La guspira que ens crema

Quants de vosaltres heu pujat mai al dipòsit de can Costa? Quants heu contemplat el poble des de les vistes que ofereix? Quants sabeu quants metres d’alçada té? I quants graons?

El dipòsit de can Costa, segurament sense voler-ho, s’ha convertit en un dels símbols de Taradell. De fet, al 2008 va ser declarat bé cultural d’interès local i sempre ha presenciat des de primera fila les execucions, o no, de la Festa d’en Toca-sons. És també un espai que ha protagonitzat un paper força essencial pel municipi des que va ser construït el 1942. Primer perquè, tot i contenir l’aigua de dos pous de llevant per subministrar a la fàbrica de Bonaventura Costa i Font, en alguna ocasió de màxima necessitat havia donat aigua al poble de Taradell. I segon, perquè actualment acull antenes de telefonia, un servei que s’ha convertit en indispensable per a la nostra vida moderna (tot i les mancances de cobertura).

Més enllà d’aquesta simbologia, és un element simpàtic. Almenys al meu parer. La seva omnipresència va fer que en un dels cafès de dissabte habituals que fem amb els meus amics i en una sessió de pluja d’idees (brainstorming en diuen les empreses avui en dia) per buscar fer quelcom, el meu amic Ramon va saltar dient: “Podem fer una cursa pujant al dipòsit“. La idea va quedar allà. Però no estava morta. Estava esperant la seva oportunitat per fer-se realitat. I quin millor aparador que en una Festa Major?

Sí, el pròxim 20 d’agost organitzem la 1a CronoDipòsit popular. A la web podeu llegir en què consisteix i la filosofia. Volem aportar el nostre granet de sorra amb un acte diferent a la Festa Major. Sense pretensions. Convertir el dipòsit en un protagonista, de nou.

Quan organitzes alguna cosa t’adones de la feina que tenen les entitats del poble. Veus la quantitat d’hores que s’hi dediquen. Els maldecaps per fer que tot quadri… Però, anima especialment el fet que hem anat a trucar a la porta de diferents comerços i empreses i no n’hi ha hagut cap que ens hagi dit que NO. Potser és que tenim molta credibilitat, o simplement que han vist que els hem presentat el projecte amb il·lusió. Amb la voluntat de sumar i fer poble.

Segurament molts pensaran: “Ui, aquests tot just comencen, ja es cremaran“. És una possibilitat, no la descartem. Però el nostre gran premi serà la satisfacció de fer poble. I si hi ha participació i públic, ja ni us ho dic. Perquè ara mateix aquesta és la nostra guspira que ens crema. La de fer alguna cosa pel poble, desinteressadament.

Per cert, el dipòsit té 30 metres d’alçada. El nombre de graons? Ho desvetllarem el 20 d’agost.