No pararem, perquè ens hi va la vida

Encarem aquest mes de novembre amb la mirada posada al dia 25, el Dia In ternacional per l’Erradicació de les Violències Masclistes. Com cada any, haurem de lamentar massa dones assassinades. Aquest any, a més, hem viscut un aug ment de feminicidis en comparació amb els últims quatre anys, amb més de no ranta víctimes. Tot i això, els assassinats són la punta de l’iceberg d’un sistema  de violències que comença per aquelles que són aparentment subtils, que totes, d’alguna manera o altra, vivim i experimentem massa sovint en la nostra vida  quotidiana.  

Al llarg d’aquest any, quantes vegades has hagut de tornar a aguantar comen taris cosificadors passejant pel carrer? Quants cops t’han tornat a dir que “per  ser dona ho fas prou bé”? Quants cops t’has tornat a sentir obligada a tenir  sexe quan no et venia de gust? Quantes vegades has tornat a tenir una conver sa amb un home que deia que les feministes som unes exagerades? Quantes  vegades t’has sentit menyspreada quan has expressat una opinió envoltada  d’homes? Quants cops has sentit comentaris al teu voltant que es burlaven, cri ticaven o menyspreaven una dona pel sol fet de ser dona? Quants cops t’has  hagut d’aguantar un comentari perquè sabies que aquell home et deixaria en ri dícul? Quantes tasques de la llar has hagut d’assumir tu després d’un dia llarg?  Quantes vegades t’has sentit culpable per no cuidar prou als altres, per no tenir la casa prou neta o per no haver estat prou amable amb aquell company de fei na que et treu de polleguera? Quants cops has pensat que el teu cos no era  digne de ser desitjat? Quantes vegades t’has sentit culpable per menjar-te un  croissant de xocolata? Quants cops has passat per un carrer fosc i has caminat  de pressa desitjant arribar a casa de seguida? És que tot això també és violèn cia. I és la violència que patim totes cada dia, en tots els àmbits de la nostra  vida. És per això que seguim reivindicant que cada dia és vint-i-cinc de novem bre.  

Continuarem insistint que la violència masclista és un fet estructural, que se  sustenta amb el patriarcat, que arriba a tots els àmbits de les nostres vides, i  que fins que no aconseguim enderrocar aquest sistema, no deixarem de parlar  de violència masclista.  

Estem fartes de reivindicar, de cuidar, de patir, de pensar i de suportar la càrre ga que suposa ser dona en un sistema patriarcal. És una lluita constant contra  un sistema que no ho posa gens fàcil. Tot i això, ens hi va la vida, per tant,  nosaltres, les dones i les identitats no normatives, continuarem persistint i llui tant cada dia, a cada àmbit de la nostra vida i amb totes les nostres forces, per  a aconseguir enderrocar el patriarcat i tenir una vida digna, la vida que ens me reixem. Sabem que ens tenim a nosaltres, a les nostres amigues, les germanes, les mares, les àvies, les companyes de feina, les del gimnàs, les veïnes, les  companyes de militància i totes les que dia rere dia afrontem situacions de  masclisme. 

Seguirem lluitant, avui, demà, el vint-i-cinc de novembre i cada dia de les nos tres vides fins a enderrocar el patriarcat. Ho fem per nosaltres, per les que hi  som, i també per totes aquelles que ja no hi són. El dia vint-i-cinc us recordem i carreguem forces per a cridar ben fort que ja n’hi ha prou, que hi volem ser i  que fins que no ens deixin de maltractar, humiliar i matar, no pararem.  

Visca la lluita feminista!