Inici Opinió Orgull taradellenc, però feina per fer

Orgull taradellenc, però feina per fer

0
COMPARTIR

opinio Marc Güell granDissabte, va fer cinc anys del 13-D. Cinc anys d’aquell diumenge fred, de Santa Llúcia i d’urnes a Can Costa. Amb una participació del 51%, Taradell va ser un dels municipis que, percentualment, va aconseguir mobilitzar més votants en aquella consulta popular, cosa que ja no em sorprèn en un poble que no li costa gens sortir al carrer, pel que sigui. Era un dia incert, ningú sabia ben bé què passaria, però va resultar ser el preludi del que vindria després.

Cinc anys més tard, hem tingut el 9-N, ara sí promogut pel Govern i amb una mobilització alta, del 70% a Taradell. És una xifra boníssima respecte a la participació catalana i tenint en compte que era un procés participatiu sense cens i que es va trobar amb mil-i-un entrebancs fins a l’última hora. Però em va quedar una sensació estranya: per què no vam aconseguir arribar al 81% de participació de les eleccions catalanes del 2012?

A primera hora del matí, la sensació era que se superaria. A les 9 en punt, l’Institut es va omplir de cop i feia preveure una mobilització històrica, i, de fet, ho va ser. Al gimnàs del centre es respiraven nervis, aires d’un dia especial, que alguna cosa estava a punt de canviar, il·lusió i, sobretot, molta, molta, democràcia i futur. Però vist amb perspectiva, i potser perquè som massa exigents, hi vaig trobar a faltar gent. Segurament votants del “no” i del “sí-no” que no creien en aquest procés, indecisos i potser també votants del “sí-sí” que en un referèndum de debò sí que votaran.

El xef Nandu Jubany deia fa uns mesos que a Osona ja vivim com si fóssim independents. Indiscutiblement, vivim en un context diferent que no té res a veure amb zones concretes de l’àrea metropolitana de Barcelona i, per tant, si un resultat no s’acosta al 100% ja ens emportem una petita decepció. Això és la prova, doncs, que encara hi ha feina per fer, al Baix Llobregat, però també al costat de casa per aconseguir la victòria final.

Així, se’ns acosta un 2015 prometedor i, ara mateix, amb un calendari incert que no m’atreveixo a dibuixar. Un cop més, els ciutadans hem respost, i amb nota. Ara falta que la política sàpiga aparcar bé les sigles i els interessos partidistes perquè el procés no s’aturi. Les municipals ja són una altra cosa: en aquest cas sí que les sigles i els noms agafen una altra volada. Però d’això tindrem temps de parlar-ne els propers mesos.

Mentrestant, bon Nadal i que el 2015 sigui, sí o sí, el nostre any!

Notícies relacionades

COMPARTIR

Deixa un comentari

avatar
  Subscriu-te  
Notifica