Res és casual

Ja sé que n’hem parlat i molt i no vull pecar de ser endogàmic. Però arrel de l’organització de l’Envelat i la celebració de la Festa Major, escric a raig aquest article (el tenia en esborrany fa dies i no sabia si compartir-lo) per fer un reconeixement a tota aquella gent, sovint poc visible, que fa possible la multitud d’actes i activitats a Taradell.

Acostumen a ser gent que l’únic interès que persegueix és oferir una proposta atractiva als taradellencs i taradellenques, conservar tradicions o potenciar festes de la nostra cultura popular, dinamitzar el municipi, protegir el folklore, promocionar les festes i l’esport, obrir canals per cohesionar els taradellencs, generar activitat que potenciï la socialització de la gent que hi viu… i un llarg etcètera.

Són gent que es busquen maldecaps, que s’esforcen i treballen de valent en aspectes que no es veuen mai. Persones que ofereixen el seu temps per al bé comú, que no tenen cap obligació ni en treuen cap rèdit material. Que simplement decideixen aportar un granet de sorra per fer poble. Que, com diria Carles Riba en aquest mot recuperat, taradellegen.

A totes aquestes persones que fan possible les moltíssimes activitats que es generen a Taradell, els diria que moltes gràcies per la seva generositat. Que gràcies a ells, un poble té vida. Que gràcies a ells, es construeixen lligams entre les persones. Que ells ajuden a construir un sentiment de pertinença i arrelament a Taradell.

Sempre ens vanagloriem que a Taradell tenim moltes entitats. És veritat. Però això és gràcies a la molta gent que hi és al darrere. Sovint amb recursos humans precaris, perquè són pocs i hi ha molta feina. I els qui hem organitzat actes, sabem que tot costa molt, que calen moltes mans… Que de diners n’hi ha pocs i que sovint aquests es supleixen amb imaginació i molt d’esforç.

I ho dic perquè, potser caldria que cada vegada que participem en un acte o esdeveniment, pensem cinc segons en tenir en compte que si es fa és perquè hi ha gent que al darrere ho fa possible. Que ho fa amb tota la bona intenció del món. Que construeix en lloc de destruir. Que proposa en lloc de criticar.

Deixeu-me acabar parlant del que conec. Fa pocs dies vam celebrar l’Envelat. El meu reconeixement especial a tots els amics, companys i familiars que cada any s’esforcen per organitzar-lo, sense cap més objectiu que fer-lo possible. El meu reconeixement a la multitud de persones que cada any s’ofereix per ajudar-nos. El meu reconeixement als comerços que cada any, els comprem o no material, s’ofereixen per donar un cop de mà, per vendre tiquets, per oferir material, per deixar instal·lacions… pels descomptes que fan sense demanar-ho, per les aportacions econòmiques que ens fan, pels regals que ens permeten fer la rifa, per les facilitats que ens donen…

Tots ells són establiments i comerços de Taradell i cal fer-ho saber. Ells també fan possible els molts actes i esdeveniments al poble, col·laborant amb les entitats. Tingueu-ho en compte a l’hora de comprar. No em voldria imaginar un Taradell sense comerços. Perquè això també suposaria un Taradell amb moltes més dificultats per organitzar actes i activitats.

Un poble dinàmic i viu parteix de carrers amb comerç. De gent involucrada i participativa. D’iniciatives altruistes. Res és casual. Dels nostres actes, en depenen uns resultats. Taradellejar és moltes coses.