Avui se m’ha colat una senyora al super, sí, d’aquelles que fan veure que no s’adonen de res però quan te n’adones, ja t’han passat al davant.
Després d’això, he sortit al carrer, i també és trist dir-ho, però he hagut de parar al cap de 3 metres a desenganxar-me un xiclet de la sabata.
A continuació, volia travessar la carretera i de poc no m’atropella un cotxe que no ha parat a un pas de vianants.
Finalment, he anat a donar un volt al bosc, i he trobat plàstics, vidres, i altres coses que no hi haurien de ser.
Això és una reflexió per la senyora que ha escrit la carta de “Ditxosos gossos“. Evidentment, tot això escrit a dalt no m’ha passat, però són coses que poden passar durant la vida diària.
Em sap molt greu que l’hagi mossegat un gos o que hagi trepitjat una caca, però no culpi el gos, és tot una qüestió d’educació, i sentit de la responsabilitat de les persones.
Oi que una persona pot mantenir el seu torn a una botiga sense colar-se, pot no tirar un xiclet al terra, pot parar en els passos de vianants o no embrutar els boscos? Doncs igualment, el propietari d’un gos pot portar-lo lligat, el pot educar perquè es comporti bé, i pot recollir les caques.
Doncs no doni la culpa als animals quan la culpa precisament no és d’ells.
I és tant respectable tenir un gos com no tenir-lo, l’únic que es pot ser mal educat amb gos o mal educat sense gos.
Ramon Jordà Casadevall
Ramon, tens tota la raó, la culpa és de les persones…
Oi Sr que passeges el gos a l’Avinguda Castellets i si no et veu ningú allà on se’t caga el gos allò es queda allò… i si després de mirar al voltant hi veus algú, agafes un tros de diari, reculls una mica el que pots (ànims que a l’hivern això serà calent i estalviaràs en guants) i ho tires a la paperera malgrat el paper s’obri i es quedi com es quedi…
Perdoneu, però algú ho havia de dir.
Ramon, he vist la senyora com es colava, s’havia d’afanyar a tirar lleixiu, ja que cada dia diversos gossos d’amos responsables que els porten lligats se li fan pipi al portal de casa.
Jo també sóc amo/amic d’un magnífic gos camallarg. Estic totalment d’acord en què és qüestió d’educació. Recullo els excrements, i porto el meu gos lligat per dintre el poble. Ara, al bosc el deixo lliure, que corri i que s’ho passi tan bé com pugui.
A mi em molesta la gent que camina pel bosc i et mira malament i remuga entre dents (segurament tots aquests que critiqueu que els gossos vagin deslligats). Però de petit a casa meva em van ensenyar a ser respectuós i encara que no m’agradi el comportament d’aquesta gent no els dic res (i això que podria fer com vosaltres, aixecar-vos la cama quan passeu pel costat amb l’excusa de que no m’agradeu).
El bosc és de tots, per tant, tots tenim dret a fer el que vulguem sempre que es respecti a la resta de gent i el medi ambient. Si a mi em ve de gust portar el meu gos deslligat (que si que saluda a la gent però com el 99% dels gossos NO ataca a ningú) tinc tot el dret a portar-li i a qui no li agradi que si posi fulles (o es quedi a casa) perquè és el seu problema.
“La grandeza de una nación y su progreso moral puede ser juzgado por la forma en que sus animales son tratados.”
Gandhi
Molt educada la resposta. Des del teu punt de vista els gossos tenen tot el dret a gaudir del bosc i de la llibertat, però les persones que desgraciadament ens fan por o els hi tenim panic als gossos ens hem d’aguantar i quedar-nos a casa sense poder gaudir del bosc i dels entorns que envolten el poble, el poble que al cap i la fi és el poble de TOTS.
Jo no dic que els gossos estiguin al bosc lligats, però els propietaris haurien de ser conscients de la por d’alguns usuaris i si realment els propietaris tenen la bona educació de la que parles, haurien d’estar al cas i quan una persona camina a prop d’ells, per bona educació haurien d’agafar el gos i durant els 5 minuts que tardem a passar pel camí aguantar-lo, per després tornar a deixar al gos gaudir de l’entorn.
És trist, però sóc una de les persones que li té por als gossos i no puc sortir mai sola a caminar pel bosc i gaudir de l’entorn. Cada cop que trobo un gos i li demano educadament al propietari que l’agafi, la baralla està servida i no paren de repetir-te que el gos no fa res. No els importa la teva por. Al cap i la fi tenir por no és una decisió que un prengui i pugui controlar, simplement passa i pel que tu dius el que he de fer jo és aguantar-me i quedar-me a casa.
Molt educat tot, la llibertat d’alguns comença on acaba la llibertat dels altres.