Inici Actualitat Per què sant Genís i sant Sebastià són patrons de Taradell?

Per què sant Genís i sant Sebastià són patrons de Taradell?

0
COMPARTIR
Foto: Miquel Vilardell

És aquesta una pregunta que més d’un cop ens han fet alguns taradellencs i que contestem breument.

Sant Genís, era un escrivent o notari de l’època romana, que exercia a la ciutat d’Arles de la Provença, que pel 304, en la gran persecució contra els cristians, fou mort quan anava a dir-los que s’amaguessin per la nova persecució. Ell aleshores es preparava per ser batejat.

El seu fet va tenir molta nomenada i, tot seguit fou venerat com a màrtir; el seu culte s’escampà aviat per França i Espanya. La reconquesta dels segles vuit i nou, amb gent vinguda de l’altra banda dels Pirineus, va fer que moltes de les noves esglésies que s’aixecaven es dediquessin a sant Genís. A l’antiga Catalunya s’hi compten unes 60 esglésies, entre parròquies i capelles, com les parròquies de l’Ametlla del Vallès, d’Orís, de Vilassar de Dalt, de Torroella de Montgrí etc. A Taradell la nostra església de Sant Genís és documentada per primera vegada l’any 950, encara que segurament existia de molt abans.

Dibuix de l’any 1457, trobat en un Manual de l’Arxiu Parroquial de Taradell i que no s’ha publicat mai

El culte a  Sant Sebastià és molt més tardà. És també un màrtir de Roma, un soldat que fou assagetat per ser cristià i després li tallaren el cap. A Roma té una catacumba dedicada i era venerat com a protector contra la pesta.

A Taradell hi ha indicis del seu culte el segle XV, però el seu altar i confraria varen arrelar sobretot el segle XVI, cap allà el 1549. No cal oblidar que pocs anys abans d’aquesta data hi hagué un seguit de grans pestes a Catalunya. Els principals promotors dels seu culte foren els paraires que aviat l’escolliren com a patró del seu gremi i confraria, car moltes pestes es transmetien per la llana que importaven els paraires i teixidors. Inicialment tenia només un petit altar, però el 1609 se li va construir una capella a l’església parroquial, antecessora de l’actual, enfront de la del Roser. Des d’aleshores se li celebrava una missa cada divendres perquè els deslliurés de la pesta.

Amb el temps va decaure aquest costum, però es va renovar després de la pesta del còlera del 1854 i la seva festa es va començar a celebrar amb tota solemnitat i, més tard, se li va dedicar el carrer de Dalt, el carrer de Sant Sebastià, que té una capelleta dedicada al sant a cadascun dels seus tres trams.

Antoni Pladevall i Font

COMPARTIR

Deixa un comentari

avatar
  Subscriu-te  
Notifica