Una taradellajant de renom

Clementina Arderiu i Voltes va estiuejar i va passar alguns caps de setmana a Taradell fa un bon grapat d’anys.

La gent que estudia el passat diu que va venir a Taradell, acompanyada de la seva parella, en Carles Riba, per tal que la seva filla Eulàlia reeixís de la seva delicada salut.

Clementina Arderiu potser encara és una de les millors poetes en llengua catalana que tenim en el nostre patrimoni nacional i aquest escrit, a mode d’homenatge, ve motivat per una d’aquelles casualitats que, ves a saber si l’esperit indòmit de la poeta, m’ha fet viure recentment.

Clementina Arderiu i Carles Riba vivien al carrer de la República Argentina de Barcelona, en un bloc de pisos que, en la seva façana, disposa d’una placa on hi diu:

“En aquesta casa visqué i morí el poeta i escriptor Carles Riba i Bracons 1893-1959

Seré un cor dins la fosca; porpra de nou amb l’alba”

No hi trobeu a faltar quelcom? Si no l’hi trobeu, seguim amb el relat d’aquesta vivència.

Avui és 1 de novembre de 2021 i sóc a l’inici del Pont de Vallcarca per gaudir d’una ruta que em donarà a conèixer i reivindicar les pressions socials que reben les dones, les persones amb problemes de salut mental i el veïnat de Vallcarca, que resisteix a la pressió constructiva i intenta mantenir les restes d’un poble que, segons com, recordava Taradell. 

Hi sóc convidat per una de les entitats que treballa amb persones, sobretot dones, que pateixen problemes de salut mental, intentant que millorin llur situació, en aquest cas, a través de l’art del grafiti.

Comencem doncs just davant de la casa on va viure la nostra Clementina Arderiu bona part de la seva vida. 

El guia ha triat aquest lloc per començar la ruta, ja que Clementina Arderiu no figura en la placa que hem esmentat abans i, encara més, la Clementina i en Carles van ser un xic, en els inicis de llur relació, com Romeu i Julieta. No entraré en detalls de la vida privada ni de les raons adduïdes per les respectives famílies.

El cas és que hi ha gent que vol esmenar l’errada de la placa i, en fer-nos-ho saber, li vaig dir que a Taradell anàvem un pas endavant en el reconeixement de la Clementina, ja que, a Can Llogari Madriguera, si que se li reconeixien els mèrits de poeta amb aquestes paraules:

“En aquesta casa feren estada els poetes Carles Riba i Clementina Arderiu els anys 1947 i 1948. El poble de Taradell ho recorda i els ret homenatge. Setembre de 1994”

Serveixi aquest escrit doncs com a mostra que, si més no en aquest cas, el reconeixement i la visibilització de la dona és més present a Taradell que a Barcelona.