Inici Opinió Messi es queda: una treva més que perillosa

Messi es queda: una treva més que perillosa

0
COMPARTIR

S’acostuma dir que el futbol és l’opi del poble. I a vegades amb raó. Però si ho agafem pel cantó positiu veurem que en ocasiones també pot ser una distracció sana. Ara mateix amb tantes preocupacions sanitàries i econòmiques va bé que la gent tingui algun esbarjo com, per exemple, el cas Messi. També, i no em reca de repetir-ho, el coronavirus ens ha evitat una Diada fosca amb poc sentit de la unitat i amb unes picabaralles ben poc útils.

Pel que fa a Messi, que és el centre d’aquest comentari, ja s’ha dit tot o gairebé tot i, per tant, no cal repetir els fets que han provocat aquesta situació. A mi que soc soci del Barça des de fa més de quaranta anys em preocupa el futur del club per damunt de directius i de jugadors. És per això que veig amb preocupació aquesta treva, que no pau, que s’ha signat entre el jugador i la directiva. Crec que ja que el jugador ha demostrat el desig madurat de tocar el dos era l’hora de posar-hi fil a l’agulla en el sentit d’arribar a un pacte beneficiós per a les dues parts. Aquest pacte passava per un traspàs que hauria deixat uns quants milions a la caixa, una rebaixa considerable en les nòmines –Messi ens costa més de cent milions d’euros per temporada– i sobretot començar de zero una transició esportiva sota les ordres del nou entrenador que té autoritat i prestigi. Aquesta transició ja ha començat amb les baixes de jugadors veterans, en aquests instants algunes “vaques sagrades” que eren un mur per a la reforma.

Ara Messi es queda, sí, però a contracor. Em sembla que el club no està pas en condicions de fer grans fitxatges que puguin assegurar a Messi tenir un equip competitiu per a la temporada que és a punt de començar. No dubto que Messi serà tan professional com sempre, però tornarem a viure amb l’ai al cor. Sí, perquè Messi a partir de l’u de gener serà lliure de decidir el seu futur amb un altre equip i a més marxarà de franc sense deixar un duro al calaix. No sembla pas la millor solució. M’imagino que també passarem dies i setmanes especulant sobre el seu futur sobretot si les coses van maldades amb els resultats. De gresca i polèmiques en tindrem a dojo. Però, és aquest el millor remei.

D’altra banda, tindrem el perill que l’equip torni a girar de manera gairebé exclusiva al voltant del jugador argentí. Segurament era millor fer foc nou. No oblidem que Messi té 33 anys i que el temps no passa en va. Cert que si com sembla el problema principal són les relacions amb Bartomeu les pròximes eleccions poden canviar la mentalitat del millor jugador del món, però ja s’haurà perdut un any en la construcció d’un nou Barça.

És veritat que a més de perdre un gran jugador, el Barça veurà reduït els ingressos en la venda de samarretes i en el dels patrocinadors, entre altres. La marca Barça per dir-ho en termes clars sofrirà. Amb tot, aquesta situació si Messi es queda aquí tornarà a sortir més aviat que tard quan se’n vagi. Per tant, la presència ara de Messi ens pot hipotecar greument el futur si no som capaços de pagar el peatge de la seva marxa al més aviat possible.

Seré molt feliç si el Barça va bé, si Messi s’hi troba còmode i si el nou president és capaç de presentar-li un projecte engrescador que a menys d’un any vista sembla molt difícil, a més a més per les circumstàncies tràgiques que viu la nostra societat que no permeten fer els dispendis necessaris per a una renovació total. Sempre recordaré que Santiago Bernabeu president del Reial Madrid no va tenir cap inconvenient de despatxar Di Stéfano, el jugador que havia donat cinc copes d’Europa a l’equip, però a qui li havia arribat l’hora del relleu. Cal retirar-se a temps i fer-ho de manera elegant. Vet aquí un binomi difícil de conjugar.

No m’agradaria un adéu de Messi en condicions desagradables. Els catalans tenim fama de pactistes. Per tant, convindria una sortida digna sense hipotecar ningú i amb l’ingrés d’una quants calerons i/o tal vegada amb intercanvi d’alguns jugadors amb l’equip comprador. La treva que s’ha acordat pot ser una tapadora però no sembla una solució duradera. A més dels sentiments que als barcelonistes ja se’ls  suposen com el valor als soldats cal fer servir el cap. Pensem sobretot en el Barça del demà que ja és aquí.

Ramon Serra, editor de RADIOCATALUNYA.CAT

COMPARTIR
Subscriu-te
Notifica
guest
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments