Ja som 8 milions: I ara, què?

Segons ens confirmen les estadístiques oficials Catalunya ja ha arribat als 8 milions d’habitants. No em negareu pas que és una xifra que fa patxoca. M’imagino que els qui bufen espelmes per celebrar aniversaris ara no s’hi atreviran . Bromes a part, no tot és bufar i fer ampolles. Ni tenim tanta bufera per a vuit milions ni tantes ampolles de xampany per destapar.

Catalunya sempre ha sigut un país amb poca natalitat. Per això ha necessitat onades d’immigrants des de fa segles, però les més importants van arribar amb l’Exposició Universal del 1929, ampliades amb les del temps franquisme i amb les d’aquest segle XXI de forma abassegadora i descontrolada. Catalunya i segurament Mallorca han estat els llocs d’Europa que han rebut més personal foraster en pocs anys. Recordem que a finals dels 50 del segle passat Catalunya tenia uns 4 milions que van ampliar-se a 6 durant el mandat del president Pujol i ara, com aquell qui diu, en un tres i no res hem arribat a 8. I això no té aturador, perquè aquesta setmana ha arribat un tou de gent a Guisona i a la Costa Brava de forma il·legal, sense papers. I encara n’arribaran molts més.

En aquestes circumstàncies no és estrany que cada cop hi hagi més problemes de tota mena. Segurament és el problema més gran que afecta a tot Europa i que es reflecteix en l’ascens imparable de l’extrema dreta en països prou avançats com Dinamarca i Suècia que gaudeixen de bon nivell de vida. L’arribada sobretot de molts islamistes hi ha provocat tota mena d’inseguretats. És un niu on ha covat i covarà l’extrema dreta.

L’extrema dreta s’escampa com una taca d’oli. França pot tenir ben aviat un govern d’aquest color. Ha sofert massa atemptats islamistes i la convivència especialment al voltant de París cada dia és més asfixiant. Espanya com sempre arriba tard a tot arreu, però vet aquí que Vox està en línia ascendent. Encara m’estranya que no pugi més, perquè la gent n’està farta dels okupes, dels aldarulls provocats per bandes llatines, dels robatoris i de les presons plenes d’ estrangers per delictes reincidents. Sempre cal anar en compte quan es parla d’aquests temes, perquè hi ha el perill de trepitjar molts ulls de poll i que et diguin racista, feixista, supremasclista i no sé quantes coses més. Tot plegat per dir els fets que passen al carrer i que els partits especialment dits d’esquerra ho volen silenciar. En el pecat trobaran la penitència. Llàstima que ho pagarem tots.

Com més tard es vulgui enfocar aquest tema pitjor seran les solucions si és que n’hi ha alguna. Per postres, la majoria dels nouvinguts tenen poca formació cultural i professional. Acostumen a fer treballs mal pagats que la població autòctona no vol fer. Altrament serien les coses si es paguessin com cal .Ni tampoc sembla que els sindicats se’n preocupin gaire. Ja sabem que Catalunya necessita que vingui gent de fora, però no a patolls, de forma descontrolada i moltes vegades il·legal. No som un Estat ni tenim prou capacitat econòmica per assegurar un bon nivell de vida a tothom. No som un afarta pobres ni una dida que alleti de forma continuada. Tot això només afavoreix un poderosa minoria. No hauríem de tenir la necessitat de seguir un model econòmic on els treballs més nombrosos són els relacionats amb els serveis sinó amb una formació professional elevada. Estònia, per exemple, amb uns dos milions d’habitants és un dels llocs més avançats en tecnologia digital. I no sembla pas que s’hagi d’obrir de cames a l’exterior.

També Catalunya té un altre gran problema ara mateix per abastir tothom. Es tracta de la falta d’aigua per la gran sequera que patim i que segurament augmentarà en els pròxims anys per allò del canvi climàtic. Fins i tot la patronal catalana se’n preocupa. Llàstima que no protesti sempre amb la mateixa intensitat davant els poders econòmics de l’ Estat que ens ofeguen eternament. De passada podria preocupar-se dels salaris tan baixos de la majoria d’immigrants. No cal caritat sinó justícia. Curiosament l’extrema esquerra vol papers per a tothom però ningú hi aporta solucions, especialment econòmiques. O sigui que si no podem assegurar un mínim de benestar als immigrants estem al pot. Anys enrere el president Pujol volia el transvasament d’aigua des del Roïne. Però el govern tan espanyolista d’Aznar ho va impedir. No se sap si l’aigua contribueix a la unitat nacional o perquè a Espanya les aigües baixen tèrboles.

D’altra banda, tampoc podria deixar d’esmentar les conseqüències per a la llengua. Els qui exercim de catalanoparlants, sigui quina sigui la nostra llengua materna, ja som només un mica del 30% d’aquests 8 milions. D’acord amb els precedents som ben a prop de la desaparició com a poble. Els resultats, per exemple, a les escoles són evidents: cada cop s’hi parla més castellà i el català s’esmuny. A l’àrea metropolitana de Barcelona és una raresa sentir la nostra llengua al carrer, especialment entre el jovent. Només si hi hagués un tomb polític que ens dugués a la independència podríem, tenir esperances de futur perquè el present és bastant negre. I el que ni vulgui veure-ho és que és un cec.

Benvinguda sigui la immigració ordenada, que vingui a treballar i que s’adapti al país. La resta sobra. Si no volem el triomf de l’extrema dreta cal capgirar-ho tot com un mitjó. Ja n’hi ha prou de silencis forçats que tan mal ens fan. Aquesta esquerra tan “bonista” ho ensorrarà tot. L’infern és ple de bones intencions. En fi, com diuen els psicòlegs de tant en tant cal canviar el xip de la ment. Així que ara mateix centrem-nos en les festes que ja tenim a tocar. Celebrem-les amb uns bons xeflis i en companyia dels nostres familiars i amics. Al capdavall viure és el que importa, oi? Bones festes a tothom!