El català a la UCi (4): Les noves plataformes audiovisuals, un roc gros a la sabata

Quan fa unes setmanes vaig llegir l’informe de la Generalitat i també el de la Plataforma per la Llengua sobre la situació cada cop més dolenta del català vaig tenir la pensada d’escriure’n alguns articles, si bé creia que m’ho podia ventilar ràpidament. Però vet aquí que cada dos per tres surten nous elements. Sembla un serial de la televisió veneçolana. Al nostre país la llengua va a mal borràs, les coses van maldades i, per tant, no sabem com s’acabarà. De moment, som a la UCI.

Per part de polítics i premsa es vol esquitllar aquesta qüestió i posen més l’accent en la davallada del català en la falta de continguts en aquesta llengua en les noves plataformes digitals, en els You Tubers , en els “influencers” i tota la pesca. Tot i ser un factor molt important penso que no és tan decisiu com la immigració. Però, en fi, aquestes noves formes de consumir la televisió i l’oci ens han agafat amb els pixats al ventre. Perdoneu-me l’expressió, però és la realitat.

Sense un Estatal darrere i amb una Generalitat desmenjada les noves plataformes digitals ignoren pràcticament el català. Així, Netflix té un 0,5 de pel·lícules en català, HBO un 0,1% , Disney  un, 0,8%, Amazona un 1,3% i Filmin un 19%. Ara mateix s’està discutint la nova llei audiovisual espanyola d’acord amb les directius de la Unió Europea que obliguen a aquestes plataformes a tenir una producció europea del 30%. Segons el projecte, d’aquest 30 % de producció europea un 9% ha de ser en castellà i un 6% en la resta de llengües cooficials de l’Estat: català, basc i gallec. Ara bé, no sabem exactament quin percentatge hi haurà de català. En qualsevol cas d’aquest gran pa audiovisual ens quedaran les molles   i esperem que no ens hàgim de acontentar només amb les engrunes.

Veurem si  les plataformes amb seu a l’estranger s’avenen a fer servir el català. El PSOE ha enganyat els negociadors catalans d’aquesta llei  per tal de tenir aprovat els pressupostos. Espanya sempre ens enganya. Ho va fer amb Aznar amb la transferència d’una part de l’IVA a la Generalitat i poc després va enviar-nos una munició d’inspectors fiscals. Ho va fer quan amb una llei semblava que els ports catalans serien autònoms. Al cap de poc tot es va tornar a recentralitzar. Per la seva part,  el PSOE ens ha enganyat últimament amb la memòria història, la immersió lingüística i ara amb tota seguretat amb la lleia audiovisual. I la llista continuarà Segur.

Qui diu, doncs, que el més important per a qualsevol llengua no és tenir un Estat? En posaré algun  exemple: Disney+ té 30 pel.lícules en català, el mateix nombre que tenia l’islàndès, un país de 300.000 persones. El govern d’aquella illa  en volia més, va protestar  i ara ja ha arribat a 90 .És un Estat petit, però és un  Estat i pot fer-se escoltar per les plataformes internacionals. Per la seva part, Noruega amb cinc milions d’habitants té més de 300 pel·lícules d’ aquesta plataforma en noruec .Tots aquests films els podem veure d’aquí estant  en les respectives llengües, mentre  que els en català gairebé estan amagats, malgrat que la Generalitat hi ha abocat força diners. O sigui que cornuts i pagar el deute. Una llengua sense Estat pràcticament no existeix. Ningú ni fa cas i a vegades ni pagant . Per tant, les coses queden clares, molt clares .Tot amb tot, hem saber jugar amb les cartes que tenim ara a l’abast. Sembla que Òmnium Cultural vol crear aviat autèntica fàbrica de continguts audiovisuals. Un cop més la nostra cultura és una cultura de peatge. Tenim artistes i professionals de tota mena, però molts s’han de guanyar la vida a Madrid, perquè aquí no tenen feina. A veure ara quant llocs de treball es crearan. Sempre es diu que resistir ja és vèncer. Jo no sé si és vèncer, però no ens queda més remei. I el serial continua…

Quan havia acabat aquest article m’arriba tot el sidral de la imposició del 25% de castellà a una escola de Canet de Mar. Una vegada més es judicialitza tot. En veu que els jutges saben de medecina,  vacunes, clima, economia, pedagogia, llengües, etc. etc. Ja que aquest gent ho sap tot potser convindria suspendre les eleccions i que els jutges decidissin què  cal fer en cada moment. No us sembla? D’altra banda, s’ha de dir que el TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) no té cap autoritat moral per imposar un 25% de castellà a les escoles quan les seves sentències només un 7% ho són en català. Aleshores continuant amb aquestes xifres potser només haurien d’imposar un 7% de castellà a les escoles, oi?

Finalment destacar el paper covard i desmotivador de la Generalitat .El G​overn diu que no pot fer res contra aquesta sentència judicial. Però, no havíem quedat que cal fer una desobediència intel·ligent? I aquesta gent és la que ens vol portar a la independència? Les ben remunerades cadires autonòmiques frenen qualsevol acció més enllà de paraules boniques que se les emporta el vent.  A Canet de Mar s’han sentit crits de bofiflers  contra el Govern en la manifestació contra el 25% de castellà a una escola local. Que cadascú en tregui les conclusions que vulgui. Anem bé per anar a Sants!