Per fi, comencen a sortir propostes perquè l’espai que ocupava l’antiga Carpa deixi de ser “l’antiga Carpa”. El CDR, amb el suport de l’ANC i un miler de signatures, vol que passi a dir-se plaça 1 d’Octubre del 2017. Un nom digne i, sobretot, amb molt significat
per tot el que va representar aquella data: un homenatge a la democràcia i un homenatge a les víctimes de la violència de la policia espanyola que, per extensió, són tots els demòcrates que van creure en aquell referèndum i vam anar a votar.
L’Ajuntament no veu clara la proposta i preferiria dedicar un espai a Can Costa, ja que és el punt neuràlgic de l’expressió democràtica a Taradell, on van anar a votar els més de 3.500 votants que van sortir l’1 d’Octubre. Un argument que també té sentit, però, al meu entendre, passaria desapercebut. El Centre Cultural Costa i Font és Can Costa i punt, i per molt que s’hi dediquin espais sempre ho acabarem simplificant dient Can Costa.
Una altra excusa que dona l’Ajuntament per no canviar el nom de cap carrer és l’enrenou que generaria pels veïns afectats fer el canvi d’adreça. Grans ciutats, com Girona, ho han fet i, sí, deu ser un embolic al principi, però al final t’hi acostumes. Ara bé, amb la proposta del CDR Taradell, ni tan sols això passaria. La plaça 1 d’Octubre no té cap veí com a tal. És un punt de trobada, una plaça on es fan actes durant l’any. Potser ja tocaria passar pàgina a “l’antiga Carpa” quan fa anys que ja no hi és i més quan hi ha una proposta ciutadana per canviar-ho.
No podem oblidar que el referèndum, en part, va ser possible gràcies a una xarxa humana que va funcionar de manera impecable. I el procés ha estat, sobretot, la seva gent. La plaça 1 d’Octubre del 2017 és des d’on surten els autocars que van a les grans convocatòries de les Diades o a les manifestacions que, lamentablement, s’han de fer per reclamar la llibertat dels presos polítics.
Els últimes mesos ha fet fortuna el lema “els carrers seran sempre nostres”. Doncs això. Els carrers i les places són de la seva gent, i més en pobles com Taradell, on la gent els gaudeix molt més que a les grans ciutat. Així que el debat de la plaça 1 d’Octubre del 2017 s’està allargant massa, com també és una anomalia que encara no hi hagi cap carrer amb nom de dona a Taradell, tot i que hi ha el compromís de corregir-ho. Segle XXI. Potser anem una mica tard, no?
Per cert, l’anterior article l’escrivia quan feia tres mesos que els Jordis eren a la presó. Ara ja fa gairebé mig any. Tenim nou presos polítics i set exiliats.