Fa unes setmanes em vaig trobar un veí que em va dir que ell sempre caminava pel mig quan anava pel carrer de la Vila. I voleu saber per què? Us ho explico al final.
Aquest dimarts 11 de maig entren en vigor els nous límits de velocitat de 20 i 30 km/h a les vies urbanes dels municipis. Venen regits pel Reial Decret 970/2020 que modifica l’article 50 del Reglament General de Circulació. De fet, l’Ajuntament de Taradell fa setmanes que treballa per ser una vila 30 i està a punt d’anunciar que ha instal·lat nova senyalització que recordi la prohibició de circular a més velocitat de la marcada pels carrers de titularitat municipal.
Aquesta nova normativa estatal limita circular com a màxim a 20 km/h en els carrers que tenen plataforma única de calçada i vorera, i a 30 km/h als carrers amb un únic carril per sentit de circulació. Això a la pràctica vol dir en tots els carrers interns de Taradell. Únicament es podria anar a 50 km/h en vies de dos o més carrils per sentit, o en alguna via d’un únic carril si l’ajuntament ho hagués demanat i senyalitzat. La carretera de Balenyà fins a la rotonda del monument de l’Atlàntida, la variant i la carretera de Vic són de la Generalitat, i la carretera de Mont-rodon és de la Diputació de Barcelona. Els límits de velocitat d’aquestes vies no estan regulats per l’Ajuntament i es mantindrà el màxim de 50 km/h.
Aquesta mesura pretén pacificar el trànsit, reduir els accidents, contribuir a la sosteniblitat, reduir sorolls i contribuir a espais més tranquils. De fet, segons un estudi de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) de l’any 2011, el risc de morir atropellat es redueix cinc vegades si el vehicle que impacta circula a 30 km/h en lloc de fer-ho a 50.
Personalment, crec que és una bona mesura, ja que hi ha tendència a córrer massa en cotxe al centre del poble. De fet, molts carrers de Taradell ja tenen des de fa temps limitació de velocitat (a 20 km/h) però molts conductors se la ‘passen pel folre’. Per això, ha augmentat tant en els darrers anys la instal·lació d’elements reductors de velocitat als pobles com els coixins berlinesos o les esquenes d’ase, o el reforçament de senyalització vertical i horitzontal.
Malgrat aquesta nova normativa, però, la clau de tot plegat és una bona sensibilització. El conductor ha de tenir consciència que si hi ha un carrer recte, tampoc cal córrer com si s’estés conduint un fórmula 1. Perquè a vegades penses, que només falta que surti algú d’algun portal o algun gos, i ja tindríem la desgràcia muntada.
I ara us explico perquè aquest veí sempre camina pel mig del carrer. Doncs bé, em va explicar que ho feia expressament al carrer de la Vila perquè així obligava als cotxes a anar més a poc a poc fins que ell s’apartava. I vaig trobar que era bona idea. Si el cotxe veu algú més endavant que transita pel mig segur que s’aproximarà més a poc a poc i reduirà velocitat.
A més, hem de tenir en compte que el carrer de la Vila és un carrer de prioritat invertida. És a dir, quan es va reformar es va arranjar de manera que tota la calçada és una gran vorera. Per tant, el vianant és qui té prioritat i el cotxe només hi pot passar però a 20 km/h. Una qüestió que crec que la majoria de vehicles que hi transiten no ho tenen en compte i a vegades quan et veuen al mig del carrer, els mires i fan cara de dir ‘tu què fots al mig, aparta’t que he de passar’.
Doncs bé, potser ens els haurem de mirar i dir ‘ep, que jo soc vianant i tinc prioritat per davant teu’.
Moltes persones grans transiten pel mig de la calçada i la raó és l’estretor de les voreres. Això passa al carrer de la Vila i al Sant Sebastià, que a més d’estretes en alguns llocs s’ha de vigilar perque hi ha entrada de garatge i fa un “vado”, i tot plegat és perillós per la gent gran que ja no tenen tants reflexes, normalment es salda amb una caiguda.
Em sembla molt bé.
El que també ens hauríem de fer mirar és el costum que tenen alguns conductors d’aturar-se a xerrar amb els coneguts tot aturant el trànsit dels que venen darrera 😉
…És que no són uns GUALS NORMALS. S’hi ha de passar i mirar-s’ho per creure-ho. Es mengen un tros de vorera…
Marta