Contra el patriarcat, més que mai, encara

El 32% dels catalans creu que el moviment feminista ha anat massa lluny, segons l’enquesta de valors en la societat elaborada pel Centre d’Estudis d’Opinió a finals d’aquest mes de febrer. És una creença que està més arrelada en els homes (36%) que en les dones (29%), i en les persones més joves. De fet, la xifra més alta de qualsevol segment d’edat o sexe que recull la mostra és la dels nois d’entre 16 i 24 anys.

Volem creure que aquestes dades son fruit de la desinformació, més que de la lluita pel manteniment d’un determinat status quo o la mala fe i per això, les combatem amb informació.

Què defensa, el feminisme? El feminisme és la denúncia i la lluita contra el patriarcat, entenent-lo de manera simplificada com un sistema d’organització social en què els llocs claus del poder es troben, exclusivament o majoritària, en mans del homes. Les primeres teories feministes es centraven en la violència masclista i el paper de la dona en la reproducció com a causes esencials del patriarcat. Les teories més recents consideren que el patriarcat és uns sistema més complex i profund, en el qual diferents estructures de desigualtat independents interactuen entre si. Algunes d’aquestes estructures son:

– Les relacions de producció a la llar. El treball domèstic no remunerat és expropiat per les parelles i la societat.

– El treball remunerat. En el mercat laboral, les dones son excloses de certs tipus de treball, perceben salaris inferiors i queden segregades a ocupacions de menor qualificació.
– L’Estat patriarcal. En les seves polítiques i prioritats, l’Estat mostra un biaix sistemàtic que afavoreix els interessos patriarcals.

– La violència masclista. Encara que es sol considerar que la violència masclista es compon d’actes individuals, segueix certes pautes i és sistemàtica. Les dones la patim de forma quotidiana. En ocasions, l’estat perdona aquesta violència i es nega a intervenir, o a fer-ho amb la diligència deguda.

– Les relacions patriarcals en l’àmbit sexual. Es manifesten en «l’heterosexualitat obligatòria» i en la doble vara de mesurar (regeixen diferents normes de comportament sexual).

– Les institucions culturals patriarcals. Hi ha diverses institucions i pràctiques -mitjans de comunicació, religió, educació…- que produeixen representacions de la dona «amb una mirada patriarcal». Aquestes representacions influeixen en la identitat de les dones i determinen quines son les normes de comportament i actuació «acceptables».

El patriarcat afecta a totes les societats humanes conegudes, però no a totes de la mateixa forma, ni amb la mateixa intensitat. Alicia H. Puleo fa la distinció entre patriarcats «de coerció» i «de consentiment». Els «de coerció» determinen unes normes molt rígides respecte el paper de dones i homes, l’incompliment de les quals pot arribar a suposar fins i tot l’assassinat (aquest tipus de patriarcat pot il·lustrar-se amb l’ordre dels mujahidins a l’Afganistan). El tipus «de consentiment» és el que té lloc en societats com la nostra. En aquest sistema, ningú ens empresonarà, ni ens assassinarà, per no complir les exigències del rol sexual que ens correspon, però hi ha sistemes d’incitació que pressionen a cada persona perquè segueixi el mandat que li correspon: imatges de la feminitat normativa contemporània (joventut obligatòria, estrictes canons de bellesa, superwoman que no s’esgota amb la doble jornada laboral…), l’assumpció com a pròpia de la concepció del desig promoguda pels mitjans…
Considerem que l’accés a la igualtat passa per la democràcia paritària, per l’ocupació femenina amb igualtat d’oportunitats pel que fa a l’accés i a les condicions, per la corresponsabilització en les cures, pel reconeixement de la individualitat i del mèrit, en l’esfera privada i la pública. Considerem que el camí passa per la pràctica de la solidaritat entre les dones i entre totes les persones.

Per això, el dia 8 de març caminarem juntes, junts, si ho voleu, de Taradell a Vic, per manifestar-nos, sí, encara, més que mai, contra del patriarcat.

El mes de gener han estat assassinades a Espanya:

• 1 de febrer. Nom i cognoms desconeguts de 49 anys. Godelleta (València)
• 5 de febrer. Rocío, cognoms desconeguts de 44 anys. Alfaz del Pi (Alacant)
• 7 de febrer. Silvia López Gayubas de 48 anys. Castro-Urdiales (Cantàbria)
• 13 de febrer. Nom i cognoms desconeguts de 16 dies. Màlaga
• 18 de febrer. Nom i cognoms desconeguts de 59 anys. Sanlúcar de Barrameda (Cadis)
• 22 de febrer. Laila, cognoms desconeguts de 37 anys. Olot (Girona)
• 23 de febrer. Cándida, cognoms desconeguts de 54 anys. Aldea del Rey (Ciudad Real)
• 28 de febrer. Mari, cognoms desconeguts de 61 anys. València.

Les recordem, les visibilitzem.

Denunciem, condemnem i estem determinades a combatre totes les formes de violència vers les dones.

Associació Som Dones Taradell