Interseccionalitat i feminismes

Iniciem el març, un mes marcat pel dia 8, el Dia Internacional de les Dones. Cada any arribem a aquesta data amb un moviment feminista més fort, més reivindicatiu i més ampli. Així i tot, aquesta data també ens demostra que encara hem de reivindicar massa els nostres drets fonamentals i la defensa de les nostres vides.

Aquest mes ens sembla oportú indagar en un concepte cada vegada més vigent i que és fonamental per entendre el feminisme contemporani. Parlem de la Interseccionalitat, un concepte que va sorgir en el marc del feminisme negre nord-americà de la mà de Kimberlé Crenshaw el 1989. La Interseccionalitat és un terme que s’utilitza per mostrar la relació de diferents eixos d’opressió i desigualtat i com configuren formes concretes de discriminació i violència. Aquests eixos tenen a veure amb el gènere, la procedència, la classe social, l’orientació sexual, la diversitat funcional, l’edat, entre d’altres. Totes les persones estem posicionades en tots els eixos, estant simultàniament en posicions de privilegi i d’opressió. Les nostres posicions en aquests eixos poden variar segons el lloc i el temps.

El feminisme contemporani ha aplicat aquest concepte dins de la conceptualització del moviment per fer visible que, a més de la identitat de gènere, hi ha diversos eixos que tenen un paper clau a l’hora d’explicar les discriminacions i les violències masclistes. No és el mateix ser una dona blanca que una dona negra. No és el mateix ser una dona rica que ser una dona pobra. No és el mateix ser una directora d’una empresa que ser mestressa de casa. No és el mateix ser una dona catalana que ser una dona anglesa. Entendre la complexitat de la societat des d’aquesta perspectiva, ens permet analitzar les opressions d’una manera més completa.

Pel que fa a la violència masclista, la Llei 17/2020 ja incorpora aquest concepte, afirmant que “la interacció d’aquestes discriminacions ha de ser tinguda en compte a l’hora d’abordar la violència masclista”.

La Interseccionalitat mostra que les formes de violència es configuren d’una manera específica en funció de les posicions de cada persona amb el gènere, l’origen, l’orientació sexual…no és la suma de diversos eixos, sinó la manera en la qual s’interrelacionen. És important entendre que no hi ha neutres. Les persones blanques tenen etnicitat i els homes tenen gènere, i per tant tots els eixos configuren les experiències personals. En aquest sentit, a l’hora de fer polítiques públiques feministes, s’ha de considerar que les dones no són un col·lectiu homogeni i que cada política concreta les afectarà de manera particular en funció de les seves posicions als eixos d’opressió. No es tracta de buscar la vulnerabilitat dels diversos grups d’oprimits, sinó que s’han de considerar tant les posicions d’opressió com de privilegi per entendre de quina manera es pateixen les violències, discriminacions i desigualtats. Aquí s’hi ha de sumar el factor del context, ja que segons el lloc i el temps, les discriminacions es desenvoluparan de manera diferent.

Per a exemplificar-ho, podem imaginar una situació de violència masclista. La situació en com es desenvolupi aquesta situació variarà en funció de si la dona és blanca o no, de si té un entorn segur i sap a qui anar a demanar ajuda o de si no coneix l’entorn on viu per haver-hi migrat fa poc temps. Per altra banda, també serà diferent si l’acte de violència es produeix a casa seva, a l’institut, a un bar o al col·lectiu feminista del seu poble. No es tracta de què una sigui més greu que l’altra, sinó d’analitzar tots els factors per abordar-ho de la manera més adequada possible.

Així doncs, és important incloure aquest concepte en la manera com analitzem la societat i com s’articulen les polítiques socials i amb perspectiva de gènere per entendre que les dones no som un col·lectiu homogeni, sinó que el masclisme i les violències masclistes s’articulen d’acord amb molts factors diferents i que com més hi aprofundim i ho coneguem, més efectives seran les lluites per erradicar qualsevol mena de discriminació i desigualtat.

Per a tancar aquest article podríem citar moltes autores que han abordat aquest tema des d’una perspectiva molt completa. Per a portar-ho cap al nostre terreny, podem parlar d’una escriptora catalana que als anys noranta va escriure un poema que exemplifica la Interseccionalitat en la lluita feminista del nostre territori. Aquesta escriptora és Maria Mercè Marçal i el poema és Divisa, on escriu:

“A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i de nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.”

Davis, A. (1981 edició anglesa, 2022 en català). Dones, raça i classe. Manresa: Tigre de Paper.

Marçal, M. M. (1998). Divisa. En Cau de llunes. Barcelona: Proa.

Zarate, M. R. (2022). Interseccionalitat: conceptualització, aplicació i reptes. Obtingut de Revista Idees.

El mes de febrer han estat assassinades a Espanya:

• 05/02/2023. Beatriz L. G., de 47 anys. Baiona (Pontevedra)
• 06/02/2023. Iris Sánchez, de 44 anys. Pezuela de las Torres (Madrid)
• 09/02/2023. Sandra, cognoms desconeguts, de 60 anys. Barcelona
• 13/02/2023. Abdile, cognoms desconeguts, de 27 años. Vall d’Uixó (Castellón)
• 27/02/2023. Nom i cognoms desconeguts, de 17 anys. Rubio (Sevilla)

Les recordem, les visibilitzem.

Denunciem, condemnem i estem determinades a combatre totes les formes de violència vers les dones.

Associació Som Dones