Inici Opinió Costa i Font: un abans i un després!

Costa i Font: un abans i un després!

0
COMPARTIR

opinio-gran-eva-moletAmb motiu del 15è aniversari del Centre Cultural Costa i Font, m’he decidit a escriure aquesta petita ressenya.

D’alguna manera, Costa i Font, sempre ha format part de la meva vida.

Recordo, quan era petita que els avis, la Genoveva i en Molet, treballaven a la fàbrica. M’agradava anar-los a veure, m’agradava entrar a la nau on hi havia tots els telers, les màquines de prestar, passar per la manyeria a saludar en Jordi Recoder, anar a l’habitació de les nuadores, i veure com aquelles màquines màgiques convertien el fil en roba.

Recordo que quan sortia de l’escola a la una del migdia anava cap a casa, l’àvia m’esperava i anàvem cap a Can Costa. L’àvia treballava al torn de tardes i l’avi al matí, per tant l’àvia es quedava a treballar i jo tornava cap a casa amb l’avi. Això es repetia cada dia.

A la tarda quan sortia de l’escola a les cinc, berenava una mica, i cap a Can Costa un altre cop. Al torn de la tarda feien un sopar-berenar, no recordo exactament l’hora però era al voltant de les sis de la tarda. M’agradava tant anar-hi! Recordo que a l’hivern l’àvia berenava a dins, a l’habitació de les nuadores, i a l’estiu sortien a fora i seient just al davant d’on hi ha ara la biblioteca. Estava amb elles durant l’estoneta que tenien lliure i després tornava cap a casa.

Els divendres era genial, la meva mare deixava que anés a esperar l’àvia a les 10 de la nit quan acabava de treballar, després l’àvia i jo compràvem un gelat de camí cap a casa.

Recordo el moment que van dir que tancaven, recordo les negociacions que tant s’han comentat aquests dies amb la fàbrica de patés, era un tema de conversa i nervis a casa, i recordo també la pena que em feia perdre aquella fàbrica que havia format part de la meva vida durant tants anys.

Quan van tancar jo ja feia teatre. En aquell temps el fèiem a la Carpa. Qui m’havia de dir que passats uns anys, la fàbrica que havia format part de la meva infantesa es convertiria un altre cop en part de la meva vida?

El dia que l’Ajuntament va comunicar que es quedava Can Costa, que hi faria un Centre Cultural on totes les entitats tindríem un punt de trobada, que tindríem una sala on fer teatre, no m’ho podia creure!!

Ara continuo anant, gairebé cada dia, com abans, a Can Costa, però per motius ben diferents: La fàbrica que havia estat part de la meva infància continua formant part de la meva vida.

Moltes vegades quan entro al Centre Cultural, em ve el record de quan hi entrava abans. Puc visualitzar on era el despatx, on treballava l’avi, on hi havia els telers, on era l’habitació de les nuadores…

També m’agrada entrar al bar, on moltes vegades hi trobo asseguts a la terrassa molta gent que abans havien treballat a Can Costa i que ara en gaudeixen d’una forma ben diferent. Qui els hi havia de dir que hi acabarien prenent un cafè?

Aquests dies amb l’exposició, m’han tornat molts records: la sala del teler amb el quadre de llums, la taula d’eines de la manyeria, o bé les llançadores de fusta, les fotos que hi ha penjades a l’exposició de l’abans i el després del Centre Cultural i, sobretot, el vídeo que es projecta a la sala gran, on persones que havien treballat a Costa i Font expliquen coses de les quals en tinc un record molt clar (la sirena del canvi de torn, el que explica la Maria Crous de parlar amb signes a causa del soroll de la fàbrica, el dipòsit que explica en Jordi Recoder, la feina de les nuadores…).

Un abans i un després per mi, tota una vida lligada a Costa i Font!!

No voldria acabar sense felicitar els organitzadors de l’exposició. Pels que recordem la fàbrica, és una manera de tornar a visualitzar tot el procés de transformació, i pels més joves que no l’havien coneguda és una manera de transmetre el que abans havia estat el Centre Cultural, un lloc amb un abans i un després emblemàtic a Taradell.

COMPARTIR
Subscriu-te
Notifica
guest

0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments