Inici Opinió La Diada: L’ANC va jugar un bon partit, però es va fer...

La Diada: L’ANC va jugar un bon partit, però es va fer un autogol al final

0
COMPARTIR

Per fi ha passat la Diada. Una de les Diades més tristes, ensopides i amb aire moribunda com mai no havia viscut, si més no el matí a Barcelona. Per sort poc a poc es va anar animant. Que Òmnium col·loqués més de 2.300 cadires a l’Arc de Triomf a la memòria de tota la gent encausada del procés va ser una glopada d’aire fresc i un recordatori que hem de tenir sempre present.

A la tarda, l’ANC va tornar a ensonyerar-se de la ciutat amb convocatòries descentralitzades, amb la gent justa i amb totes les precaucions higièniques necessàries. Sorprèn, si es que algú es pot sorprendre d’alguna cosa, que la premsa unionista treia foc pels queixals perquè ens advertien de tota mena de perills sanitaris en una manifestació com aquesta. Llàstima que no es fixin millor en les violacions sanitàries que dominen les terrasses dels bars o les platges. Un cop més l’ANC va donar una lliçó de “modus” a tots els detractors i va demostrar que té la mà trencada per organitzar tota mena d’esdeveniments. Una vegada més, matrícula d’honor. L’enhorabona.

Naturalment la part més important eren els discursos. Mauri, per part d’Òmnium Cultural, va fer un repàs de tota la repressió que viu el nostre país de forma contundent. I Paluzie, presidenta de l’ANC, va tancar els actes i les manifestacions amb un discurs contra la repressió i contra també la falta d’entesa dels polítics. Res de nou si tenim present que tothom va a la seva, sobretot per la falta d’un full de ruta vàlid i no de somiatruites. S’ha acabat el bròquil!, podríem resumir així el seu discurs. Però em sembla que malauradament la processó serà llarga i el ciri curt.

Un aspecte a destacar del que va dir és que els independentistes també tenim molta força com a consumidors. Per tant, no és el mateix tenir el diner a Caixabanc que a la Caixa d’Enginyers, ni omplenar el dipòsit del cotxe amb gasolina de Petrolis Independents que no amb Campsa, ni tenir el gas de Catgás que el d’Endesa, ni… La lluita diària de cadascú de nosaltres, la lluita econòmica de formigueta produeix sempre fruits.

Més arriscada em va semblar la proposta de pagar tots els impostos a través de l’agència tributària de la Generalitat. Ho hauran d’explicar molt bé, encara que tot sigui legal. La gent arrufa el nas i té por quan es tracta de diners. És lògic, oi?

Fins aquí el discurs havia estat brillant. I com que a mi m’agraden les comparacions esportives podria dir que Paluzie va jugar un bon partit. Però, ah Manela, al final es va marcar un gol en pròpia porteria. Una llàstima perquè aquest gol aterra tot el treball anterior.

Paluzie va dir que si es passava del 50% en les pròximes eleccions s’havia de proclamar ja la independència. Així a raig fet com aquell qui no vol la cosa.

Ja fa temps que dic que l’independentisme s’ha disparat un tret al peu amb això del 50%. El pitjor de tot és que tothom se n’ha empeltat i al final em fan dubtar si jo no estic tocat del bolet. Però les estadístiques són clares. Anem-ho a veure novament. Si les darreres eleccions autonòmiques haguessin estat un referèndum el sí a la independència hauria guanyat per un 52% llarg. Sí, perquè els vots blancs o nuls no compten. En números rodons els partidaris de la independència vam treure el 48% dels vots i els unionistes un 43%. Si sumen les dues quantitats veurem que falta un 9% per arribar al 100% dels vots. Aquest 9% correspon als vots nuls o en blanc i en un referèndum no compten.

Aleshores, per què s’adjudiquen als espanyolistes? I si ho volem més fàcil podem dir que només el 43% dels catalans volen restar a Espanya. Els números són clars, però estem completament alienats.

I la cirereta final dels discurs va ser demanar que es proclamés ja la independència. I un be negre amb patates rosses! Vol Paluzie que els polítics vagin novament a la presó? Creu que Espanya es plegaria de braços i que faria cas a les urnes? El que la presidenta de l’ANC hauria d’haver dit és que aquesta associació juntament amb Òmnium, CDR i altres entitats tindrien preparades pel cap baix mig milió de persones per ocupar els centres neuràlgics del país en cas de la proclamació de la independència.

El més important no és proclamar la independència a la babalà un altre cop i dur els polítics als escorxadors espanyols, sinó que el poble català fos capaç d’aguantar el temps que calgués.

Mas-Colell, antic conseller d’Economia, deia en un article a l’Ara que Europa, que és un club d’Estats, mai no reconeixeria Catalunya. És possible. Per tot plegat convindria estudis seriosos fets des de la CUP a la Cambra de Comerç per veure la viabilitat de Catalunya fora de l’Europa actual. Sigui com sigui ens hem de fer forts i ocupar els centres del país de forma pacífica com ho sabem fer sempre en totes les manifestacions. Aleshores si som capaços d’aguantar uns dies Europa hi dirà alguna cosa. No oblidem que Merkel va ser qui va fer aturar la violència espanyola de l’1-O al migdia. Possiblement no se’ns reconeixerà de moment la independència, però pel cap baix entraríem en una nova època per al reconeixement de la nostra nació com a subjecte polític. Segur.

Pensem bé tots els passos que hem de fer. Però res de demagògia o cobardia. Com dic sempre, que la prudència no ens faci traïdors ni la imprudència suïcides…

Ramon Serra, editor de RADIOCATALUNYA.CAT

COMPARTIR
Subscriu-te
Notifica
guest
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments