(Per motius tècnics no m’ha estat possible mantenir la meva col·laboració quinzenal a TARADELL.COM. La Setmana Santa també ho ha endarrerit tot. Per fi, tot s’ha solucionat i ja em teniu aquí una altra volta)
Continua l’assetjament espanyol a Catalunya per terra, mar i aire. I encara bo que no poden actuar des de la lluna que els serviria per passar-ne més via. Són tantes les agressions diàries que fins i tot algunes ja han esdevingut cròniques. Semblen part d’un serial que sempre té el mateix final: els catalans cornuts i a pagar el beure.
Aquests darrers dies tornen a estar d’actualitat les famoses pintures murals de Sixena allotjades al MNAC (Museu Nacional d’Art Contemporani) que la Generalitat va salvar fa 91 anys després d’un incendi al monestir d’aquesta població aragonesa durant la guerra (in)civil, que pertanyia al bisbat de Lleida. Una jutgessa d’Osca ha determinat que aquestes obres han de tornar al seu lloc d’origen en un termini màxim de 56 setmanes. Ja és ben curiós que un litigi com aquest entre Catalunya i l’Aragó s’hagi de solucionar a… Osca i amb una jutgessa aragonesa. Fent un símil futbolístic seria com un jugar una final entre el Barça i el Madrid al Bernabeu amb arbitratge de Florentino Pérez, el president de l’entitat blanca. En aquesta partida d’escacs ja sabem que les fitxes blanques sempre juguen amb avantatge. Anem bé per anar a Sants!
El bo del cas és que aquestes pintures són d’una fragilitat absoluta i els tècnics més entesos mundialment en la matèria recomanen que no es moguin de Barcelona. Però això és veu que importa ben poc a la jutgessa que en aquest cas sembla evident que n’és jutge i part, que en la seva resolució diu que si els tècnics catalans no es veuen amb cor de fer-ne el trasllat pel perill de malmetre-les que ho facin els tècnics aragonesos. Naturalment, totes les despeses aniran a càrrec del MNAC. I què passarà si les pintures en fan malbé durant el trasllat? Vet aquí la pregunta del milió. Sembla aquella dita segons la qual hi ha gent que prefereix quedar-se cega si el seu enemic perd només un ull.
Un rerefons polític del tot
No cal ser un expert per veure-hi un rerefons clarament polític. Si aquestes pintures haguessin estat a Madrid o a un altre indret no les haurien pas reclamat. Però contra Catalunya tot s’hi val encara que no tinguin cap mena de raó. De fet, fins i tot en ple franquisme es va oferir tornar-les a l’Aragó, que ho va refusar per temes econòmics.
En aquestes, el ministeri de Cultura hi hauria de dir la seva a través de l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya. Prou que ho ha demanat el MNAC, però el silenci ha estat absolut per part del ministre del ram el “català” Urtasun i de la seva mà dreta Jordi Martí. No han dit res per pura covardia perquè no volen ser assenyalats com a catalans. Els és ben igual. Només els importa el càrrec encara que sigui perjudicant el país. Un cop més es demostra que quan els catalans d’origen tenen càrrecs importants a l’Estat el primer que fan es amagar la seva catalanitat. Voleu més ministres catalans a Madrid? No, gràcies.
Però no tot s’acaba aquí. Resulta que el govern basc ha demanat tenir alguns dies a Bilbao el famós quadre Gernika, pintat per Picasso com homenatge als habitants d’aquella població que va sofrir els atroços bombardejos de l’aviació nazi durant la guerra civil. Aleshores la resposta del ministre ha estat contundent: no es pot traslladar aquest quadre de Madrid perquè hi hauria el perill que es fes malbé. Com es pot veure, dues mesures: les pintures de Sixena sí que es poden traslladar i el Gernika no . Tot queda clar, molt clar.
Per postres el president Illa va molt peix en molts aspectes de la història de Catalunya. Tampoc no vol molestar els aragonesos. Obrant així pensa que els seus governants podrien aprovar el finançament “singular” de Catalunya, segons que ha dit pels passadissos del Parlament. Que Déu el faci bo! No aixecar la veu és un altre acte de submissió i covardia. Ja sabem que presideix el govern de tots…de tots els que estan al servei d’Espanya. Ben mirat no sé si a alguns 155 monedes encara els semblarà poc.
La vida continua i les agressions també. Amb tot, moltes coses no serien possible sense la col·laboració de la gent d’aquí. No tenim Estat ni dirigents que ens defensin. Ja ho deien els romans: Ai, dels pobles vençuts!
En efecte, el fet que dues obres d’art han estat reclamades una per quedar-se-la i l’altra per exposar-la, ha resultat que, ens han volgut fer veure a galet tot dient-nos que, el quadre que encara recordo que va ser transportat de New York a Madrid i que ja llavors tothom que no fos franquista deia que l’únic lloc que ha d’anar el Gernika és a … Gernika! Costa d´entendre-ho? Però ai las! Si els bascos el reclamen per exposar, si a sobre paguen les despeses del transport i les assegurances si a sobre li passés res al quadre també es farien responsables de la reparació no s’entén que ara en democràcia no el traslladin a Euzkadi. I qui ho prohibeix? Un que nascut a Catalunya ha viscut de fer l’espanyol tota la vida. Altrament no l´haguessin agafat com per exemple no van agafar Max Cahner per ser ministre espanyol tot i que tenia més cultura que la suma de tots els ministres espanyols d´ençà el 1975. És clar, Cahner era i exercia de català tot in haver nascut a Alemanya. Per tant, mai no escullen la millor persona que estigui preparada per als càrrecs concrets sinó aquells que fan la genuflexió a l’amo. Urtasun passarà a la història d´Euskadi com un espanyol franquista perquè allà no perdonen qui fa mal a la seva Pàtria. Tant és el temps que passi, tard o d’hora li passaran comptes. Quina justificació pot presentar amb les facilitats que donen al País Basc per dur-lo al lloc d´origen? A Barcelona hi ha un Museu Picasso fabulós, però mai ningú no va reclamar el Gernika perquè a dreta llei només pertany a Gernika.
I com molt bé diu el Sr. Serra, si tan complex ens volen fer veure un trasllat petit, sobretot si el comparem amb el primer d’un continent a l’altre, sense que s’esfilagarsés res de res, com pot ser que els mateixos espanyols vulguin justificar el trasllat d´unes obres de Sixena que van salvar els catalans? I llavors no diuen que tenen els espanyols un ministre català? I a què espera a frenar l’espoli d’art que perpetren a Catalunya? Suposo que no deu ser d´esquerres oi aquell ministre? Un cop en Pedrolo em va dir al mercat de Sant Antoni que les esquerres havien d´afavorir les classes populars tant com els pobles oprimits. Vaig pensar, goita, quina raó té! De manera que, el dia que allà a Espanya hi posin un Ministre no d’esquerres només que sigui demòcrata, llavors no afavoriran l´espoli artístic perquè si és demòcrata ja evitarà l’espoli fiscal. La justícia popular diuen que la terra per qui la treballa, i doncs els diners per qui se’ls guanya. Ja es deuen lamentar que hagi coincidit el possible trasllats de dues obres d´art al mateix temps. Mentre la que no s´hauria de moure la volen moure i la que han de traslladar no ho volen fer. Espanya país de misèria, no econòmica sinó mental, ja ho diuen els anglesos: Spain? is pain! Potser ens avancem i el Sr. Urtasun de cop i volta li pot agafar un tic de demòcrata i evitar el robatori a Catalunya i deixar que els bascos recuperin el seu quadre. Mai no se sap. No crec que sigui d´esquerres però tal vegada pot ser que almenys sigui un demòcrata que vulgui la justícia?