Inici Opinió El Broadway taradellenc

El Broadway taradellenc

0
COMPARTIR

D’acord, la comparació és agosarada. Taradell no és ni Broadway ni Londres, però aquests dies assistim a un teatre musical de qualitat i nivell al nostre poble. Canya que no és conya ha sabut seduir els primers que ja han vist ‘SeT de Venjança’, un musical difícil basat en Sweeney Todd. Un barber londinenc i malvat que, justament, vol venjar-se (amb molta sang, però sense fetge) pel que li van ‘robar’ en un passat: la dona i la filla.

Les cançons d’aquest musical no tenen res de fàcil, només cal recordar que als grans escenaris l’han representat actors de la talla de Joan Crosas i Constantino Romero (sobretot, grans veus) o Vicky Peña. Però amb poc més d’un any de treball, aquest grup de teatre taradellenc ha aconseguit posar en un escenari els ingredients indispensables per un bon musical: bones veus i una escenografia excel·lent. Un 10 pel decorat mòbil que omple l’escenari. Gosaria dir que dels millors que s’ha vist mai al Centre Cultural Costa i Font.

Especialment, però, m’agradaria destacar la gran interpretació d’Esther Solans i Joan Casas, que han brodat cadascuna de les peces com a protagonistes, en els seus papers de Mrs. Lovett i Sweeney Todd. Crec que han estat la gran descoberta per molts espectadors, que ja van quedar embadalits just amb la primera de les cançons de la pastissera de Londres. Però siguem crítics també. Sí que alguna de les veus perd una mica el to. Ara bé, amb això no pretenc desmerèixer ningú, ni molt menys. És, justament, la demostració d’una feina que es fa amb il.lusió, com diria el president.

L’Anna M. Tuneu fa més d’un any que em va començar a parlar d’aquest musical i, durant aquest temps, no ha parat de vendre’l a bombo i plateret. Jo n’era escèptic i no ho acabava de veure clar, perquè cantar no és fàcil. Tot i així, quan me’n parlava, m’atreviria a dir que ja ho feia amb certa nostàlgia, conscient que marcarien un abans i un després en el teatre a Taradell. Ara, li haig de donar la raó.

Una prova més que el teixit associatiu i cultural del poble està ben viu i té el futur garantit. Evidentment que als grans teatres, o a Vic mateix a L’Atlàntida, hi podem veure les primeres espases del teatre. Però no podem menystenir el que es fa just al costat de casa, amb gent de casa, els veïns de tota la vida, vaja. Encara té més mèrit: a ells, al final de les representacions, no els espera cap sou.

En definitiva, com que estem tips de parlar de crisi, polítics i desgràcies, avui volia aprofitar aquestes línies per felicitar als amics de Canya que no és conya. Això també fa tirar aquest petit però gran país endavant, així que si no heu vist ‘SeT de Venjança’, deixeu la venjança a casa i aneu-la a veure. Molt recomanable!

COMPARTIR
Subscriu-te
Notifica
guest

0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments