Inici Opinió Sóc pare

Sóc pare

2
COMPARTIR

Sóc pare novell, pare d’una nena que –ulls de pare suposo– és la més bonica del món. Una nena que va néixer al barceloní Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, una nena que va picar la porta d’una manera no gens convencional cap a la una del migdia del dimecres 7 de novembre. Una nena que em permet escriure un apunt sobre el Sistema Públic de Sanitat i els via crucis que la desconfiança genera entre administracions que, se suposa, han de col·laborar.

Vam arribar a Urgències del susdit centre hospitalari sobre les 4 de la tarda i, ràpidament, van certificar el lleu trencament de la bossa que resguardava la nostra filla de les inclemències de l’exterior. Trencat l’ou, se’ns van quedar a la zona de dilatació. Ens van portar a la Sala de Dilatació 1. Un espai que ens seguia confirmant allò que ja havíem après durant tot l’embaràs: el sistema de salut pública està farcit de grans professionals i d’un personal excel·lent, així com d’unes instal·lacions que, gràcies a tots nosaltres, són espectaculars.

En aquest cas, el nostre llarg part –la nena va néixer a quarts d’onze del matí del 8 de novembre– ens va permetre gaudir de les comoditats d’un espai relaxant; pantalla gegant que ens va permetre seguir el Kubala, un quarts de nou i un valor afegit fins que van arribar les esperades contraccions. I, després, pilota de pilates, dutxa d’hidromassatge i un tou de serveis que van aconseguir que, un part, catalogat com a complicat, ens passés com un somni d’aquells que barregen felicitat i neguit entrellaçats en una nit molt llarga.

Després de tenir-la entre nosaltres, vam pujar a l’habitació: de nou, l’excel·lent servei d’una sanitat pública que sembla que algú vol fer desaparèixer en nom d’una eficiència. La mateixa eficiència que fa que les clíniques privades utilitzin aquests mateixos espais per als seus clients, que no pas usuaris, ciutadans d’una sola condició: la de persones humanes.

De tot plegat, el goig d’una filla, el goig d’una filla i la certesa de comprovar com les administracions juguen amb foc i llencen a l’usuari en una cursa esbojarrada per aconseguir els documents d’identitat d’una nova persona que, d’altra manera, mai obtindrà la condició de ciutadà. Per què, ens preguntem encara ara, a la sala d’espera del Registre Civil de Barcelona, som nosaltres, els usuaris de l’atenció pública, els que hem d’anar del Centre d’Atenció Primària a la Seguretat Social, de la Seguretat Social al Centre d’Atenció Primària. I tot perquè, entre dues administracions –la Central i l’Autonòmica– són incapaces de posar-se d’acord i agilitar uns tràmits, la informació dels quals, ja la tenen al mateix Hospital on ha vist la llum aquesta dolça criatura nascuda de les entranyes de dues persones humanes que no entenen la inhumanitat d’anar amunt i avall amb una criatura als braços pel simple fet de no utilitzar, des de les administracions, els seus sistemes de gestió de la informació i aquesta novetat dels anys 90 que es diu Internet.

COMPARTIR
Subscriu-te
Notifica
guest

2 Comments
més nou
més antic més votat
Inline Feedbacks
View all comments
Lluís
26 novembre 2012 21:59

Tens tota la raó. No cal portar la criatura si:
1.- S’està casat i,
2.- La mare no ha d’alletar la filla.

En qualsevol altre cas, hi han d’anar la mare i el pare biològics i, la filla és inseparable de la mare. Ah! I per superar els vuit dies esmentats cal portar justificant per a fer-ho.

Cal tanta paperassa pel sol fet que Justícia desconfiï de Sanitat?

JOSEP
JOSEP
20 novembre 2012 23:35

Enhorabona Lluís. Enhorabona companya del Lluís, que no esmentes pel seu nom. Benvinguda criatura a aquest fascinant món, d’esdevenidor complicat, segur i lliure, espero.

Però una cosa. Per fer la inscripció al Registre Civil, no cal portar-hi la criatura. I a més em sembla que tens trenta dies…..

De totes formes, enhorabona pares, avis, germans? cosins, consellers de sanitat, d’educació, futurs mestres i jubilats perquè una nova vida es sinónim d’esperança.

Això sí, criatura dolcíssima. Guardat del ministre Wert i d’altres gents de mal viure.