Inici Actualitat Dos anys de les municipals 2019: Santi Estragués “Sempre fem l’exercici de...

Dos anys de les municipals 2019: Santi Estragués “Sempre fem l’exercici de dir com faríem nosaltres les coses, encara que no estiguem al govern”

0
COMPARTIR

El 15 de juny de 2019 es va constituir el nou Ajuntament de Taradell per al període 2019-2023. Mercè Cabanas va ser investida alcaldessa de Taradell amb un consistori format per 9 regidors d’ERC i 4 de Junts per Taradell. Si l’any passat vam fer balanç amb l’alcaldessa, ara que estem a mig mandat parlem amb el cap de l’oposició i portaveu de Junts per Taradell, Santi Estragués, per fer balanç.

– Dos anys marcats per la pandèmia, com ho heu viscut dins l’ajuntament?

El primer any va ser per adaptar-nos tots, fins i tot nosaltres entendre que estàvem a l’oposició i canviar de rol. I el segon any, sobretot per l’equip de govern i també nosaltres que formem part de l’ajuntament, ha estat diferent, perquè s’ha hagut de gestionar una padèmia. S’ha portat un altre tipus d’activitat. La més corrent d’inversions o projectes ha quedat més frenada a costa d’haver de suportar la pandèmia. Penso que s’ha gestionat com s’havia de gestionar, s’ha remat quan s’havia de remar. De ben segur que han estat dos anys diferents de com tothom podia preveure.

– Més o menys ho has apuntat. Però quina valoració fas de la tasca de l’equip de govern en aquests dos primers anys, tenint en compte que hi ha hagut una pandèmia?

La pandèmia condiciona. Al final, de cara a projectes i inversions com que ha quedat una mica parat en aquest segon any de mandat… només podem arribar a valorar la gestió de la pandèmia. I, com he dit a vegades, no es pot posar una nota negativa a una gestió de la pandèmia, que al final s’ha gestionat seguint les ordres que es rebien i aplicant les mesures que tocaven… De moment, jo crec que ha estat com un ‘standby’ i crec que ara és quan agafa embranzida la legislatura.

– Com és la relació entre equip de govern i oposició?

Jo vaig començar en l’anterior legislatura on vaig ser regidor de Cultura, a més hi havia una sintonia molt bona entre nosaltres des de l’equip de govern, i ERC i SI des de l’oposició… I va ser tan bona que a mig mandat va acabar amb el pacte de govern, en què governàvem tots, malgrat la majoria que havíem tret a les eleccions. Per tant, potser venim molt mal acostumats, d’una relació més que bona, més que fluïda… i en aquest mandat ens hem trobat una relació que és diferent. Potser més freda entre nosaltres, en què hi ha moltes cares noves i, per tant, no arrossegues tarannàs amb altres regidors d’altres legislatures… Per tant, jo crec que s’ha anat treballant tant com es pot, però crec que és un relació, si bé fluïda ho ha de ser perquè intercanviem informació, hi ha certes vegades que costa tenir una certa relació propera.

– Ja havies estat regidor de govern, però, a nivell personal, com han estat aquests dos primers anys a l’Ajuntament com a cap de llista d’un partit?

És un exercici que vam haver de fer al principi perquè una cosa és quan eres regidor que tenies molta més feina perquè et cuidaves d’unes tasques concretes. En el moment que agafes el rol de cap d’un partit, i en aquest cas de cap de l’oposició, trobes que has d’acabar tocant totes les branques, malgrat tenir-hi molta menys feina perquè estàs a l’oposició i no has de governar. Has de fer l’exercici de saber tocar totes les branques, juntament amb els altres regidors de l’equip. El rol és diferent. Menys feina que quan érem regidors de govern, però és un altre punt de vista que estem intentant fer tan bé com sabem.

– En temes de pressupost, en dos anys heu passat de votar en contra del pressupost 2020 a votar a favor del pressupost 2021. Com s’explica aquest gir?

Sempre fem l’exercici de dir com faríem nosaltres les coses, encara que no estiguem al govern. Per tant, quan se’ns planteja una decisió, el que fem és analitzar i dir i si nosaltres ho hauríem fet o no ho hauríem fet així. El motiu de votar NO als pressupostos del primer any va ser molt clar. Hi va haver un tema polèmic, la pujada de sous només entrar l’equip de govern. Aquesta pujada de sous va anar seguida d’una pujada de taxes i el que vam fer va ser condicionar tot això a veure si en els pressupostos aquesta pujada de taxes anava derivada a veure una pujada en capítols de cultura, transparència, o gestió… o anava destinada a un increment de les retribucions del capítol 1. Com que va acabar sent aquest cas, el nostre vot va ser que no. I no hi estàvem d’acord.

En el segon exercici ens trobem que tenim una pandèmia, s’han de fer modificacions de crèdit, habilitar partides amb les quals no es comptava, però tot això va ser consensuat. I malgrat no fos el pressupost ideal ni per nosaltres ni per l’equip de govern perquè el capítol d’inversions quedava molt fluix… va ser tirar endavant. Perquè a la pregunta com ho haguéssim fet nosaltres, amb petits matisos la resposta hauria estat fer-ho així. Per això, al segon any va ser favorable. I així és com analitzarem els següents pressupostos que puguin venir.

– Heu pogut fer oposició?

Ha estat difícil. Potser hauríem de dir primer què vol dir fer oposició. Per mi i per l’equip de Junts, vol dir ocupar les quatre cadires que acompanyen l’equip de govern i estar allà per dir la nostra, aportar les nostres idees i per intentar fer complir el nostre programa que portàvem, dintre la mesura que podem. La pandèmia ha fet que no es fessin moltes de les coses que ens podien diferenciar, si oposició vol dir criticar, ha estat difícil perquè no hi ha hagut aquesta diferència d’opinions. Però fer oposició no ha de voler dir fer una oposició dura, criticar, estar en contra de tot perquè sí… Fer oposició pot voler dir donar suport, estar al costat, ajudar i donar suport a la majoria que ja tenen en els casos que creus que s’estan fent les coses com s’haurien de fer. I en els casos que no és així, alçar la veu. Però només quan és necessari, perquè sinó perd sentit.

– Una de les frustracions de qui està a l’oposició és que té poca visibilitat o pot ser poc actiu?

Correcte. I és doblement frustrant quan vens de governar. Des de l’oposició trobes que costa fer sentir la teva veu, sobretot si ets una oposició enfrontada a una majoria tan absoluta com té ERC Taradell. I, per tant, saps perfectament que ells poden tenir la bondat d’escoltar-te, però no et necessiten. Perds tot marge de maniobra política. Fas sentir la veu, però acaba important poc en la decisió. Per altra banda, el tema d’estar al carrer, al costat de les entitats i de la gent, quan ets regidor tens molt més canals, més trobades, més reunions, les pròpies entitats et venen a buscar… En canvi, quan ets oposició ets tu que has de travessar aquesta barrera, de ser qui va a trucar a la porta i són més escassos els canals a través dels quals tu pots arribar.

– L’equip de govern acostuma a dir que l’Ajuntament està força endeutat i cal rebaixar aquest deute. No deixa de ser una referència a l’anterior govern. Us preocupa aquest deute?

No, gens ni mica. L’equip de govern ha fet servir aquest titular. Estem parlant d’endeutaments, en els punts més alts del 71 o 72%. No oblidem que un endeutament d’un ens públic no té res a veure amb el concepte d’endeutament a nivell particular. Que estem en un 71% vol dir que devem un 71% del que és un pressupost corrent. Això vol dir que els ingressos que aquest ajuntament té, amb un 71% del que ingressa en un any pagaria tot el deute que té. Sempre faig el símil, imaginem que tots nosaltres el deute que tinguéssim (incloent cotxe, casa, etc) fos el 71% del que cobrem en un any. Hi firmaríem segurament…. No em preocupa i menys quan és un ajuntament que si ha arribat a aquest nivell d’endeutament és perquè érem molt consicents de la capacitat de retorn que tenim. Quan estàs a govern, t’adones que per fer les coses has d’estalviar una miqueta, endeutar-te i fer l’obra. I així vas fent la roda. Aquest ajuntament ha baixat l’endeutament, ara estem tornant a fer un pic d’endeutament i tenen la molt bona intenció de poder acabar la legislatura amb el deute que haurà tornat a baixar. L’endeutament és un cicle. I és veritat que quan el van trobar, estava a dalt de tot perquè acabàvem de fer unes inversions molt importants. I perquè, i això no s’explica sovint, vam deixar al nou ajuntament un crèdit disponible d’un import molt important que se n’ha pogut fer ús, per la pandèmia, pel que sigui… però que era un endeutament disponible, no gastat i que estava computant.

– A nivell social, a banda de tota la gestió de la pandèmia i ajuts, un dels projectes estrella són els habitatges tutelats de la Residència Vilademany. Ha de ser un pilar de l’assistència a la gent gran a Taradell?

Crec que a Taradell tenim la gran sort que tira del carro no només l’Ajuntament, sinó també molts ens que han crescut amb força i gràcies al suport de l’Ajuntament. Culturalment parlem d’un teixit associatiu brutal i quan parlem de serveis socials a Taradell hi ha la Fundació Vilademany. Jo crec que és una molt bona resposta a les necessitats de Taradell. Tothom sap que la Fundació té una prioritats d’usuaris per als taradellencs, a canvi que l’Ajuntament, per suposat, hi fa unes aportacions. Crec que qualsevol estructura que tingui la Fundació Vilademany, la gent de Taradell se la sent com pública i com si fos de l’ajuntament. Si demanessis als taradellencs si saben que la gestió que realitza la Fundació Vilademany és privada i que no ve directament de l’ajuntament, penso que molta gent ni ho sap. Perquè realment la tenen tan interioritzada com un servei públic que tenim a Taradell… i que és una gran sort que tinguem.

– Es parla molt de la segona pista o segon pavelló. Com veieu el projecte? Perquè vosaltres apostàveu per regenerar i ubicar-ho al Parc d’Esports.

Els dos equips compartim la necessitat que el pavelló s’ha fet petit i fa falta un segon pavelló o segona pista. A nosaltres ens semblava que realment tenim un equipament esportiu que tenia unes necessitats d’inversions importants com és el Parc d’Esports. Actualment, però cal dir, té una concessió d’ús, però algun dia s’acabarà aquesta concessió i aquell espai passarà a ser públic. I és un espai esportiu important i que la gent de Taradell se sent molt seu. Ens semblava que era una bona manera de potenciar inversió al Parc d’Esports, un cop tornés a ser públic, i poder ubicar a allà aquest espai. Alguns pensen que això pot estar deslocalitzat, però el futur de Taradell està dissenyat en el POUM que uneix tota la zona de l’EAS i el pavelló amb el Parc d’Esports per la zona de darrera. A un llarg termini. Però aquesta és la feina d’un ajuntament, treballar pel llarg i no pel curt termini. Per tant, no era cap bestiesa poder-ho fer allà i donar resposta a uns equipaments que, tard o d’hora, s’hauran d’ajudar o invertir perquè es puguin fer servir.

– L’EAS Taradell va ser el projecte emblemàtic de l’anterior equip de govern. Vistos els primers sis anys, per on creieu que ha de passar el seu futur, en quant a la seva gestió?

Abans de la pandèmia vam aconseguir que aquest equipament esportiu Taradell se’l sentís seu i estés consolidat amb un nombre de socis inesperat. De fet, sempre els números s’havien fet en base que l’EAS tindria uns 1.200 abonats i es va arribar als 1.500. És cert que ara s’ha baixat, però esperem que es recuperi un cop passada la pandèmia. El futur de l’EAS? Com qualsevol equipament, és, un cop estigui consolidat, anar a veure com es pot treure millor rendiment o aprofitar més, estudiar franges horàries… Crec que el difícil era engegar la màquina i que tirés endavant. Ara el que necessitem és que aquest caminar sigui el més fàcil possible. Nosaltres moltes vegades hem pensat que potser ara ja seria el moment, o d’aquí a un temps perquè hi ha hagut la pandèmia, per analitzar realment el tipus de gestió que té. Algun cop nosaltres hem tret la paraula fundació. I insisteixo, l’EAS està fet tal com el vam dissenyar nosaltres, per tant em cuidaria prou de criticar el model de gestió que té. Penso que va ser l’adient i ha funcionat. Ara anem-lo a fer més correcte. Home, si es poden fer estudis per aprofitar més horaris, aprofitar més la gestió, que si un altre tipus d’organisme ens pot ajudar a estalviar un cert iva… Penso que és bo de mirar i penso que és un exercici que s’haurà de fer, si no ara, en un futur molt aviat.

– En aquest mig mandat s’ha parlat molt de civisme. Actes vandàlics, botellots, deixalles… Hi havia hagut un agent cívic compartit amb Tona, a l’estiu hi ha dos guàrdies municipals a les nits… És un problema el vandalisme a Taradell?

El vandalisme és un problema a tot arreu i a Taradell no n’escapem. És cert que erradicar el vandalisme és difícil, com també ho és amb la persona que recicla malament. La prova de l’agent cívic, no era la primera vegada que teníem agents cívics compartits amb la Mancomunitat, ni tampoc la primera vegada que remenàvem escombraries els propis regidors i miràvem de qui eren. S’havia fet ja això. Però sempre hi ha puntes de vandalisme i el que va passar és que potser hi va haver actes no només relacionats amb les deixalles o excrements dels animals que per desgràcia és una cosa a la qual acostumem a estar habituats… Sinó també tot el tema de trencaments de vidres i que es feien danys materials als cotxes durant una època. Això va despertar les xarxes socials i els mitjans de comunicació i, tot plegat, va fer un ressò important. Que crec que aquest ressò va ajudar a que tornés a baixar perquè sembla que el tema s’ha tornat a calmar una mica. Hi ha puntes i els orígens són difícils. Són orígens humans i a vegades hi ha certes persones, per sort molt pocs els incívics, però els pocs que hi ha per desgràcia fan molt soroll. És un problema que s’ha de tractar.

A vegades dona la sensació que aquestes coses passen perquè no ho fa prou bé l’ajuntament. Hi pot haver una part, però nosaltres quan governàvem vam ser molt criticats perquè hi havia incivisme i semblava que l’incivisme era culpa nostra. I quan hi havia deixalles al carrer era culpa de l’Ajuntament, no? Al final acabes veient que amb altres maneres de fer segueix passant. Potser el problema realment és dels incívics. Com s’ha de tractar? Això potser sí que ha de ser una qualitat que ha de tenir l’ajuntament per trobar-la. Però el problema no és fruit d’una mala gestió de l’ajuntament, sinó dels incivícs. I cal trobar una manera d’anar-los ensenyant i educant.

– Queden dos anys per les properes eleccions, et veus com a alcaldable de Junts per Taradell?

Ho he respost més d’una vegada. Ara venen 12 mesos de trobar aquesta resposta. Jo em veig allà on Junts per Taradell em necessiti. Crec que Taradell necessita Junts per Taradell. Crec que jo puc fer una molt bona feina a Junts per Taradell amb el meu equip, però també necessito veure si jo necessito a Junts per Taradell. És a dir, si a nivell de decisió personal jo he de seguir en aquest camí o cap a un altre camí professional meu. Jo mai he estat dels que ha aixecat el dit. Si hi hagués el cas que algú millor, que pugui aportar més que jo a primera línia, sempre deixaré el pas perquè Junts per Taradell es mereix el millor candidat possible. D’aquí a dos anys veurem si he de ser jo o ha de ser un altre.

COMPARTIR
Subscriu-te
Notifica
guest
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments