El Reial Madrid, en fora de joc tant a Espanya com a Europa

Florentino Pérez, president del Reial Madrid, no solament és un dels personatges amb més poder de l’Estat sinó que és el poder. A la llotja del Bernabeu si couen les grans operacions econòmiques . La seva empresa ACS—que no vol pas dir “al cel sigui”—és una màquina de fer bitllets. Res s’escapa de la seva influència i no tolera cap mena de crítica. Els companys de la premsa de Madrid en saben un niu dels tentacles d’aquest home i, per tant, no els queda més remei que fer bondat si no volen perdre el lloc de treball. De fet, com que a Madrid la majoria dels mitjans de comunicació estan a mans de l’extrema dreta és impensable qualsevol rebel·lió.

Florentino Pérez sempre vol guanyar allò on fica el cap tant en els negocis com en el futbol. La seva forma d’actuar no és apassionada, no crida, no discuteix. Ara bé, a la pràctica tothom sap com es comporta i sense donar mai la cara sempre aconsegueix el que vol caigui qui caigui, peti qui peti. Aquesta tàctica que fa servir en les empreses l’ha traslladada al futbol. Vol que el Reial Madrid guanyi pel civil o pel penal com es diu ara. Tots sabem les influències que l’equip blanc ha tingut i té en l’estament arbitral, en la federació i en els organismes governamentals tant en temps del franquisme com ara. No s’ha estat mai de criticar públicament els àrbitres i els components del VAR. Si ho hagués fet un altre club segurament ja hauria estat sancionat. Però qui s’atreveix a anar en contra del “ser superior” com el va definir l’ex jugador Butragueño?’ No solament això sinó que la televisió oficial del club abans de cada partit ens forneix un reguitzell de jugades que presumptament han anat en contra del conjunt blanc per part de l’ àrbitre encarregat de dirigir-los el matx. Cap impunitat perquè es tracta d’una televisió privada. Més pressió i més impunitat gairebé impossible. Fins i tot l’entrenador Ancelotti que habitualment mai no parlava dels àrbitres ara ho fa cada dos per tres en considerar que perjudiquen el Madrid. Qui paga mana. Vet aquí que l’equip que ha gaudit i gaudeix de tota mena de privilegis es converteix de botxí en víctima. No hi ha com tenir el poder, que sempre fa el que li dona la gana.

Això no obstant, sembla que no té pas gran influència fora de les fronteres de l’Estat com s’ha demostrat en l’elecció del millor futbolista de la temporada passada a càrrec de la revista “France Football”. La pilota d’ Or és premi que voten periodistes de gran prestigi d’arreu. del món. Un premi que és avalat per la UEFA ( Unió Europea Futbol Associació) i que unànimement es considerat el guardó més important en el futbol. El Madrid volia que el premi hagués estat per a Vinicius, un jugador de gran talent, però sense “fair play” o sigui que no juga net per les protestes i provocacions constants als jugadors del conjunt contrari. Finalment el premi ha estat per a Rodri, jugador madrileny del Manchester City. El Madrid s’ha quedat amb un pam de nas. Immediatament Florentino Pérez en assabentar-se hores abans del lliurament del premi que Vinicius no n’era el guanyador i quan la comitiva madrilenya ja tenia un peu a l’avió per assistir a la festa va decidir cancel·lar el viatge com a París. Una rabieta indigna d’un equip que presumeix de “señorío” i una falta de respecte a tot el món de l’esport. Com si estigués en un pati de col·legi: si jo no guanyo no valen les votacions.

En aquest acte, entre altres premiats, la jugadora del Barça Aitana Bonmatí va aconseguir la Pilota d’Or per segona vegada consecutiva en categoria femenina. Tanmateix el Barça femení va ser declarat el millor equip del món. I hagué més premis per al Barça tant en categoria masculina com en femenina. Cal destacar que Aitana Bonmatí ve fer el seu discurs d’agraïment en català. Com ja és habitual a Espanya se l’ha tractada de tot. La catalanofòbia no s’acaba mai. Cal recordar que els idiomes oficials de la UEFA són el francès i l’anglès i, per tant, el castellà no hi pinta res ni a França. En tot cas a França encara el català és reconeguda com a llengua regional.

Perdoneu-me que expliqui una anècdota personal. Fa un anys en un partit de la Champions jugat al Bernabeu, la directiva blanca va prohibir que es fessin pels altaveus de l’estadi uns advertiments en català al públic barcelonista que hi era present com passa en tots els partits d’aquesta competició. Sempre hi ha informacions per a l’ equip contrari en la seva llengua. Recordo que la llengua oficial del Barça és el català. Vaig fer una protesta a la UEFA que va obrir un expedient als madrilenys. Però la vaig fer en castellà i no em va ser admesa fins a ser presentada en francès. O sigui que el castellà no té cabuda en la federació europea. Per tant, menys orgull i més autoestima per a la nostra llengua. Gràcies pel teu exemple, Aitana Bonmatí.

La setmana de la Pilota d’Or ha coincidit amb la gran victòria del Barça al camp del Madrid per 4-0. Tot just ara es compleixen 50 anys del triomf barcelonista també a Madrid per 5- 0. Ara mateix el Barça marca la línia i el Reial ha queda en fora de joc tant a Espanya com a tot el món.