Inici Actualitat Arnau Sala, un taradellenc a Berlín

Arnau Sala, un taradellenc a Berlín

0
COMPARTIR

Possiblement seguint les notes musicals que li marcava el seu instint, el taradellenc Arnau Sala Soler va marxar a Berlín l’any 2010. “Hi vaig arribar el dia 3 d’octubre, Dia de la Unitat d’Alemanya, en què es commemora l’aniversari de l’entrada en vigor de la reunificació alemanya del 1990”. Després de quasi quatre anys, hi continua vivint.

Reconeix que Alemanya sempre li havia cridat l’atenció des de petit. “Vaig estudiar una mica d’alemany a l’Institut durant l’ESO i sempre havia tingut la fixació que m’agradaria viure al país”, afirma l’Arnau. De fet, quan hi va arribar ho va fer per acabar la carrera de Teoria de la Música i Composició de la Universität der Küntse Berlin (Universitat d’Art de Berlín). Teòricament deixava enrere més música, ja que treballava tocant a la Cobla Contemporània.

En ment ja tenia passar una temporada llarga al país. Per això, un cop acabada la carrera es va agafar un any sabàtic i va decidir explorar altres feines. Va començar a treballar en el món del màrqueting online, especialitzant-se en posicionament web (SEO). Així, va treballar a Wimdu (plataforma de lloguer d’habitatges privats) i a Browsergames (plataforma de jocs online gratuïts). Actualment treballa com a Online Marketing SEO Manager a l’empresa PricePanda (dedicada a la comparació de preus als mercats emergents del sud est d’Àsia).

arnau-sala4
Llac Müggelsee

I no ha deixat la música. Perquè des del 2012 va fundar, juntament amb Paco Ruiz, el col·lectiu Doch! Kollektiv dedicat a la creació i producció d’audiovisuals i instal·lacions artístiques. Actualment també disposa d’un pàgina web pròpia i gestiona el blog Y de comer, conejo. També col·labora escrivint una columna en castellà a la revista gay pornogràfica gratuïta Boner Magazine, que es distribueix a Berlín i Munic.

Pel que fa a la ciutat, assegura que Berlín és una ciutat de contrastos. A l’estiu es pot arribar als 30-32º C i a l’hivern als -20º C. “A l’estiu tenim al voltant de 17 hores de sol i a l’hivern arribar a tenir-ne només 7 de llum. A l’hivern els carrers estan pràcticament deserts i a l’estiu tothom es passa tot el dia fora al sol”. Pel que fa a l’idioma, explica que passa una mica el mateix. “Quan et ve per primer cop el revisor del gas i et demana si tens un Leiter  (“escala” en alemany) i li ofereixes un encenedor, que en anglès es pronuncia igual (lighter)”, explica com a anècdota. Per això, “a vegades per no quedar malament o fer-ho més fàcil acabes demanant coses als bars sense saber què has demanat fins que ho tens davant”, assegura.

Avui coneixerem un taradellenc de Berlín:

– Com es veu Taradell des de Berlín?

Taradell es veu lluny. Sempre el veig com aquell poble que és massa gran per ser poble i al mateix temps massa petit per ser ciutat. Un lloc de tranquil·litat… ara mateix massa per mi.

– Què és el que enyores o trobes a faltar més de Taradell?

La família… i els embotits!

– El millor lloc de Taradell per tu? I per què?

Taradell està ple de llocs emblemàtics, però he de reconèixer que no ha estat fins a les últimes visites, ara que el poble em dóna més sensació de llunyania, que no he començat a redescobrir alguns carrerons i racons que abans no m’hi havia fixat. Cada cop m’agrada més com està construït el poble a través dels anys, poder trobar en un racó cases de fa centenars d’anys, el campanar i l’església, la Torre de Don Carles… Tot i així, la Font Gran continua essent un dels llocs que més m’agraden. Potser perquè et permet per uns moments estar en mig d’un petit espai a la natura estant enmig del poble.

– Quina anècdota, tradició o festa et ve al cap de Taradell?

A la que més cops he estat present en els últims anys, ja sigui d’espectador o tocant amb la cobla, és la festa d’en Toca-Sons. D’altra banda, sempre recordo l’aplec de sardanes al Pujoló, quan aquest encara era bosc de sorra, o els concursos de grills i cargols durant la festa major.

– Un record de petit?

Baixar de Les Pinediques pel mig del bosc, passant pel dipòsit i el segon bosc fins arribar a casa. El camí sempre era el mateix però sempre acabava passant alguna cosa o altra que feia la tornada a casa divertida.

– Què li diries a un estranger si et demana per Taradell?

Que està al mig de Catalunya. Que és un lloc perfecte per viure quan ets petit i per quan tens ganes de tranquil·litat.

arnau-sala2– Què exportaries d’Alemanya a Taradell?

Si parlem de Berlín en concret (aquí diuen que Berlín no és Alemanya): la llibertat. En tots els sentits. Poder fer el que vulguis, ser qui vulguis en tot moment i que ningú et jutgi. Tant se val com vesteixis pel carrer, de què treballis, quants tatuatges tinguis, quina sigui la teva orientació sexual o quantes parelles tinguis al mateix moment. Ningú et mirarà malament i ni tan sols es sorprendrà.

Si parlem d’Alemanya en general: la puntualitat i el caràcter directe de les persones.

– Quant val un cafè o algun producte característic a Berlín o Alemanya?

El preu del cafè a Berlín pot variar segons el barri on el prenguis, però et pot costar des de 0,95 € a 2 €.

Altres productes d’Alemanya com la cervesa, que sol venir en ampolles de 0’5 litres, pot costar al supermercat entre 0’60 € fins a uns 2 € (a un bar et pot costar 2 o 3 €). Un litre de llet 0’65 € i 0’75 litres d’oli uns 3 €.

– Una tradició o fet que et va sorprendre del país o de Berlín?

Els alemanys estan bojos pels focs artificials i els petards. A nivell general només és típic tirar-ne en un parell de dates, però sobretot quan pot arribar a ser una bogeria és durant el Cap d’any. Quan és gairebé mitjanit i les campanades estan a punt de sonar, en lloc d’estar tots a la taula amb els dotze grans de raïm, tothom surt al carrer amb una copa de Sekt (cava alemany) per esperar que sigui l’hora de fer el compte enrere. Un cop s’ha acabat el compte enrere i s’enceta un nou any, tothom es torna boig a tirar petards i tota l’artilleria de focs artificials que hagin comprat. Es tornen tan bojos que, fins i tot, amics meus valencians diuen que sembla que estiguem a les falles!

Una altra de les coses que encara em sorprèn és el fanatisme que hi ha a Alemanya per una sèrie policíaca alemanya/suïssa/austríaca que es diu Tatort (Lloc del crim). Cada diumenge puntual a les 20’15 h comença un nou episodi d’uns 90 minuts de durada sense pauses que cada setmana transcorre en una ciutat diferent amb els inspectors locals de cada ciutat. La sèrie es va començar a emetre a finals de l’any 1970 i es continua produint i emetent avui en dia. El més curiós del cas és que la serie ha arribat a ser tant de culte que, sigui hivern o estiu, cada diumenge pots veure com grups de joves alemanys es reuneixen a qualsevol bar per veure el nou episodi (projectat en pantalla gran) enmig d’un silenci absolut. Fumar o fer soroll durant l’emissió de l’episodi no està permès i, fins i tot, alguns bars deixen de servir qualsevol cosa que impliqui fer soroll.

– A quin lloc de Berlín portaries un visitant?

arnau-sala1
Mauerpark

Berlín està ple de coses per veure. A l’hivern una de les coses que no es poden perdre són els mercats de Nadal, on pots anar a prendre Glühwein (vi calent amb espècies) sota la neu a qualsevol plaça de la ciutat. A l’estiu segurament a passar el diumenge al Mauerpark (parc del mur) que és un parc bastant gran on cada diumenge hi ha mercat d’andròmines i on la gent hi sol passar el dia fent barbacoes, escoltant música o, fins i tot, cantant a un karaoke que des de fa anys s’hi organitza de forma “improvisada”.

arnau-sala3
Pista de gel a l’Alexanderplatz

Sempre que tinc visita intento fer un dia sencer de recorregut per la ciutat per treure’ns de sobre allò més turístic (Alexanderplatz, Porta de Brandenburg, Torre de la tele…) per després poder gaudir la ciutat més tranquil·lament. Berlín és una ciutat enorme on cada barri té un caràcter molt diferent. Si t’agrada la multiculturalitat segur que trobaríem algun lloc per Kreuzberg o Neukölln. Si t’agrada més un ambient familiar de terrasses on passar l’estona amb els nens aniríem cap a Prenzlauerberg. Un ambient més alternatiu i de festa podríem anar per Friedrichshain. Lo bo de Berlín és que és difícil acabar-te la ciutat.

– Tornaràs a Taradell?

Segurament de passada o d’aquí bastants anys, però quan en tingui prou d’Alemanya- Abans de tornar, si puc, vull passar temporades llargues a altres països.

– Si haguessis de definir amb una paraula Taradell, quina seria?

Lluny.

COMPARTIR

Deixa un comentari

avatar
  Subscriu-te  
Notifica