Inici Opinió Quin goig de festa

Quin goig de festa

0
COMPARTIR

La lluna plena sobre la capella de Sta. Llúcia i el correfoc a sota ha estat un moment d’una bellesa inoblidable. Per raons familiars feia anys que no podia viure la festa major de Taradell: els calendaris escolars de molts països comencen sobre el 15 d’agost, com bé saben les desenes de taradellencs que viuen a l’estranger. Per això enguany l’he viscuda d’una forma especial. I de veritat que ha fet goig! He demanat a una elegant regidora si hi ha hagut més participació i m’ho ha confirmat. Això no vol dir que hi hagi més gentada seguint el Toca-sons, per exemple, sinó que en la munió d’actes que han organitzat més d’una vintena d’entitats hi ha hagut un públic absolutament entregat. Semblava que hi haguessin ganes de gaudir sense oblidar l’excepcional moment històric que vivim, amb presos polítics, exiliats i represaliats. Aquest dimarts la vila s’ha despertat ressacosa. Sort que alguns botiguers i serveis han tingut l’encert d’obrir ja i donar-li una mica d’alè.

He preguntat la raó de l’èxit, i em responen que s’ha encertat el programa, un programa de qualitat. Quan vaig veure perdut per la carretera de Viladrau fins a la rotonda d’en Rocada el camió de l’Orquestra Maravella ho vaig veure clar: no es van pas enfadar, sinó que van reconduir aquella andròmina. Hi ha hagut sintonia entre el que s’ha organitzat i els vilatans. Fins i tot un acte que es va haver d’ajornar per culpa del mal temps a la Festa de l’Esport, ha tingut una acollida rodona: el supertobogan d’aigua gegant i els inflables a la carretera de Balenyà! Tothom que tenia canalla al seu càrrec hi feia cua i que bé que s’ho passaven. No faré recompte d’acte per acte, –ja ho va fer amb els números a la mà l’alcalde en el lluït brindis després de l’emotiu pregó, d’una autenticitat a prova d’història, de l’amiga M. Antònia Rovira–. Només constato que n’hi havia per a molts gustos, i que novetats com el sopar de pagès amb els balls alhora van ser molt atractius.

Tothom que participa en una festa ha de tenir ganes de conviure i riure: per això pot resultar cansat i fins i tot esgotador. A la meva edat, com deien a Mèxic “adulta en plenitud” però encara no de “achaques” com hi afegia una companya que sobrepassava els 70, tanta activitat em deixa exhausta i he d’escollir. Fins i tot algun jove m’ha comentat que no podia sopar entre el Toca-sons –quin gran punt la tria d’alliberar-lo per part del president Puigdemont, amb la seva emotiva participació i el record pels perseguits amb representants d’entitats cíviques del poble– i el concert del cantant de moda, en Joan Dausà. La quarantena d’infants i adolescents que van participar al Toca-canalla van fer les delícies dels adoctrinats assistents.

Hem conviscut, hem fet cua i uns convilatans originaris d’Equador, ens han deixat pujar a la Torre de don Carles i al campanar –un dels pocs contratemps d’aquests dies, toca quarts i hores encertadament, però les busques van a la seva i despisten als que ens agrada mirar-hi l’hora– i hem tornat a pensar que en som de privilegiats, amb aquest entorn natural que, com diu la publicitat oficial, és la porta del Montseny i de les Guilleries i de la Plana de Vic.

Participada, ballada, engrescada i menys conflictiva. Oficialment no hi ha hagut cap fet delictiu destacable, ni cap coma etíl·lic que ressenyar, encara que sí que va aparèixer l’ambulància per atendre alguna indisposició. Els renys o intents de baralla que es consideren habituals entre gent que no sap beure, i algun conat d’agressió per apropiar-se d’allò aliè, no hi van faltar. Així com l’enrabiada dels que no havien fet cas dels avisos de no estacionar i van haver de pagar la multa corresponent per recuperar el cotxe al polígon del Vivet. La festa és cara i s’ha de pagar entre tots! Enhorabona a tots els que l’han feta possible i hi han col.laborat dedicant voluntat, temps i esforç.

M’ha agradat que s’hagi fet endreça del poble, com abans es feia dissabte abans que arribessin els convidats. S’han repintat bancs i jocs infantils, s’han desbrossat carrers i netejat vorals. A veure si entre tots som capaços de mantenir-ho i no abandonar tampoc aquest esperit de convivència alegre i sana que ha imperat durant la festa major 2018. És dur rebre el primer somriure del dia d’una maquineta perquè no superes els 50. Ah! I no oblideu que encara queda la música romàntica de Txaikovski i el teatre per adults aquest cap de setmana!

COMPARTIR

Deixa un comentari

avatar
  Subscriu-te  
Notifica