El taradellenc Ben Baucells va ser a Kènia fent de voluntari mèdic en un orfenat

Durant cinc setmanes el jove taradellenc Ben Baucells va estar vivint a Kènia on va desenvolupar un voluntariat mèdic. Concretament, va estar a Watamu, un petit poble de pescadors, on hi havia un orfenat i a Gede amb la clínica Gede Health Centre. L’experiència li va servir per veure i viure les mancances sanitàries que hi ha a molts països del món.

A la clínica de Gede va realitzar moltes tasques com classificar fàrmacs en dosis dispensables o assistir a un parell de parts a la sala de maternitat, suturar ferides, posar injeccions a la sala de cures o visitar a pacients. També va poder fer controls prenatals a les mares o posar vacunes als més petits. Destaca que amb els pacients “algunes frases de swahili anaven molt bé, perquè no entenien l’anglès”. Però reconeix que l’estat de la clínica “deixava bastant a desitjar, tot i voler mantenir nivells adequats d’higiene”. Com a exemple, explica que per suturar feien servir l’agulla i el fil que hi hagués en estoc “no necessàriament el més indicat”, algunes tisores estaven rovellades ol’anestèsia era escassa.

Mentrestant a la clínica de l’orfenat, hi va desenvolupar una tasca de metge rural. Atenia els diferents infants, personal o gent de la zona que es trobessin malament i llavors intentava fer el millor tractament amb els diferents medicaments que provenien de donatius diversos, sobretot d’Itàlia. També destaca que els dies en què no hi havia pacients, “ajudava amb diferents tasques a l’orfenat com ara pintar parets, cuidar l’hort o endreçar les habitacions”. Reconeix que l’orfenat era molt acollidor i els nens tenien una bona qualitat de vida i estaven ben instruïts i nodrits.

En Ben és estudiant de sisè de medicina a l’Hospital Clínic de la Universitat de Barcelona. Durant la seva estada a Kènia vivia a Timboni, a la casa del director de l’orfenat. El seu objectiu amb el voluntariat era “viure una experiència de la medicina sense tecnologia i aprendre a fer tasques únicament amb els recursos que tens a l’abast”. Destaca que qualsevol interessat ho pot fer però que “cal tenir una ment oberta i no esperar les comoditats que tenim aquí”. “És possible que el lavabo sigui una latrina, que t’hagis de dutxar amb un gibrell d’aigua i que dormis amb un matalàs al terra”, afirma.