La xocolata és un producte envoltat d’històries i mites, tant per les seves propietats alimentàries com per la versatilitat d’usos que té. Documentant-me per fer aquest article he trobat que segles enrere aquest producte estava prohibit, fins que els mateixos que l’havien prohibit la van tastar i es van adonar que era millor degustar-la que no condemnar-la a l’infern.
Recordo l’arribada d’en Raul Cegarra i la Sandra, amb el seu fill Iñaki a Taradell (en Lluc encara no havia nascut) i com van començar a gestar el que al cap de poc es convertiria en la botiga del Xocolater de Taradell. Llavors jo treballava a Can Muntal i em venen a la memòria les converses amb en Raul i la Sandra explicant-nos els seus projectes professionals, les ganes de tirar endavant un negoci, també de xocolata i de productes d’artesania, que feia temps que estava obert però que poca gent del poble coneixia: el Magí Dolç.
Però més enllà del negoci, el que més em ve a la memòria és com s’han introduït en la vida de Taradell: fent cates de xocolata, organitzant visites al seu taller, donant suport a les entitats o simplement elaborant qualsevol objecte amb xocolata demostrant que amb aquest producte es pot fer tot o pràcticament tot. Reinventant-se per tirar endavant el negoci, la imaginació del Xocolater de Taradell no para mai i sempre té noves idees. L’última ha estat Caligo, una nova xocolata que es va presentar en societat a principis de novembre. Feia temps que en portava una de cap i fa pocs dies vam conèixer què era.
Antigament es deia que els nens eren portats per una cigonya de París. Aquesta vegada podem dir que en Raul i la Sandra han portat una nova xocolata d’aquesta ciutat francesa: I perquè no dir-ho, el seu primer fill, laboralment parlant. Una gran representació del poble de Taradell no va fallar a la cita i va poder degustar un producte que ens hem de sentir nostre, perquè l’ha fet, si em permeteu l’expressió, el nostre xocolater.
Qui em coneix sap que en temes de menjar sóc llepafils al 100%, però em rendeixo als peus davant d’una bona xocolata, i per ser més precisa, de la negra, la que té més cacau i menys sucre. Doncs us podeu imaginar com vaig disfrutar tastant Caligo, que té un 69% de cacau: bombons, piruletes, trossos de rajoles,… ho vaig tastar tot i no me’n sento culpable. Com diu un refrany català: “Xocolata i sopa bullida allarguen la vida”. Sí és així, i com la majoria, em quedo amb la xocolata.