Inici Opinió Catalunya, Rússia i Putin: l’Estat ens espia i a sobre ens culpabilitza

Catalunya, Rússia i Putin: l’Estat ens espia i a sobre ens culpabilitza

0
COMPARTIR

Les novel·les i sobretot les pel·lícules sobre espies atreuen l’atenció de molta gent. Hollywood n’ha fet bones produccions i personatges com James Bond i Alfred Hitchcock han aconseguit ser molt populars. Els temps canvien tan de pressa que tots aquests protagonistes ja ens semblen de l’any de la picor. Tots recordem com era el clàssic espia: un home que anava amb una gavardina, a vegades una mica atrotinada, que duia unes ulleres fosques i un barret clàssic. Avui dia aquesta mena d’espionatge ja forma part de la prehistòria. Ara l’espionatge es fa a través dels telèfons amb tècniques cada cop més sofisticades com l’anomenada Pegasus que tant ha afectat nombrosos dirigents independentistes.

Per tot plegat les relacions que hi ha hagut entre Catalunya,Russia i Putin–abans de la invasió d’Ucraïna–semblen ben bé una pel·lícula d’espionatge si hem de fer cas de les investigacions judicials espanyoles sempre burxant i buscant tres peus al gat a l’independentisme. En efecte, abans del referèndum de l’octubre de 2017 alguns empresaris catalans van tenir contactes amb russos als quals exposaven la situació del país. Tot això surt a l’anomenada operació judicial Volhov. Una operació que es basa en escoltes telefòniques especialment  a Josep Lluís Alay, cap de l’oficina del president Puigdemont, a qui li busquen les pessigolles perquè segons l’informe judicial ” conversa amb “als càrrecs de la màfia russa i polítics del Kremlin”. Bufa! Ja es veu que no s’hi posen pas per poc.

El segon personatge d’aquesta trama és Víctor Tarradellas, empresari i activista. Va rebre una trucada d’uns russos que volien parlar amb el president Puigdemont abans de la proclamació de la independència el 27 d’octubre del 17. Puigdemont ni tan sols els va rebre a Palau, però se’ls va escoltar com s’ha de fer amb tothom. La veritat és que les propostes eren una mica surrealistes. Es deia que Rússia podria ajudar Catalunya amb criptomonedes. I fins i tot s’ha publicat que Rússia podria ajudar-nos amb 10.000 homes, suggeriment que fou desmentit i fins i tot de forma irònica per l’ambaixada a Madrid. Es va proposar la celebració d’una videoconferència amb Putin. La veritat és que tot semblava poc creïble i Puigdemont no va voler continuar. En tot cas va dir que ja se’n parlaria més endavant. I fins aquí en línies generales tot el que va passar en les converses entre Catalunya, Rússia i Putin, que tanta escudella ha fet entre la premsa espanyola i les togues. Però ja se sap que l’independentisme és el culpable de tot i, per tant, cal inventar-se tota mena d’històries per culpabilitzar-lo. Per la unitat d’Espanya cal fer-ho tot i més i tot s’hi val. Així que cal que la troca s’emboliqui cada cop més.

Que Espanya ens vulgui presentar com uns perversos no ens hauria d’estranyar, però aquest llenguatge ha arribat fins a destacats polítics catalans que diuen que Catalunya només pot tenir converses amb països democràtics. En aquest cas gairebé seria amb ningú, oi? I consti un cop més que aquestes converses eren molt abans de la guerra d’Ucraïna.

Ja és curiós que Espanya ens vulgui donar lliçons de decència per aquestes converses lleugeres quan ella no s’està pas de comerciar amb tota mena de dictadures. És més: Espanya encara manté relacions diplomàtiques amb Rússia i amb tot qui faci falta. Per alguna cosa és el setè país del món venedor d’armes. Que jo sàpiga no Catalunya no en fabrica pas. I per no fabricar-ne potser ni s’han fabricat aquí els trabucs de la festa del Pi de Centelles…
Amb això vull dir que Catalunya ha de fer la seva pròpia política si vol ser un Estat i deixar-se de romanços i parlar amb tothom. No caiguem en la tàctica dels nostres enemics que ens volen culpabilitzar de tot i ells mantenir-se purs, perquè tenen un Estat .El mateix Víctor Tarradellas ho té molt clar en una frase que ho resumeix tot en assenyalar que ” el nostre independentisme és cívic, pacífic i democràtic, però no estúpid”. Justa la fusta!
COMPARTIR
Subscriu-te
Notifica
guest

0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments