Puigdemont, home d’Estat: ara toca amnistia i català a la UE

Puigdemont no es vincla, no s’agenolla ni a Pedro Sánchez ni a Espanya. En la seva conferència de premsa celebrada fa poc a Brussel·les ha cantat les quaranta als poders de l’Estat i ha restaurat el memorial de greuges que arranca del 1714. S’ha mostrat com un home d’Estat ara que té el poder de ser decisiu amb els vots de Junts a la investidura de Sánchez. I ho ha fet amb un seguit de condicions que sobrepassen moltes reivindicacions simplement autonòmiques , però que deixa oberta la porta a l’acord si es compleixen aquestes condicions que resumeixo a l’engròs:

1a) El reconeixement i respecte a la legitimitat democràtica de l’independentisme.

2a) Una amnistia per a tots els implicats en causes independentistes que va molt més enllà del 2017.No s’ha d’oblidar que hi ha més de 4.200 persones encausades.

3a) La creació d’un mecanisme de mediació i de verificació que aporti les garanties del compliment i seguiment dels acords que els dos grans partits polítics espanyols no estan en condicions de donar-nos.

4a) Fixar com a únics límits els definits pels acords i tractats internacionals que fan referència a drets humans (individuals i col·lectius) i a llibertats fonamentals. Això vol dir el reconeixement dels resultats del referèndum de l’1 d’Octubre del 2017 o fer un nou referèndum validat per l’Estat. Tampoc no es descarta si es necessari la unilateralitat.

Com no que no queda molt de temps per la investidura, Junts pel Cat se centrarà ara en l’amnistia. No serà fàcil, però al final podria trobar-se alguna mena de solució encara que fos amb un altre nom. Fonts d’aquest partit m’han dit que un cop afermada l’amnistia, si és que finalment Sánchez continua com a president del Govern, aleshores s’anirà a intentar resoldre el sistema de finançament, l’incompliment de les inversions estatals, el traspàs de Rodalies, competències sobre immigració i d’altres qüestions importants per al funcionament del país. L’assumpte del referèndum serà el cavall de batalla un cop començada la legislatura, si és que no hi ha noves eleccions. No es pot fer tot de pressa i corrents ni matar tot el que és gras.

EL CATALÀ, OFICIAL A LA UE

Si l’amnistia ja és un tema molt important i al mateix temps complicat, també ho és que el català sigui, per fi, oficial a la Unió Europa. La pròxima reunió del Consell de la Unió Europea, que tindrà lloc el 19 de setembre, inclourà com a punt de l’ordre del dia la modificació de l’article 1 del Reglament 1/1958, que enumera quines són les llengües oficials, per tal d’incorporar-hi el català, el gallec i el basc.

El mateix dia, el 19 de setembre, es durà a terme el debat i la votació, la qual decidirà si són incloses o no a l’article aquestes llengües amb consideració d’oficials.

Cal recordar que el català és la llengua autòctona més gran de la Unió Europea que no compta amb el reconeixement de llengua oficial i de treball de la UE. Gràcies a la pressió de Puigdemont, el Govern espanyol ha sol·licitat per carta la inclusió del català, el gallec i el basc en aquest reglament.

És una altra de les peticions claus per tal que hi hagi investidura. Mai no s’havia arribat tan lluny. Fins ara el Consell de la Unió Europea sempre ha aprovat les més de mil propostes que li han arribat. Esperem que ara no en sigui l’excepció. Mentrestant, els preparatius perquè el català es pugui usar al Congreso estan molt avançats. Tampoc mai fins ara no s’hi ha pogut parlar català amb normalitat.

Entenc que alguns indepes vulguin que s’implementés la independència en lloc de negociar amb els del 155, amb qui ens espien i ens reprimeixen. Però més important seria saber com en cas de proclamar-la ocuparien el territori, les fronteres i la Generalitat. Si no fos així, al cap de mitja hora tots els polítics ja serien empresonats i en camí de les presons espanyoles. O no hem après la lliçó? Per tant, calen plans d’actuació amb cap i no solament proclames. Només amb la raó no es va gaire lluny.

La situació política d’ara la comparo amb l’examen de selectivitat per entrar la Universitat. Si l’aproves et treus un gran pes de sobre i no cal repetir el curs. Potser no tindràs la nota necessària per estudiar la carrera que volies, però almenys ja tens un suficient per seguir treballant per pujar la nota que en aquest cas es necessitaria en la carrera per la independència. La política autonòmica que s’ha fet fins ara a Madrid no ha servit de gran cosa. Però amnistia i català oficial a la UE, ara mateix no estaria gens malament ,oi? Això no són peixos al cove. Són més aviat dos llobarros, grossos i macos.

Ah!, que passeu una bona Diada!