Aquests dies passats els mitjans han explicat àmpliament la detenció del germà del rei d’Anglaterra, Andrew Mountbatten-Windsor. S’ha parlat a bastament de la seva relació amb Jeffrey Epstein, el “magnat” que, pel que sembla, controlava, no a mig món, sinó el món sencer de la política, les finances i entorns intel·lectuals, com ara un president de Harvard, un ex secretari general del Consell d’Europa, ambaixadors, un ex ministre de cultura francès, un expresident espanyol i la seva dona, la presidenta de la divisió sueca de l’ACNUR i molts més, no és aquí que ens hem d’allargar.
Tothom coneix i li sap les flaqueses de l’ex príncep anglès; però ens agradaria
saber a quants de nosaltres ens diu res el nom de Virginia Giuffre. Crec que
totes nosaltres hauríem de retenir aquest nom a la memòria. Ella fou la primera
que va denunciar públicament a Jeffrey Epstein, va explicar amb tot detall com
va ser explotada quan era adolescent, com es va veure obligada a fer serveis
sexuals, entre d’altres, a l’Andrew d’Anglaterra, de com es varen aprofitar d’ella
per ser una persona vulnerable per haver patit abusos en la infantesa; va
demandar Ghislaine Maxwell, la col·laboradora d’Epstein i darrera d’ella el fil
s’ha anat estirant i moltes altres s’han vist en cor de denunciar-ho. Virginia
Giuffre va crear una fundació als Estats Units per donar suport a les víctimes
supervivents de tràfic sexual. Es va suïcidar el vint-i-cinc d’abril de l’any passat
als 41 anys. Bé, això diuen, però curiosament no feia gaire que havia
manifestat les ganes que tenia de viure i va fer saber a les persones més
properes a ella que, si mai moria per suïcidi, no s’ho creguessin perquè estava,
més que mai, agraïda de viure. Sembla ser que no s’ha investigat la seva mort,
curiós.
Som Dones vàrem assistir la tardor de l’any 2017 a unes xerrades a Barcelona
sobre el tràfic de persones, les que hi vàrem anar vàrem necessitar uns quants
dies per pair tot el que es va dir allà. Concretament recordem un cas on a tall
d’anècdota explicaren que varen contractar avions de diferents llocs d’Europa
per localitzar una noia a qui havien prostituït i que s’havia escapat, tot per
localitzar-la. Costa creure que l’ésser humà pugui caure tan baix, tot per sexe i
poder, però allò que els va fer moure a tots, primer, va ser les relacions amb
noies i nenes menors d’edat.
Si això no ens fa reflexionar és que no som prou humans, de debò.
Ara que es fan públics els expedients del cas, s’ha vist que hi havia un contacte
a Barcelona i Eivissa, un franco-algerià que oferia vuit noies bellíssimes
procedents dels països de l’Est. No se n’escapa ningú, a cap racó del món,
arreu hi ha escampada aquesta brutícia, però el pitjor és que mai sabrem on
poden arribar aquesta mena de gent.
Per això no hem d’oblidar Virginia Giuffre, ella és el símbol de la lluita contra el
tràfic sexual des que va tenir la valentia d’enfrontar-s’hi, tot i que li ha costat la
pròpia vida, un preu massa car per pagar. Ella va ser una gota a l’oceà que va
provocar un tsunami, però l’oceà és massa gran i el seu fons massa profund.
No oblidem que a casa nostra hi ha moltes noies en condicions d’esclavatge
sexual, moltes d’elles immigrants, que no tenen ningú a prop ni un lloc on
agafar-se.
Mai podrem acceptar que hi hagi homes que paguin per obtenir
aquesta mena de favors.
Al mes de març han estat assassinades:
- María Paloma B. S., 53 anys. En un primer moment van donar-ho com un
suïcidi, però les investigacions han portat a acusar a la seva parella del seu
assassinat. - Jennifer Sara S. G., de 30 anys. Assassinada per un company de pis.
- Edurne, cognoms desconeguts, de 66 anys.
- Dolores, cognoms desconeguts, de 58 anys. Assassinada per l’ex parella.
- Antonia, cognoms desconeguts, de 78 anys. Assassinada pel seu ex gendre.
- Laura Valentina, cognoms desconeguts, de 24 anys. Assassinada per l’exparella
d’una veïna. - Mercedes, cognoms desconeguts, de 64 anys. Assassinada per la parella.
- Silvia, cognoms desconeguts, de 40 anys. Assassinada per l’exparella.
- Nom i cognoms desconeguts, de 3 anys. Assassinada pel seu pare (violència
vicaria). - Rosa María, cognoms desconeguts, de 38 anys. Assassinada pel seu cunyat.
Les recordem, les visibilitzem!
Associació Som Dones Taradell
