L’asseguradora Catalana Occident perd la catalanitat pel camí

La vida va molt de pressa, massa. Els periodistes tenen molta feina a l’hora de garbellar les notícies que puguin interessar al públic. I més si són econòmiques, perquè la major part del personal té prou problemes per arribar al cap del mes per capficar-se amb notícies que es decideixen en els centres de poder. Ja en faríem prou de desxifrar i poder pagar els cada dia més costosos rebuts de la llum i del gas. I, mentrestant, les grans companyies energètiques ens refreguen pels morros els seus estratosfèrics guanys. Alguns directius fins fa poc havien tingut altes responsabilitats polítiques. No se sap pas que aquests dirigents siguin precisament uns experts en energies. Un misteri. Un misteri que fa olor de ferum, de cobrar-se antics favors en pro d’aquestes empreses quan tenien el poder polític. Potser si hagués escrit aquest article amb l’ajut de la intel·ligència artificial n’hauria tret l’entrellat. N’hauré d’aprendre.

Tot amb tot, sempre hi ha alguna notícia que ens crida l’atenció, potser pel seu caire sentimental. Així, fa pocs dies hem llegit que la companyia d’assegurances Catalana Occident renunciava al seu nom original i passava a dir-se només Occident, no fos cas que en aquesta època de globalització aquesta societat que actua en més de 50 països perdés clients. Es veu que qualsevol referència catalana podria matar el negoci.

Esmento aquest cas perquè aquesta societat és una de les més populars i antigues en el negoci de les assegurances a casa nostra. Va néixer el 1850 com a Societat Catalana d’Assegurances contra incendis que, amb diverses transformacions, havia arribat fins ara amb el nom de Catalana Occident. Era coneguda popularment per La Catalana. Diuen que han decidit escurçar el nom, perquè Occident és més breu, com si Catalana fos més llarg. Excuses de mal pagador.

Això de perdre la catalanitat de grans empreses ja no és nou ni fruit del procés. Recordo que durant el franquisme hi havia el temor que els magatzems Can Jorba acabessin en mans espanyoles com així va passar. Primer va dir-se Jorba-Preciados abans de ser absorbit pel Corte Inglés. I no cal esmentar tot el que va succeir durant el procés amb el trasllat del domicili fora de Catalunya de grans entitats com La Caixa i Banc de Sabadell per les pressions i decrets del Gobierno i del Rei. Sí, del Rei, aquest personatge que hauria de ser de tots els espanyols i que va telefonar a la SEAT per tal que marxés de Catalunya. I encara hi ha gent que diu que hem de ser espanyols! Són gent masoquista o que viuen molt bé.

Per cert, SEAT ha posat al mercat molts cotxes amb diverses marques de ciutats espanyoles. Però, oh, casualitat, cap vehicle no duu el nom en català. El més aproximat és el de Tarraco. Així en llatí, Tarraco no sembla un nom català. Ja es veu que els espanyols en saben molt, de llatí .

En fi, efectes de la globalització i de no tenir cap poder polític per no defensar ni tan sols els noms de les empreses. Ja deia el cantant Ramon en “Jo vinc d’un silenci” que “qui perd els orígens, perd identitat”. A cada bugada perdem més d’un llençol. A cada nova passa dels poders espanyols perdem bous i esquelles Recordo que després de la guerra si tenies un camp havies de pagar només a Catalunya un impost “contra las plagas del campo”. Com que jo ara no tinc ni un pam de terra ni a Taradell ni enlloc no sé si encara dura aquest impost. El que sí sé que encara duren són les plagues i no precisament les dels camps.