Taradell, vila de lletres!

Aquest passat cap de setmana, el Solstici en va fer 20. 20 anys d’un premi literari, crec jo, consolidat com a festa de les lletres. Com a festa que posa Taradell en el mapa mental de qui li agrada escriure i que sol cloure’s amb un acte que ja és un referent de la literatura en llengua catalana.

Ja veieu que començo fort, però és que no es pot anar amb la boca petita quan un premi fa 20 anys de vida i no afluixa en llur tossuda perseverança per ser i fer-se veure.

Aquesta festa de les lletres, com si d’un balancí es tractés, té el seu contrapunt més local en l’Abril poètic. Aquesta bellíssima exposició d’art efímer que omple la nostra biblioteca de versos, rimes i ratlles curtes quan esclata la primavera, esdevenint mostra ben viva de la creativitat d’un bon grapat de taradallencs i taradallenques que responen (responem) a la crida de la Biblioteca per mostrar la vila de lletres que Taradell és.

I és que el Solstici i l’Abril poètic són, ara com ara, les dues ensenyes de les lletres taradallenques. Unes lletres que tenen un tarannà propi, un tarannà local i universal alhora, un tarannà que veu del riu conformat pel diàleg constant entre autòctons i estiuejants, entre escoles, les d’ara i les d’abans, entre mitjans de comunicació diversos i complementaris, com la ràdio, l’enyorada Revista Taradell o aquest web que, de manera esparsa, m’acull. Un tarannà que, amb l’impuls de les entitats, omplen Can Costa, el Parc de la Font Gran o aquest far potent que és la Biblioteca, motor de CULTURA (així, en majúscules) i no només espai de lectura i estudi.

Segur que en un municipi de més de 6.000 habitants hi ha de tot. N’estic segur que hi ha veïns i veïnes que no llegeixen gaire, n’estic segur que n’hi ha que l’escriure els provoca urticària, però encara n’estic més segur que n’hi ha molts que si que llegeixen i escriuen, que creen des de la paraula, que de la paraula en fan guions pel Toca-sons o generen obres de teatre que fan gaudir a xics i grans. I és aquest reguitzell de petites accions el què fa de Taradell, vila de les lletres.

I és que Taradell és Verb, és paraula, és enfilall de mosquetes sobre un tel blanc. I ho és perquè no ho ha deixat de ser des de temps molt reculats. I alguns potser direu que això és igual a tot arreu, però a mi m’ha semblat que no. M’ha semblat que no i que aquí sembrem paraules per recollir relats i poesies, històries i comèdies. I ho fem d’una manera pròpia, amb un tarannà únic i amb un bon grapat de gent a qui cal dedicar aquest escrit ja que mantenen viva la flama, la flama que escalfa aquest bell indret on la primavera és poètica i l’estiu comença amb un solstici propi i diferenciat del de la resta de la humanitat.