Ara, eleccions: Vergonya, cavallers, vergonya!

Tornem-hi que no ha estat res! Sembla com si els polítics catalans no tinguessin més feina que convocar noves eleccions dites autonòmiques cada dos per tres. De fet, només durant el mandat del president Montilla (2006-2010) es va exhaurir la legislatura en aquest segle. En aquesta ocasió tot ve perquè el Govern minoritari d’ERC no ha pogut aprovar els pressupostos. D’entrada, JxC s’hi oposà perquè volia eliminar l’impost de successions, mentre que els Comuns maldaven perquè no es construís el Hard Rock, aquest parc lúdic a la vora de Salou. Curiosament, aquest parc no apareixia per res en els pressupostos d’enguany, però resulta que els Comuns van donar el sí al pressupost de l’any passat on sí que hi havia referències clares a aquest complex d’esplai. Sí, ja sé que avui hauria estat més oportú parlar del duel que pot arribar entre Puigdemont i Illa a les eleccions del maig, com si fos un partit Barça-Madrid. Però m’ha semblat més oportú ara denunciar aquesta gran estafa.

Com es pot veure, tot semblen incongruències, bé que  la realitat sí que és congruent pels interessos que hi ha a tot arreu. Males llengües asseguren que és Ada Colau qui mou els fils com a venjança perquè no pot remenar les cireres a l’Ajuntament de Barcelona. Pel que fa a JxC des que va sortir del Govern tot han estat bastons a les rodes a les propostes d’ERC. Pedro Sánchez també segur que sabia què es coïa a Barcelona, perquè poc després de saber que es dissolia el Govern català va prorrogar els pressupostos de l’Estat per evitar-se complicacions amb els seus aliats indepes. I més encara: tot sembla indicar que el president Aragonès va citar-nos a les urnes pel maig amb l’esperança que encara Puigdemont no s’hi pogués presentar. Com es pot veure no n’hi ha un pam de net.

Tot aquest trencaclosques podria entendre’s per les politiqueries dels partits. Però aquí la situació és greu atès que enguany el pressupost hauria augmentat amb 2.443 milions més com estava programat. Però aquests diners ja han desaparegut amb la pròrroga. S’ha perdut una oportunitat única. Per exemple, Cultura ha perdut 264 milions. L’any vinent Europa filarà més prim amb els diners. Aquest any encara hi havia màniga ampla per pal·liar els efectes de la covid. Però l’any vinent les autonomies s’hauran d’estrènyer els cinturons i, com sempre, Catalunya en serà la més perjudicada. D’aquesta manera la ciutadania pagarà les conseqüències dels interessos personals i partidistes dels nostres representants. “Vergonya cavallers, vergonya” com va dir el rei Jaume I a uns militars que havien reculat a l’hora d’entrar a conquerir una població a  Mallorca.

TARADELL, ENDAVANT

Estic content per l’èxit de l’organització de l’assemblea de l’ANC (Assemblea Nacional Catalana) a Taradell el passat dia 16 amb presència de gairebé 700 persones. La nostra alcaldessa Mercè Cabanas en va fer la presentació i també s’encarregà de mostrar el mapa de la cartografia catalanista de la vila. El resultat de la votació sobre si la presentació o no d’una llista cívica a les eleccions al Parlament va ser que no per menys de cent vots. La presidenta i el secretariat van entomar esportivament el resultat contrari a les seves propostes.

D’altra banda, Maria Godayol i Núria Vilaró em comenten que ja no són coordinadores de l’ANC, però que en són membres. Comprendreu que de Barcelona estant no poc seguir al dia tots els moviments de Taradell. Amb tot, gràcies per la feina i també als relleus que han arribat i els que vindran més endavant. El país s’aguanta per aquests milers de voluntaris que fan una tasca de formiga gairebé en silenci i sense esperar res a canvi. Per això cal que els ho agraïm. Ningú no és una dida que pugui alletar tots els buits del país en una tasca esgotadora i sovint ingrata. D’aquí ve que cal recompensar-los amb paraules de suport, amb una mirada de complicitat o amb somriure. Sembla poc, però pot ser molt.

En fi, ja tenim noves eleccions a la cantonada: a l’abril a Euskadi, al maig a Catalunya, al juny a Europa i al juliol…San Fermín!