Inici Opinió L’Adeu de Serrat: un cant a la vida i… a la submissió...

L’Adeu de Serrat: un cant a la vida i… a la submissió lingüística

0
COMPARTIR

Som humans i, per tant, plens de defectes. Aquesta circumstància es veu encara més quan parlem de personatges públics com cantants, polítics, escriptors, artistes i, en general, gent de renom públic. És fàcil veure la seva cara fosca, la cara de la Lluna. De vegades quan els analitzem ens cauen de l’escambell perquè les seves mancances humanes se’ns presenten com un eclipsi que tapa el Sol.I és que personatges famosos en alguna especialitat no tenen per què tenir una conducta social d’acord amb les nostres idees. Així embadalim davant les pintures de Picasso, tot i que ser un maltractador de dones. O admirem els olis de Dalí, a pesar de les seves excentricitats. També ens meravella la prosa de Pla a despit d’un gran conservadorisme. O ens fascinava com jugava Maradona, un drogoaddicte i un masclista de pedra picada. I què hauríem de dir del genial i millor jugador del món Messi que mai no va voler parlar en català? Un argentí una vegada em va dir una frase que em va quedar gravada: “Admirem Maradona per la vida que ens ha donat i no per la seva vida”. Per tant, sembla aconsellable fixar-se sobretot en el fet d’aquests personatges que els fa genials i no en les seves misèries humanes.

Dins d’aquest paquet de figures de gran popularitat podem incloure-hi el cantant Joan Manuel Serrat, que tot just s’ha acomiadat des dels escenaris amb concerts multitudinaris com els de Palau Sant Jordi de Barcelona. Serrat ho ha fet amb les seves cançons que són un cant a la vida, ell que ha convertit la quotidianitat en poesia i música. Però també té clarobscurs. Oi tant!

En efecte, les ha vistes de tots els colors. A principis dels anys 60 va formar part dels Setze Jutges, els creadors de la Nova Cançó, que inspirant-se sobretot en la cançó francesa, van demostrar que també es podia cantar en català i obrir-se pas quan gairebé tot estava prohibit. Va trigar uns anys a cantar també en castellà, circumstància que va originar la davallada de vendes de discos i una gran polèmica. L’any 1968 va ser proposat per cantar la cançó “La, La, La” al festival d’Eurovisió. Aleshores es va dir que es negava a cantar-hi si no era en català. El fet és que el seu representant, que era molt llest, volia gestionar amb l’Estat que hi cantés una estrofa en català per no perdre més vendes a Catalunya. Va ser substituït per Massiel. Intentar cantar ni que fos una estrofa en català en aquell temps era com ara pensar que el PSOE ens concedirà un referèndum, que el Barça acabarà amb els deutes aviat o que l’Església aprovarà el divorci, coses totes ells tan difícils gairebé com la quadratura del cercle.

El noi del Poble Sec, això sí, va lluitar sempre contra la dictadura franquista. L’any 1973 va ser detingut i multat després d’un recital a Pamplona per donar suport a una vaga de Motor Ibérica. El succés més greu, però, va ser quan l’any 1975 actuava a Mèxic. A llavors el règim havia condemnat a mort a 11 membres d’ETA i del FRAP, 5 dels quals foren finalment executats. No cal dir que hi hagué un gran rebombori mundial i Serrat s’hi oposà amb totes les seves forces. A conseqüència d’això va tenir una ordre de “búsqueda y captura”. A més a més, tots els seus discs van ser prohibits a Espanya i foragitats de totes les emissores i entitats públiques. Va estar un temps a l’exili fins a la caiguda de la dictadura.

En els últims anys ha actuat sobretot a Sud-Amèrica. És una llàstima que s’hagués oblidat de cantar també en català fins no fa gaire amb un darrer àlbum. El bilingüisme no és dolent quan es mostra de portes enfora. Podia haver internacionalitzat la llengua bastant més. És la meva opinió, naturalment.

Tanmateix, tothom coneix les seves opinions favorables al PSOE i contràries a la independència de Catalunya. Té tot el dret de pensar el que vulgui, però ha tocat massa vegades campanes amb informacions esbiaixades.

Finalment, ha arribat l’adeu dels recitals, si més no de cara al públic. Els acomiadaments sobretot en el Palau Sant Jordi de Barcelona han estat apoteòsics, plens de vida i engrescadors. Llàstima que en un d’ells en ser interpel·lat per un espectador que li demanava que parlés en castellà va dir que ” hablaré en castellano, porque así nos entendemos todos”. Una resposta que podia haver donat qualsevol membre de VOX, PP o C’S. És lamentable que personatges tan importants com ell, Rafa Nadal o Pau Gasol amaguin la llengua de primer moment. Simplement és afavorir la submissió lingüística. Tal com raja, sense cap mena d’excuses. Si referents tan rellevants com ells donen aquest exemple ja podeu pensar quin futur ens espera. Any nou, vida vella.

COMPARTIR
Subscriu-te
Notifica
guest

0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments