Inici Actualitat Les famílies de 41 represaliats taradellencs reben el certificat de nul·litat dels...

Les famílies de 41 represaliats taradellencs reben el certificat de nul·litat dels judicis sumaríssims franquistes

0
COMPARTIR

La Consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha presidit aquest dissabte al Centre cultural Costa i Font de Taradell un acte per fer pública l’anul·lació de les sentències i consells de guerra dictades per causes polítiques a Catalunya durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. En total 41 famílies de represalitats a Taradell han rebut els documents que acrediten la nul·litat de les sentències franquistes. Tot i això, són 45 els represaliats que rebran la nul·litat, ja que algunes famílies no podie assistir a l’acte d’aquest dissabte. A Taradell hi va haver 52 represaliats, però de només 45 se n’han trobat familiars o han volgut participar a l’acte.

Es calcula que una desena d’aquests represalitats van ser condemnats a mort, vuit d’ells afusellats al Camp de la Bóta com és el cas de l’exalcalde de Taradell, Ramon Blasi Blasi, executat el 1939. La resta van passar diversos anys en presons (dos d’ells hi van morir) com la de Vic, Barcelona, València i Saragossa, i alguns van ser indultats. Entre represaliats a Taradell, hi va haver tres alcaldes: Ramon Blasi, Adolf Roca i Antoni Pujadas que fou durant uns dies alcalde de Santa Eugènia de Berga.

L’acte ha servit per donar un per un als familiars dels represaliats un document que certifica la nulitat del judici sumaríssim que els va condemnar. En paraules de la Consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, per “restabliar la veritat, la dignititat i l’honor” als veïns de Tareadell represalitats i jutjats per tribunals franquistes en un acte “que no hauria d’haver tardat tant”. La Consellera també ha recordat que en l’actualitat segueixen havent-hi exiliats, persones que han passat per la presó o represaliats per reclamar el dret a vot i el dret a l’autodeterminació. Ciuró també ha insistit que “cap paper podrà compensar el dolor que la repressió va causar als que van patir els judicis sumaríssims”, que es calcula que van ser 70.000 persones a Catalunya i que Osona va ser la tercera comarca d’origen amb més processades (unes 1.700 persones) entre 1939 i 1970, només superada pel Barcelonès i el Segrià.

L’alcaldessa de Taradell, Mercè Cabanas, va destacar que amb l’acte de nul·litat “acomplim la plena exculpació d’aquells que van lluitar pels valors republicans i van ser injustament jutjats” i que “mereixien un rescabalament encara que sigui pòstum”. La historiadora i escriptora, Assumpta Montellà, va explicar que els judicis sumaríssims eren “un judici ràpid amb el qual totes les causes contra una persona se solucionaven amb una sentència i execució ràpida” i va destacar que se solien fer en contextos bèl·lics i a prop del front, però que Franco els va aplicar “per poder tirar endavant una repressió massiva, transversal i que durés en el temps, per poder atemorir la població”.

Els 41 taradellencs que van ser sentenciats per un judici sumaríssim i van rebre el certificat de nul·litat aquest dissabte són: Antoni Pujadas Casalí, José Amat Tomàs, Anastaci Aranda Gómez, Pere Ballús Soler, Pere Barceló Argemí, Isidoro Barceló Godayol, Narcís Barceló Godayol, Silvestre Barceló Riera, Càndido Blancafort Sala, Ramon Blasi Blasi, Jacint Blasi Molet, Lluís Blasi Molet, Jaume Bosch Bosch, Pere Bosch Bosch, Francisco Camps Orra, Buenaventura Castany Deunosajut, Carles Crous Casadevall, Ramon Generó Madriguera, Josep Martí Aragay, Genís Mas Autonell, Josep Masmiguel Busquets, Josep Montaña Pladevall, Josep Mora Vitó, Benito Pedrosa Vila, Manuel Puig Sabatés, Francisco Ramírez Ramírez, Joan Riera Buch, Lluís Riera Buch, Josep Riera Codina, Pio Riera Molist, Josep Riera Roca, Adolfo Roca Tuneu, Narcís Rovira Martí, Fulguencio Sánchez Campillo, Joan Sañé Aragany, Josep Sañé Sabatés, Jacint Sellés Maya, Pasqual Sitges Macho, Francisco Solà Molist, Josep Soler Basas i Juan de la Torre Moreno.

L’acte, que va comptar amb l’acompanyament musical de Coloma Bertran, s’ha realitzat en el marc de les V Jornades de Memòria Democràtica d’Osona, que durant el divendres i dissabte han tingut lloc a Taradell. Al llarg de dos matins s’han projectat diversos documentals centrats en els represaliats de la Guerra a Taradell com el mestre Anastasi Aranda o l’Hospital de Guerra a Taradell. Al mateix temps, s’han presentat treballs d’investigació de joves i s’ha fet la conferència ‘Exili i repressió franquista pels vençuts’ a càrrec de l’escriptora i historiadora Assumpta Montellà.

Prèviament a l’acte, la Consellera de Justícia ha visitat les instal·lacions de l’Ajuntament de Taradell en una recepció oficial on han participat els regidors i regidores i durant el qual ha pogut signar el llibre d’honor del consistori.

Algunes imatges d’alguns familiars que han recollit el certificat:

COMPARTIR
Subscriu-te
Notifica
guest
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments