Cal conjugar els verbs

Qui em coneix sap que sóc guardador de mena. O també, si voleu, buscador, conservador, amuntegador, acaparador, remenador…

Sobretot de papers, documents, programes, octavilles, revistes, alguns cartells, milers d’adhesius, alguns centenars de llibres, bales, insígnies, falçons, un bon grapat de tisores, eines antigues de tota mena, algunes alegries,partides de naixement i de defunció, fotografies (com més antigues millor), petons, bitllets de 500 € (no en tinc cap, però la intenció ara que els treuen, hi és…) carnets de tot tipus dels avantpassats, trossos de fil ferrada (de camps de concentració), una bala de canó dels carlins, o dels liberals, maquines, navalles i fulles d’afaitar, alguns disgustos, més petons, trossos de ceràmica blava, més bales, i un munt de futileses per mai acabar.

Però no sóc col·leccionista. Tinc tot això que he descrit sense cap ordre ni concert i caòticament guardat per diversos llocs de casa.

I la Mari Kondo que vagi fent llibres, tutorials a Internet i programes de TV…!

Evidentment els llibres són en lleixes, però no penseu trobar-los endreçats ni per tema, ni per autor, ni per color ni tant sols per mida.

Només tots els relacionats amb la darrera guerra espanyola (uns 400) estan junts, però no ordenats. I què em passa?

Que quan en busco un de concret, no el trobo mai a la primera. I a vegades ni a la segona. Però sé que hi és i finalment, surt.

Em serveix per fer un repàs a la resta, i sempre tinc la sorpresa de trobar-ne algun d’oblidat, i fins i tot algun de repetit, en edicions diferents, això si.

Fa uns anys, en una tediosa tarda de tardor a l’Archivo de Salamanca, i repassant fitxes i llistats de soldats participants a la darrera guerra espanyola (cada cop m’agrada menys dir-li guerra civil….) em va donar per començar a apuntar els cognoms que trobava que contenien la lletra Ñ, si Ñ. La de la tilde. La de la marca España… I fent una juguesca amb el meu amic Víctor, que al seu cognom n’hi té una de Ñ, em va reptar a trobar-ne cent. No recordo què ens vam jugar, però he guanyat de carrer. Ja en tinc recollits més de 1.200.

I a què ve tota aquesta explicació de la meva vida interior?

Doncs a que una de les coses que guardo, són tots els programes de les candidatures que s’han presentat a les eleccions municipals a Taradell. Des de que soc taradellenc de pensament, paraula i obra. Però no de naixement.

Ja no ho puc arreglar, això darrer. I en fa vint-i-cinc d’anys, aquest juliol… El nou consistori ja sap on visc, i si vol fer-nos arribar un rellotge d’or, algun val per fer un creuer, un xec regal per un bon restaurant…. ja té les nostres dades. El que cregui més oportú. No opino sobre el valor, pobre de mi. La intenció és el que compta.

Cada matí surto a esperar a la Roser, la cartera, però renoi, sempre passa de llarg, o només em deixa alguna multa i moltes factures. A veure…

I tornant a les eleccions municipals, no faré cap valoració ni anàlisi del resultat. Ja hi ha gent més sabuda que jo, amb estudis i màsters del universo, que ha viatjat per tot lo món, amb més capacitat i disposició a fer-ho.

Vaig llegir-me atentament els programes de les dues formacions que enguany es presentaren. Renoi, quantes coincidències, però amb els seus matisos nebulosos, amb les petites intuïcions de que la manera i forma d’executar tal o qual punt, no serien iguals ni coincidents.

I em va passar el mateix que amb els cognoms amb Ñ. Vaig començar a fer una llista del verbs en conjugació futur (potenciarem, farem, millorarem, escoltarem….) d’ambdues opcions polítiques.

I el resultat és el següent:

El guanyador és indiscutiblement (en nombre de verbs…) Junts per Taradell: 27 verbs i 49 repeticions. Total 76.

Esquerra Republicana de Catalunya: 38 verbs i 20 repeticions. Total 58.

A Junts per Taradell cal afegir-hi 21 verbs en pretèrit perfecte, doncs han governat molts anys en solitari i poden atribuir-se un bon grapat de coses (hem fet, hem creat, hem promocionat, hem adequat…).

I ara, algun matemàtic o físic quàntic que interpreti els resultat a partir d’aquestes dades que gentilment facilito.

El que sí que he de dir, i vull que consti, que 4-9 va ser un resultat incontestable, assolit amb un bon treball d’equip, esforç i sacrifici i molt ben dirigits, amb mà ferma i cap clar, que va servir al Club Patí Taradell per guanyar al Liceo B, a casa seva, i així pujar a la màxima categoria de l’hoquei.

I no hi ha peròs ni esqués que valguin. Que aquests equips, encara que siguin filials d’altres més grans, no hi tenen al seu ADN, ni els hi entra al cap, el verb perdre, encara que sigui una vegada a la vida.

No el saben ni en saben.

Visca la bola petita! Visca l’hoquei!

Pujals dels Cavallers, 6 d’agost de 2019