Ara seria l’hora de les seleccions catalanes de rugbi i d’hoquei patins

Tinc una doble sensació entre admiració i enveja quan parlem dels bascos. En el camp individual em semblen persones bastant semblants a nosaltres. Però en el camp col·lectiu tot és diferent: ells tiren pel dret i no estan per romanços, mentre que nosaltres sempre anem amb un lliri a la mà i preocupant-nos per totes les causes del món menys la nostra.

Durant la transició després de la mort de Franco van aconseguir el restabliment del concert econòmic, una antigalla dels temps carlistes. És com si nosaltres volguéssim retrocedir fins als anys anteriors a Felip V. Total: ells recapten tots els impostos i només en paguen una petita part a l’Estat. Es tracta de l’anomenat “cupo” que és un autèntic “cuponazo”.

Ara ens han tornat a passar la mà per la cara amb motiu de l’aprovació de la nova llei espanyola de l’esport. EL PNB (Partit Nacionalista Basc) ha obtingut el compromís legal que les seleccions basques de pilota basca i de surf puguin competir de manera oficial a tot el món, encara que això signifiqui que a vegades s’hagin d’enfrontar a les espanyoles. No, no és ciència ficció: els bascos, si més no en teoria, han trencat la unitat monolítica de l’Estat en matèria esportiva.

L’article 44 de la citada llei diu que les federacions esportives autonòmiques podran participar directament en l’àmbit internacional en el cas de modalitats esportives amb arrelament històric i social en la seva comunitat autonòmica o bé en el cas que la federació autonòmica hagués format part d’una federació internacional abans de la constitució de la federació espanyola corresponent. En qualsevol cas-ai, las!-es necessitarà l’acord amb el Consejo Superior de Depòrtes.

Aplicat aquest article en el cas català podria ser vàlid perfectament al rugbi a l’hoquei patins. En tots dos casos es tracta d’esports amb molt d’arrelament popular a Catalunya i de dues federacions que es van fundar abans que les espanyoles i que eren acceptades internacionalment.

Pel que fa al rugbi, la Federació Catalana es va fundar l’any 1922,

un any abans que l’espanyola. És més:va ser membre fundadora de la federació internacional, malgrat l’oposició de l’espanyola.  Lògicament un cop acabada la guerra (in)civil va haver de plegar veles.

Un cas semblant va passar amb l’hoquei patins. La federació catalana es va crear el 1930 i l’espanyola el 1944.La nostra federació va ser admesa provisionalment com a selecció independent a principis d’aquest segle. Fins i tot va poder disputar i guanyar un mundial B. Els tripijocs vergonyosos d’Espanya que va fer servir totes les males arts al seu abast van fer que l’acord amb Catalunya fos revocat en les assemblees de Fresno i de Roma. Qui no recorda allò de “una nació, una selecció? Em sembla que no fa pas falta demostrar l’arrelament popular d’aquest esport. A Taradell en tenim una bona mostra amb el Club Patí.

Naturalment, com diu el mateix article el Consejo Superior de Deportes té l’última paraula .M’imagino que mai no autoritzarà un partit d’hoquei entre Espanya i Catalunya. Però cal que el nostre govern aprofiti totes les escletxes legals, tot i que un tema tan sensible com aquest no s’ha portat mai a l’anomenada taula de diàleg. És que no és important la independència esportiva ni que sigui parcialment? Per això en el titular dic que seria l’hora i no pas l’hora, perquè veig les federacions i els polítics molt adormits. Possiblement perquè desconfien d’Espanya. Però, no havíem quedat que s’ha de dialogar sempre?

A veure si els senyors de la taula s’espavilen una mica i comencen a parar-la ja d’entrada amb les estovalles. I després, si no és demanar molt que ens ensenyin almenys una poteta…