Inici Opinió El Barça de bàsquet, com el mite de Sísif: Quan és a...

El Barça de bàsquet, com el mite de Sísif: Quan és a punt de fer el cim sempre s’estimba

0
COMPARTIR

Soc un dels barcelonistes majoritàriament emprenyats amb l’equip de futbol. I soc també un dels minoritaris barcelonistes emprenyat encara més amb el bàsquet. Aquest equip s’assembla al mite grec Sísif, que per culpa dels seus errors greus els déus el van condemnar a pujar una vegada i una altra una muntanya ben alta carregat amb una gran pedra i quan arribava al cim s’estimbava. Així sempre: pujar a dalt de tot, però abans de conquerir el cim caure cap al precipici.

Cert que l’esport té molt d’aleatori i la distància de l’èxit al fracàs és mínima. Però de vegades hi ha més lògica del que sembla. Si mirem les estadístiques veurem que el futbol i totes les altres seccions professionals del Barça han assolit un total de 45 Copes d’Europa, que corresponen al futbol (5), hoquei patins (22), handbol (11), futbol sala (3), bàsquet (2) i futbol femení (1) . La proporció demostra que el bàsquet no acaba de rutllar. Només el futbol femení n’ha aconseguit menys perquè només s’ha professionalitzat en els últims anys.

De fora estant es fa difícil analitzar què ha passat amb un equip que durant mesos ens va delectar amb un bon joc, que va quedar campió de la fase regular de la Lliga Endesa i campió de la fase regular de la Lliga europea, si bé especialment en les últimes setmanes s’ha fos com un terròs de sucre. Dues en podrien ser les causes principals. La primera: la mala programació del calendari. En una temporada amb més vuitanta partits és impossible jugar cadascun d’ells com si fos una final. En la lliga de bàsquet espanyola com que hi ha “play off” el més important és quedar només entre els vuit primers en la fase regular i arribar bé a la fase final. El primer de la fase regular només té el premi de disputar un possible desempat en les eliminat​òries de “play off” a casa. Un premi magre, perquè al capdavall gairebé guanya sempre el qui arriba millor com s’ha demostrat també aquesta temporada. El balanç final de 6 a 5 victòries favorables al Barça contra el Madrid només ha representat guanyar la Copa, però perdre la Lliga amb el conjunt blanc i ser eliminat pels madrilenys en la semifinal europea.

La segona causa: la mala planificació esportiva. No s’acaba d’entendre com el Barça no té pivots gegants i/o forçuts per presentar batalla sota les anelles. Com tampoc no s’entén que no tingui un aler alt amb bon llançament de tir a més de defensar. Individualment, el Barça té grans jugadors com Mirotic, potser el millor d’Europa i el més ben pagat amb 4 milions d’euros, però l’equip ha fet figa en el moment oportú per sobrecàrrega i falta d’esperit. És un equip sense ànima al revés del que passa al Madrid. No té cap lògica que l’equip estigui tan descompensat. D’altra banda, algun jugador ha demostrat ser un mercenari i no pas un professional. Com que sap que no li renovaran el contracte ha abaixat els braços en els partits de la final. Tot, doncs, ha anat al revés.

Per tant, cal fer també un toc d’atenció a la secretaria tècnica. El fet d’haver estat un gran jugador no vol pas dir que es tingui un ull clínic pels fitxatges. Els exjugadors si han de tornar al club en noves tasques, primer s’haurien de rodar fora. El Barça no ha de ser una canongia, una menjadora eterna per a ningú.

En fi, l’equip de l’entrenador Saras Jasikevicius ha deixat passar una gran oportunitat per guanyar tots els títols aquesta temporada. Amb les retallades econòmiques i amb la marxa d’alguns jugadors serà difícil tornar al pòdium en els pròxims anys. Prou difícil que va ser guanyar la primera Copa d’Europa, que no va arribar fins a l’any 2003. Esperem que els déus ens siguin propicis alguna vegada i posats a demanar que si pot ser que algun dels partits més importants sigui ofert de franc per televisió. De fet, hi ha una llei que data del temps del PP al poder que preveu que els esdeveniments esportius més rellevants s’han de donar en obert. Una llei que ara ja és del tot oblidada. Però si no hi ha partits gratis per televisió serà difícil que la gent s’enganxi al bàsquet al marge dels de sempre. Això és pa per avui i fam per a demà. Ja se sap que bones són les raons, però més encara els dinerons…

COMPARTIR
Subscriu-te
Notifica
guest
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments