Avui es compleixen 10 dies des que es va confirmar que era un contacte estret d’un positiu. Aquí exposo com ho he viscut, sense cap argument crític ni valoratiu. Les conclusions ja les podreu treure vosaltres mateixos.
Diumenge a la tarda, després de dinar va començar l’aïllament. Vaig anar a dinar a casa els pares, com sempre, i la mare que feia un parell de dies que estava refredada va comentar que la tarda anterior l’havia passat malament, fins i tot, amb una mica de diarrea. Aquí és quan salten les alarmes i comentem, mentre esperem el dinar, que potser caldria que s’anés a fer la prova. Cap dels presents volem que sigui positiu, però li comento a la mare que una cosa és el que volem i l’altra el que realment és. Dinem amb precaució. La mare no té gana i es queda a la cuina i la resta dinem ràpid al menjador.
Marxo a casa i al cap d’uns minuts, la meva germana em diu que ha acompanyat la mare al CAP de Tona per veure què ens diuen. Li fan la prova ràpida i dona positiu. A partir d’aquí activem el protocol, via whatsapp, de fer memòria de qui han estat els seus contactes estrets sense mascareta des de divendres. Però mentrestant la germana petita també ha anat al CAP de Tona perquè no té sentit del gust ni de l’olor. Dona positiu. Ja en portem 2.
Aviso a la feina que em quedo aïllat a casa per ser contacte estret. Elaborem un cartell que li passem a la mare perquè el pengi a la porta de la botiga informant que estarà tancada i que estem bé, perquè els clients ho sàpiguen i passem el dia tots aïllats als nostres domicilis.
Comença el dilluns i a primera hora aviso als amics i començo jornada de teletreball. Tinc la sort que des de casa puc treballar amb total normalitat i ser igual de productiu. Aprofito la tarda per planificar els àpats que faré en els propers dies, d’acord amb les reserves de menjar que tinc (normalment no solen ser gaires) i també faig llista de la compra que li passo a la meva cosina per quan pugui portar-me-la. Ja calculo que el que compri em permetrà passar tot l’aïllament. A casa estem pendents dels rastrejadors. De moment, ningú ha trucat a la mare per la llista de contactes estrets.
El dimarts aprofito per fer la mateixa rutina. Teletreballar moltíssim. A les 11 del matí truquen a la mare i dona els contactes estrets. La germana petita ja els va donar el dia abans i hi va posar també el pare. Poques novetats. La mare va fent. Menja poc. Penso que m’hauria d’afaitar.
El dimecres han convocat el pare a les 3 per fer-se la PCR. Iniciem el tercer dia i ni a la meva germana gran ni a mi ningú ens han trucat per ser contactes estrets. Ho trobem molt estrany. Estranyíssim. Els dos hem trucat dies abans al CAP estranyant-nos i la mare ho ha comentat a la metgessa. Diuen que avisaran al rastrejador. Però res. Mentrestant, la germana gran es troba malament. Té un fort mal de cap. I a primera hora de la tarda truca al CAP. L’hi fan anar per fer-li la prova ràpida. Dona positiu. Quasi al mateix temps el xicot de la germana petita, que també ha passat mala nit, va al CAP on li fan la prova ràpida. Dona positiu. Ja en portem 4. Tenim el póquer i, per sort, en podem fer broma. Cap notícia del meu rastrejador ni ningú em diu res ni em truca. Porto més de 3 dies, em trobo bé, però ningú em diu quan anar a fer la PCR.
Comença dijous i em llevo disposat a trucar al CAP. Jo ja no sé si tinc símptomes o no i he de sortir de dubtes. Tinc lleuger mal de cap i una mica de malestar articular, però ja no sé si és de teletreballar molt i estar davant de pantalles, no sortir al carrer i no moure’m… A les 8 en punt del matí truco al CAP i els comento que fa 4 dies que estic esperant. Poc després em truca la metgessa i parlem un moment i em convoca a les 13h per fer la PCR. La mare avui no es troba massa bé. De fet, s’ha de tenir en compte que al malestar heu de sumar està tancada en una habitació aïllada per no tenir contacte amb el pare. És més dur del que sembla. A les 13h em fan la PCR. Ràpid i a la carpa exterior del dispensari. Torno a casa. Hi he anat amb cotxe per no tenir contacte amb ningú. Dino… i curiosament a les 14:35h em truca la rastrejadora (crec de Vic) per dir-me que el divendres em faran la PCR. Jo amb un somriure li comento que ja me l’he fet, que com que no em trucaven, he trucat al CAP i m’havien convocat al migdia.
Comencem el divendres amb bones notícies. A primera hora el pare rep la confirmació que és negatiu després de la prova de PCR que li van fer dimecres. Ja només falta el meu diagnòstic. De moment, especulem. No entenem res. Com pot ser que el pare que ha conviscut més amb la mare no el tingui, i les germanes que tampoc han tingut un contacte gaire llarg sí. Mentrestant, tothom ha anat millorant. Et queda una mica la sensació que amb tants positius és com si haguéssis fet alguna cosa malament, però hem seguit sempre la prevenció, hem portat mascareta, ens hem rentat les mans, i tampoc hem fet tanta vida social… Et desorienta una mica perquè sembla com si qui no l’agafa ho hagi fet més bé que tu. I és fals. Això toca quan toca.
El dissabte a primera hora al matí consulto l’app ‘La meva salut’ i rebo el resultat del diagnòstic. He donat positiu per Covid-19. La notícia en certa manera ja me l’esperava i l’assimilo bé. Diumenge cap al migdia em truquen (crec que del CAP o sinó de l’Àrea Bàsica, no ho recordo amb exactitud ni hi atino quan em truquen) per confirmar-me que soc positiu. Pregunto quan podré sortir perquè no ho tinc clar i perquè pràcticament no he tingut simptomatologia. Em comenta que el dissabte vinent. Vaja, li comento que jo ja estava aïllat des del diumenge i pensava que dijous ja sortiria.
El dilluns tot igual, teletreballant, però a les 11 del matí em truca la rastrejadora (aquest cop sí ha trucat quan tocava). Li comento que no tinc contactes estrets perquè porto des del diumenge 25 d’octubre aïllat i li explico que pràcticament no he tingut simptomatologia i li pregunto quan puc sortir. Em diu que els 10 dies comencen a comptar a partir de la PCR positiva (va ser dijous). Per tant, acabaria el diumenge. Vaja, encara més enllà. Ja no entenc res.
El dimarts tot igual. La mare i la germana petita ja han tramitat l’alta perquè es troben bé fa uns dies i aquest dimecres ja poden sortir. La mare aprofita la trucada de la metgessa per demanar-li quan puc sortir jo. I sorpresa… la metgessa li diu que dijous ja podria perquè des del 25 d’octubre que estic aïllat. Total. No entenem res.
I aquí estic jo… tancat a casa, perfecte de salut, i pensant en quanta gent s’arriba a saltar el confinament perquè és assimptomàtic i no pot teletreballar. I, sobretot, en quin dia serà el primer que sortiré. Aviat, això segur! Cal ser positiu!
