A Taradell, les eleccions municipals del 26 de maig seran les més renyides dels últims temps. A més del retorn del bipartidisme, hi ha tres factors que han provocat una forta expectació. Tots dos candidats parteixen de zero; cap ha estat mai alcalde. Per primera vegada, hi ha opcions reals que hi hagi una alcaldessa. I tercer factor: aquestes municipals arriben després del gir del 28-A, en què Esquerra va guanyar per primer cop unes eleccions a Taradell. Amb aquest punt de partida, la ‘batalla’ entre Santi Estragués i Mercè Cabanas està servida. Dues propostes, aparentment similars pel simple fet de ser independentistes, però amb matisos i diferències en el seu tarannà i missatges.
A Mercè Cabanas, escoltar-la o llegir-la sempre reconforta i aporta alguna cosa nova, ja sigui per la seva experiència, pels seus coneixements, per la seva capacitat d’anàlisi… Ha tingut temps per preparar-se bé per aquest repte i, en les intervencions que ha fet fins ara, he comprovat que té dues obsessions, poc tangibles, però importants: la cultura i la sostenibilitat. L’alcaldable d’Esquerra ha dit que “la cultura pot canviar la vida de les persones”. Sona bé, però tinc ganes de saber com s’ho pensa fer per potenciar-la i fer-la accessible. Pel que fa a la sostenibilitat, vol que Taradell sigui el nou Avià, que és el poble més sostenible de Catalunya. Com ho aconseguirà? D’entrada, ha col·locat un ambientòleg de número dos, Joan Canó.
De moment, Cabanas ha demostrat un nou tarannà. No se la veu una dona de partit, més aviat s’allunya dels polítics que estan a primera línia. El periodista Eloi Vila li va fer la presentació en un acte ple a vessar i, per la campanya, prefereix portar un activista (això sí, d’Esquerra) el dia que facin públic el programa electoral. Per presentar la llista, diumenge passat, també es va arremangar amb una acció contra l’incivisme.
A Santi Estragués tampoc el veig un home de partit, però, en un municipi tradicionalment convergent, ha recorregut a un valor segur, Artur Mas, per presentar la candidatura. Tinc la sensació, i espero poder-li preguntar aquests dies, que l’alcaldable de Junts per Taradell (el nou nom de CiU) s’ha trobat de candidat sense esperar-s’ho. I és evident que ha partit amb desavantatge respecte a Lluís Verdaguer. Josep Munmany el va estar preparant durant quatre anys. En canvi, en aquest mandat, l’alcalde ha anat fent sense preocupar-se pel relleu i ara han vingut les presses. Per això, serà important veure si Junts per Taradell és una aposta renovada o no deixa de ser una continuació del grup de CiU de les eleccions del 2015.
Estragués, per tant, ha tingut poc temps per preparar-se i la feina que Cabanas ha pogut fer des de l’octubre ell l’ha hagut de fer amb un temps rècord. Això sí, té l’experiència i els coneixements d’aquests quatre anys com a regidor de Cultura. De moment, i malgrat ser, justament, un home de cultura, sembla que les seves prioritats són unes altres. En les primeres entrevistes, ha defensat que “el poble ha de créixer, però també han de créixer els serveis”, posant l’accent en el comerç i la indústria.
La campanya pinta interessant perquè no hi ha res guanyat. Ni la tradició convergent ni el sorpasso d’Esquerra del 28-A volen dir res. Les municipals és una altra partida i depenen de simpaties, propostes, promeses… Com diuen els polítics, amb aquells símils futbolístic odiosos, el partit de debò serà el dia de les eleccions i, ara mateix, només hi ha una cosa clara. Aquestes municipals bàsicament mobilitzaran l’electorat independentista, així que la participació altíssima de fa quatre dies pinta impossible o Estragués i Cabanas seran capaços de seduir el 20% de votants que van sumar el PSC, els comuns, Ciutadans, el PP i Vox el 28 d’abril? Agafeu les crispetes perquè el partit està a punt de començar.
