els dirigents eclesiàstics. Tenia agafada la paella...
La postguerra a Taradell (7): La dona, víctima de l’asfíxia religiosa i del masclisme ancestral
El final de la guerra (in)civil va representar el principi de l'asfíxia religiosa que consolidava també el tradicional masclisme. Les dones podien ser l'esca...
La postguerra a Taradell (6): de l’eufòria a la gran depressió amb el camp nou de la Roureda
Deia en el meu darrer article que la pràctica de l'esport era només per al món masculí, perquè semblava que les noies no podien...
La postguerra a Taradell (5): El futbol, el nostre esport rei
Per als taradellencs dels anys 50 el Camp Nou no era el camp del Barça com tothom es pensa sinó la Roureda, el camp...
Hauríem de demanar un certificat de català a Messi?
Ja sé que el títol és molt llaminer. Pot ser un títol populista o demagog. Tant me fa, perquè els que hem arribat a...
La postguerra a Taradell (4): Ràdio Taradell O.M., la màgia d’una veu local
La consolidació del franquisme va representar una persecució total del català. Un funcionari que pronunciés una sola paraula en català durant el treball podia...
La Diada: L’ANC va jugar un bon partit, però es va fer un autogol al final
Per fi ha passat la Diada. Una de les Diades més tristes, ensopides i amb aire moribunda com mai no havia viscut, si més...
La Postguerra a Taradell (3): El cinema, la gran diversió de la majoria
Els cinemes Principal i Centre Catòlic van marcar la major part del segle XX pel que fa al lleure dels vilatans. La gent gran...
Messi es queda: una treva més que perillosa
S'acostuma dir que el futbol és l'opi del poble. I a vegades amb raó. Però si ho agafem pel cantó positiu veurem que en...
La postguerra a Taradell (2): Es van fer dues vagues al cinema ‘Falange’
L'entrada de les tropes franquistes a Catalunya el 1939 –a Taradell el 2 de febrer, dia de la Candelera– va donar pas a tota...
Els estius de la postguerra amb els ‘senyors’ de Barcelona
Taradell és un bon lloc per estiuejar. Això sap tothom. A Barcelona ensopego moltes vegades amb gent, sobretot gran, que ha passat alguns mesos...
