Repàs a les eleccions : Catalunya pot descarrilar

A finals de l’any 2017 una multitud de catalans es van manifestar pel desgavell de les infraestructures a Catalunya. Ara fa pocs dies hem vist com uns nous robatoris de caure han causat a Rodalies més destrosses que mai. Les males llengües asseguren que aquest robatori ha estat un atac terrorista, perquè s’ha fet amb molta professionalitat. Fins ara aquests furts eren obra principalment de romanesos que, un cop atrapats, només se’ls imposava petites multes. I en lloc de ser expulsats se’ls retenia els passaports fins al dia del judici. Com es pot veure, un gran “encert” de la política judicial espanyola. Un problema molt greu que pot causar morts ei els trens descarrilen o, si més no, grans prejudicis per als usuaris de la línia R3, la nostra de Barcelona a Puigcerdà. Si no vols brou, dues tasses. El país, però, també descarrila des del punt de vista polític, econòmic i nacional.

Tot just fa uns dies hem celebrat les eleccions autonòmiques a Catalunya amb la minsa participació d’un 57,9% de l’electorat. Aquesta és una dada molt negativa i que reflecteix el desinterès de molts ciutadans per la cosa pública, cansats de les xerrameques i dels incompliments dels polítics. Però el que ha cridat més l’atenció és que els partits indepes han perdut per primera vegada en vots i escons. No havia passat mai, perquè el catalanisme d’anys enrere convertit ara en independentisme sempre havia guanyat en vots i escons o en alguna de les dues coses. Tot amb tot, cal posar la situació en el seu context. Com que sempre es parla de fer un referèndum, parlaré només dels vots totals emesos en xifres globals aproximades i no dels escons per no embolicar els lectors. No hem d’oblidar que les eleccions en fan en quatre circumscripcions provincials i que per obtenir-ne un escó no es necessiten els mateixos vots a cadascuna d’elles. Queda clar que en cas d’un possible referèndum d’autodeterminació només valdrien el nombre de vots.

Les eleccions més concorregudes van ser les del 2017, després de la repressió espanyola pels fet de l’U d’Octubre i amb el 155 ben calent. La participació va ser la més alta de tota la història: un 79%. I malgrat que els partits indepes van aconseguir més de 2 milions de vots, els unionistes van guanyar en vots per uns 150.000. Convé tenir present aquesta dada, perquè en el punt més àlgid indepe els espanyolistes van ser els primers en vots. A les eleccions del 2017 la participació va arribar només a 51,29% per la Covid. L’independentisme va perdre més de 635.000 vots amb relació al 2017 i l’unionisme encara més, uns 862.000.

I en aquestes darreres hi ha hagut més 1.300.000 vots indepes i més de 1.6000.000 vots unionistes. O sigui que els unionistes n’han tingut uns 300.000 més que nosaltres.

Els resultats palesen que cada cop hi ha més abstenció i que la pèrdua indepe no és tan tràgica com alguns ens volen fer creure. És cert que hi ha hagut una gran davallada, però també entre els unionistes. No s’hi val només llepar-nos les nostres ferides. Però com que la votació del president depèn dels escons, el PSC (42) és qui té més possibilitats de formar govern, per bé que Puigdemont també ha presentat la seva candidatura. No li falta raó quan diu que ni Sánchez ni Colllboni no van guanyar les eleccions i ara manen a Espanya i a Barcelona, respectivament. Veurem com acaba tot i tampoc no cal descartar unes noves eleccions a l’octubre. Com que ja s’ha dit tot i més sobre les eleccions, jo n’he fet aquests apunts particulars:

1) L’independentisme ha guanyat a les circumscripcions de Lleida i Girona. Encara els catalanoparlants hi som majoria. En canvi, el PSC ha vençut també en les deu ciutats més importants del país. El pes de la demografia queda evident.

2) El català rondinaire s’ha quedat a casa. En aquesta oportunitat no tenia excuses, perquè perquè hi havia tres opcions indepes pures: Front Nacional Català, Alhora de Clara Ponsatí i Aliança Catalana de Sílvia Orriols. Molta gent actua com si fossin els “tribuneros” del camp del Barça que ho aixafen tot i no aporten cap solució.

3) L’èxit de Sílvia Orriols ha estat evident amb més de 118.000 vots, malgrat tots els boicots. Els “puritants de l`etica”​—​la seva,naturalment​—​han quedat amb un pas de nas. Estar disconforme amb algunes actuacions de la Sílvia no pot tapar el greu problema que tenim amb la immigració. El català, per exemple, està pitjor que mai en tota la història. No es tracta de culpar els qui cerquen aquí un millor futur, sinó els qui d’aquí estant ni tan sols han vist el problema.

4) Sílvia Orriols ha aconseguit més vots a Berga que la CUP que mana al municipi.

5) La Cup i Comuns no han obtingut cap escó a Tarragona, malgrat la campanya contra el Hard Rock. És curiós, oi?

6)) No cal insistir que el pes de la demografia i les nacionalitzacions ràpides ens aniran cada cop pitjor. Els nouvinguts aviat prendran el poder i, per tant, tenim perdut un hipotètic referèndum.

Cal repetir una i mil vegades que si governa Puigdemont no ens portarà pas ara mateix la independència. En aquests moments es tracta de salvar la llengua i els diners. Podria, això sí, millorar la protecció de la llengua i al mateix temps exigir a Madrid part dels diners que l’Estat ens expolia. En cas contrari por fer saltar Sánchez.

Illa representa el PSOE més dur, el del 155, el que es manifesta amb Vox i el que voldria més repressió per a Catalunya. Res a veure amb el PSC de Maragall, Obiols i fins i tot Montilla, respectuós amb la llengua. Sempre que pot parla en castellà i amb un accent aflautat per dissimular l’accent català. És partidari d’una educació trilingüe com Ciudadanos. Per cert, Ciudadanos ja ha desaparegut de l’escenari polític després del molt de mal que ens ha fet. Ja era hora! Amb Illa, ni llengua ni diners.

Bo i resumint, si governa Illa patirem d’allò més. Vox i PP liquiden el català per la via ràpida i el PSOE amb cloroform i eutanàsia. Cal una reacció ràpida de la societat. A veure si el nou secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana amb noves cares prou destacades ens ajuda a carregar les piles, abans que Catalunya descarrili definitivament.