Inici Opinió 8 de març. Dia internacional de les dones

8 de març. Dia internacional de les dones

0
COMPARTIR

Un any més, ens hem trobat davant d’un 8 de març, el Dia Internacional de les Dones. Anys enrere era el Dia Internacional de la Dona Treballadora i més tard es van adonar que totes les dones són treballadores, tant si treballen fora de casa i són assalariades com si treballen a casa sense rebre compensació econòmica de cap tipus.

D’on ve la celebració del 8 de març? En el seu origen s’han destacat diversos fets puntuals: la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes del 1857, l’incendi de la fàbrica Cotton, o el de la Triangle Shirtwaist Company de Nova York el dia 25 de març de 1911, una indústria tèxtil on treballaven 500 persones, dones immigrants joves en la seva gran majoria i en el que van morir 142 obreres que l’any anterior havien mantingut una important vaga per demanar millors condicions laborals. Durant uns anys, cada país celebrava el Dia de la Dona quan li semblava, fins que a partir del 1917 ja quedà fixat el 8 de març. Al principi, aquest dia servia per a reivindicar el dret de vot de la dona.

Malgrat tot el temps que ha passat des del 1917, encara hem de «celebrar» aquest dia amb reivindicacions, encara la dona a dia d’avui és la més discriminada a la feina. La desocupació és un 3,5% més alta en les dones. El 74% de les feines a temps parcial són desenvolupades per dones. La bretxa a Catalunya se situa en el 24% del salari mig anual, és a dir, que en una jornada laboral de 8 hores les dones treballem quasi dues hores sense cobrar-les. L’embaràs encara és objecte d’acomiadament o de marginació laboral.

Des d’aquell 1917 hem guanyat molt, però no som enlloc encara. En una societat moderna on les dones som aproximadament un 50% de la població, les diferències entre homes i dones no haurien d’existir, i no haurien d’existir en cap àmbit, ni a nivell mundial, ni nacional, ni a nivell local. Però encara ara podem observar com els homes continuen al capdamunt de les empreses, al capdamunt de la majoria de les institucions i al capdamunt dels organismes de poder.

Les dones avui encara som invisibilitzades, encara hem de demostrar que podem ser on som o on volem ser, encara hem de triar entre la família o la feina.

Un altre àmbit on estem invisibilitzades és el nomenclàtor dels carrers, la diferència entre carrers amb nom d’home i carrers amb nom de dona és molt important, i més si tenim en compte que en moltes poblacions, els únics carrers o places que ostenten el nom d’una dona són en honor a una santa o a una Mare de Déu. Moltes d’aquestes poblacions, si han posat noms a algun carrer en els últims 5 anys, els han seguit posant amb nom d’home obviant totalment el 50% de la població.

El més greu, però, és quan els responsables es pregunten quantes dones hi ha que estiguin a l’alçada. A totes aquestes persones els en podem fer una llista, ja que sembla que el seu camp de visió és una mica reduït: Muriel Casals, Maria Antònia Salvà, Clementina Arderiu, Simona Gay, Rosa Leveroni, Montserrat Abelló, Felícia Fuster, Maria Beneyto, Maria Àngels Anglada, Quima Jaume, Olga Xirinacs, Marta Pessarrodona, Maria Mercè Marçal, Pilar Cabot, Joana Raspall, Maria Aurèlia Campmany, Isabel Clara Simó, Juliana Morell, Marie Curie, Rita Levi-Montalcini, Doris Lessing, Nadine Gordimer, Malala Yousafzai, Rigoberta Menchú, Rosa Parks, Lluïsa Vidal, Frida Kahlo, Montserrat Gudiol, Caterina Albert, Mercè Rodoreda, Isabel de Villena, Aurora Bertrana, Carme Riera, Anna Murià, Hipàtia d’Alexandria, Dian Fossey, Beatrix Potter, Anna Lizaran, Margarida Xirgu, Elena Jordi, Mary Santpere, Matilde Almendros, Assumpció Balaguer, Rosa Novell, Lola Anglada, Ermessenda de Carcassona, Margarida de Prades, Violant de Bar, Sibil·la de Fortià, Maria Montessori, Rosa Sensat, Coco Chanel, Kate Sheppard, Clara Campoamor, Elisenda de Montcada, Comtessa Emma, Germana Rosa Sitjà, Frederica Montseny, Carme Laforet, Victoria Kent, Dolores Ibárruri, Maria Zambrano, Carmen Martín Gaite, Anna Frank, Simone de Beauvoir, Emilia Pardo Bazán, Susan Jocelyn Bell, Clotilde Cerdà, Mare Teresa de Calcuta, Florence Nightingale, Helen Keller, Irena Sendler, Valentina Tereshkova, Indira Gandhi, Rosalia de Castro, Rosa Luxemburgo, Maria Cuní i Homs, Marcel·lina Serra i Tuneu, Dorothy Hodgkin, Montserrat Caballé, Maria Callas, Rosalyn Yalow, Barbara McClintock, Emmeline Pankhurst, Petra Kelly, Wangari Maathai, Mary Read, Audrey Hepburn, Pepa Colomer, Dolors Vives Rodon, Dolors Aleu, Elisabeth Eidenbenz, Teresa Claramunt, Maria Victòria dels Àngels, Maria Goyrí, Concepción Arenal, Maria de Maeztu, Fatima Mernisi, Artemisia Gentileschi, Duoda, Josepa Massanès i Dalmau, Dolors Monserdà i Vidal, Martina Castells i Ballespí, Francesca Bonnemaison, Rosa Vinyals i Lladós, Leonor Serrano, Montserrat Roig, Cathrine Switzer, Laura Tremosa, Elionor d’Urgell, Berta Caceres, Huda Sarawi, Martina Castells i
Ballespí, Jane Goodall, Sophie Germain, Emmy Noether, Lise Meitner, Anna Generès Pelfort (Donya Nita), Augusta Ada Byron (Condesa de Lovelace), Jocelyn Bell, Aurora Díaz-Plaja, Leonora Milà, Anna Maria Martínez Sagi, Elena Blume, Mercè Llimona, Alícia de Larrocha, Carme Serrallonga, Maria Barbal, Irene Polo, Maria Girona, Amèlia Riera, Josefina Peraire i Alcubierre, Joana Biarnés Florensa, Rosa Maria Arquimbau, Maite L. de Goicoechea.

De quasi totes en podeu trobar la història per internet, són dones que van contribuir a que el món seguís girant. D’algunes, però, no en trobareu referències als llibres d’història: són les dones que han fet feina al poble i des de Som Dones creiem que també han de formar part d’aquesta llista.

No hi són totes les que són, evidentment hi ha moltes dones anònimes que no tindran mai un carrer, ni tan sols un reconeixement. Però que poguem aconseguir la igualtat i el reconeixement no és només responsabilitat de les dones, ho és també dels homes, només junts podrem fer-ho possible.

Maria Godayol

Associació Som Dones

COMPARTIR

Deixa un comentari

avatar
  Subscriu-te  
Notifica