La llei d’Amnistia, entre l’esperança i l’estafa

Espanya  és una caldera bullent i en qualsevol moment pot petar. Ho acabem de veure en la llei d’Amnistia que el Congreso ha vetat, de moment. Abans de parlar del futur d’aquesta llei seria bo que els independentistes sabéssim valorar el fet que ja és discuteixi  sobre l’amnistia a Madrid, un succés impensable tot just fa uns mesos. Els partits indepes i especialment el president Puigdemont ho han aconseguit per disposar de 14 diputats gràcies a les combinacions gairebé astrals en les últimes eleccions generals. Sigui quin sigui el resultat final s’ha de  valorar aquesta victòria encara que fos parcial. Que tot Espanya hi estigui en contra vol dir que l’hem encertada. Bingo! Faríem bé de no considerar-nos eternament víctimes i seguir els consells del filòsof hindú Tagore quan afirmava que “si plores les llàgrimes t’impediran veure el cel”.

Ha estat  Junts qui ha impedit amb el seu vot negatiu que tirés endavant la llei, però ha propiciat també que el projecte torni a la comissió de Justícia per tal que faci les esmenes que calgui ,si és possible, i que el projecte torni al Congreso en els pròxims quinze dies per tal que sigui caixa o faixa. El refús de Junts ha estat perquè tal com s’ha presentat aquesta llei es  podria amnistiar  tots els implicats en el procés, excepte els acusats per terrorisme i traïció. En principi, es considerava terrorisme els que podrien haver comès actes contra el conveni de Drets Humans. Però com que els jutges són els encarregats d’aplicar la llei hi ha prou sospites justificades en el sentit que s’inventarien proves contra els qui consideren que no haurien de ser amnistiats, de manera especial Carles Puigdemont i Marta Rovira acusant-los de terroristes. EL PSOE no ha transigit i no ha volgut que aquestes dues paraules hagin desaparegut del text.

Les sospites de Junts són prou justificades. Així el jutge García Castellón ja ha acusat ara—justament  quan es discuteix la llei—de terroristes a Puigdemont i Rovira pels incidents del Tsunami en la manifestació  contra la sentència del procés a l’aeroport de Barcelona. També s’ha inventat una possible conspiració contra el rei i que dos antiavalots van resultar greument ferits en les protestes del 2019 relacionades amb la sentència. Tot per evitar que aquests dos personatges tan importants en el món indepe siguin amnistiats. D’ altra banda, el currículum d’aquest jutge està ple de sentències a favor del PP en casos molt evidents de corrupció i, per tant, ha estat acusat públicament i al Congreso de prevaricador. Però ell va a la seva i com si sentís ploure.

Un segon cas és el del jutge Joaquín Aguirre que vol acusar Puigdemont del delicte de traïció per uns contactes que diu que va mantenir amb el Kremlin per tal que Rússia anés a favor de la independència per desestabilitzar Europa. És el que es coneix com la operació Volhov. Si hi ha hagut algun contacte, què te de mal parlar amb tothom? Que jo sàpiga Espanya encara manté relacions diplomàtiques amb Rússia malgrat el terrorisme que ha desplegat i desplega a Ucraïna. Però els més surrealista d’aquestes converses és que , segons el jutge,  Rússia volia enviar 10.000 soldats a Catalunya per “defensar la independència”. Per llogar-hi cadires! Fa riure si no fos tan tràgic, perquè s’ho inventa tot per perjudicar els indepes. Aquest jutge també és el que porta el cas Negreira del Barça. Ha fet unes interlocutòries molt perjudicials per al club sense cap mena de proves més enllà de la seva imaginació. També últimament s’ha passejat per les televisions alemanyes afirmant les “connexions” de Catalunya amb Rússia. Un jutge no pot explicar públicament fets sotmesos a causes judicials. Però ja sabem que a Espanya la cúpula judicial fa el que vol. Qui ens defensa de la injustícia de la justícia? Ara com ara, ningú.

Per tot plegat són més que raonables les sospites de Junts si s’aprova com està ara el redactat de la llei. El poder judicial aprofitarà o s’inventarà qualsevol escletxa per impedir l’amnistia als peixos grossos del procés.

Veurem què passarà en la votació definitiva d’aquí a dues setmanes. Junts diu que si no desapareixen els delictes de terrorisme i de traïció hi votarà en contra. Possiblement en aquest cas caldrà anar a unes noves eleccions generals. Sigui com sigui, encara que aquestes paraules puguin desaparèixer del nou text de la llei ningú no ens pot par assegurar que els jutges no s’empesquin altres proves i excuses per fer fracassar l’amnistia.

Aquesta és la situació d’una amnistia que ara mateix es mou entre l’esperança i  l’estafa. Tot en un país que es diu demòcrata però que viu sota la dictadura d’unes togues d’ultradreta i  sobretot anticatalanes.  Contra Catalunya tot s’hi val  i de passada si poden ensorrar Sánchez també. Ara ens toca ballar aquest ball. Però ja la ballem!