Una de les activitats més agraïdes de l’estiu a Taradell són les caminades organitzades per Som Dones i el Centre Excursionista. I, personalment, any rere any m’encerten els recorreguts per poder reviure la infantesa i adolescència. Aquest dimarts una setantena de caminaires vam fer cap a l’Esquís, quina mania hi ha de canviar els noms tradicionals quan es posa un negoci en una casa de pagès, i vam tornar per sobre la bassa del Ferriol cap a Castellets.
Tenim la fortuna de viure en un municipi amb més de 100 quilòmetres de camins de pagès: quin privilegi! En podem gaudir sense empipar gaire als que segueixen vivint de la terra i de la ramaderia. Però, segons llegeixo al Butlleti d’Informació Municipal, com que hi ha camins emprats diàriament per centenars de veïns, hi ha un debat sobre què fer-hi, si deixar-los amb terra, posar-hi asfalt o formigó.
És un debat que ara mateix no em pertoca, ho han d’acordar amb els afectats. Però sí que tinc clara una qüestió: per molt que posin límits de velocitat el cas que en fem tots plegats és mínim fins que no patim un ensurt. I els camins són això, camins. Al municipi veí de Malla, que no té nucli urbà, la major part dels camins són asfaltats, però amb una llarga visibilitat, en ser al mig de la Plana, que en permet un ús prou segur. I en la major part hi ha vorals pels caminadors que no arrisquen així la seva vida.
Avui mateix he provat de ser una usuària correcta i fer cas als senyals de tránsit al nucli urbà de Taradell: m’han pitat pensant que el cotxe no rutllava bé, quan anava als 30 kms/h reglamentaris. A la pujada de Can Sala hi ha un senyal de màxim 40 km/h: estreta com és la via si una àvia hi camina amb el nét, aquest matí mateix, s’hi jugen la pell, amb vehicles que doblen aquesta velocitat.
En resum, com sempre diem, cal una mica més de responsabilitat i consciencia cívica i potser moltes menys lleis i senyals per poder conciliar els interessos de tots plegats i fer que la convivència al municipi sigui exemplar, com ho són les caminades i passejades del vespres estiuencs. A gaudir-ne petits i grans!