L’Ajuntament de Taradell haurà de fer front a dues sentències judicials que fan responsable subsidiari el consistori perquè els responsables no són solvents. Es tracta de la indemnització per l’accident de la tirolina al Gurri Xic el 2006 i per la sentència contra la construcció de l’hotel de la Roca. L’Ajuntament de Taradell està resignat amb aquestes dues sentències després de fer tot el possible per recórrer-hi.
Un milió d’euros per la tirolina
En el ple d’aquest passat divendres l’Ajuntament de Taradell va aprovar demanar un préstec d’un milió d’euros a baix interés, que servirà per pagar la indemnització de l’accident de la tirolina on un nen va caure i va quedar en cadira de rodes. El jutge obliga a l’Ajuntament de Taradell a pagar la part de la indemnització que el propietari de la instal·lació no ha fet efectiu, ja que aquest s’ha declarat insolvent. El consistori sempre s’hi ha oposat i, fins i tot, va presentar recurs al Tribunal Constitucional, però el jutge ho ha desestimat.
El cas és que no se sap exactament quina és la quantitat de diners que falta per pagar. L’Ajuntament ho ha demanat en més d’una ocasió, però continua sense saber la xifra. El propietari estava condemnat a pagar 1,2 milions d’euros a la víctima i aquests, en principi, es pagaven a través de l’assegurança (300.000 euros) i la cessió d’un terreny. En realitat, es van pagar els diners de l’assegurança i el propietari va anar pagant petites quantitats durant un temps fins que es va declarar insolvent i, per tant, no se sap quina quantitat falta. Segons l’alcalde de Taradell, Lluís Verdaguer, “hem reclamat al jutjat saber l’import exacte, però no ens han dit res. La intenció és dipositar el milió al jutjat i així ja no genera interessos”.
La qüestió és tan surrealista que la indemnització que cal pagar (es calcula al voltant dels 900.00 euros) va generant interessos a mesura que passa el temps i no es liquida. Però a l’Ajuntament en cap moment se li ha comunicat quina és la xifra exacta que ha de fer-se càrrec. Per tant, per evitar que vagi sumant interessos, es farà aquest dipòsit de diners. Però sense saber si la indemnització a pagar és superior o inferior al milió d’euros. Això se sabrà un cop el jutge ho comuniqui.
Recordem que el 2013 després que l’acusació presentés un contenciós administratiu al Tribunal Superior es va condemnar l’Ajuntament a pagar 752.000 euros (500.000 pagats a través de les assegurances). A més, s’obligava a respondre per la part d’indemnització que el propietari no havia pagat. En la primera sentència del 2010 del Jutjat Penal número 3 de Manresa l’Ajuntament i la Generalitat van ser exclosos de la via penal.
La petició d’un préstec es va aprovar per unanimitat al ple. Salvador Clot, portaveu d’ERC, va afirmar que era encertat per estalviar haver de pagar interessos. Els grups municipals a l’oposició sempre han lamentat aquest càstig a l’Ajuntament.
L’Hotel de la Roca, un altre malson
L’Ajuntament de Taradell també haurà de respondre per l’Hotel de la Roca. La justícia va requerir a l’empresa propietària de l’Hotel que havia de fer el projecte d’enderroc d’una part de l’equipament. Tenia dos mesos de termini, però com que no s’ha presentat cap projecte, ja que l’empresa (Aires del Montseny) està en concurs de creeditors, qui estarà obligat a assumir-ho serà l’Ajuntament de Taradell.
“Cal demanar permís per entrar a l’hotel, buscar un arquitecte per fer el projecte i informar al jutge que ho estem fent”, va informar Lluís Verdaguer al ple. La qüestió és que l’Ajuntament haurà de fer el projecte d’enderroc i les obres d’enderrocament i, més tard, reclamar la xifra de diners per si algun dia algú es fa càrrec de l’equipament i es pot recuperar.
La història també ve de lluny. Al 2007 es comença a construir un Hotel a la Roca (a la plaça de Sant Quirze). Però un veí, Jordi Puig, que té segona residència a la urbanització, posa un recurs per diversos temes com l’edificabilitat, activitat, construcció, etc. Assegurava que portaria soroll i que seria una casa de cites.
El Tribunal Superior de Justícia va acabar trobant que una part de l’hotel no complia amb les normes subsidiàries del planejament urbanístic de Taradell que limiten poder construir a una distància concreta d’un vial públic.Un aspecte que es dóna en moltes de les residències de la urbanització construïdes des de fa anys. Aquesta part és la corresponent a les dues bandes del garatge (que donen alcarrer Ravetó i carrer Puiglagulla), que és soterrat. I és aquesta part la que s’ha d’enderrocar. L’Ajuntament de Taradell qualifica la situació d’esperpèntica perquè es va donar el cas que un pèrit va dir que tot estava bé, però el jutge va ignorar aquesta conclusió i es va mantenir ferm en la sentència. També s’apunta que amb l’enderrocament es pot haver de retallar la base de formigó de pilars que estan dins els límits legals o retallar la barbacana de la teulada perquè té volada dins la franja no permesa per edificar, tal i com passa amb pràcticament totes les teulades de cases del poble.
L’hotel va iniciar les obres a l’octubre de 2007 i havia de ser de 3 estrelles i disposar de 21 habitacions, més menjador i sala de conferències. El garatge al soterrani estava pensat per 30 vehicles.
Llegida la notícia sobre el tema de l’enderroc de l’hotel de La Roca i com a part implicada i citada en el text, vull aclarir i complementar el que s’explica exposant el següent:
1- Que l’enderroc no es limitarà a les superfícies construïdes a menys de 10 metres dels llindars a carrers.
2- Que les normes subsidiàries d’urbanisme vigents quan es va demanar la llicència d’obres indicaven una ocupació màxima de solar de 25% i que segons mesuraments del pèrit judicial, l’ocupació de solar és del 44,83% i, per tant, s’ha d’enderrocar la part corresponent a l’excés d’ocupació que implica altres parts de l’edificació situades a més de 10 metres dels carrers; i així es reflecteix en el text de la sentència del TSJC que copio a continuació:
També vull indicar que una de les raons per les que sempre em vaig oposar a la construcció de l’hotel a La Roca és la perillositat dels accessos a la urbanització pels quals ja hi transiten 2.400 cotxes diaris segons dades comptabilitzades per l’ajuntament. El normal funcionament d’una infraestructura com un hotel amb el seu restaurant i bar corresponents significa un tràfic de camions de proveïdors i cotxes de clients que complicarien, i molt, el ja perillós accés, especialment quan els que hi pogueren transitar no fossin coneixedors del mateix.
Abans de començar el procés contenciós-administratiu amb l’Ajuntament de Taradell, vaig presentar varies instàncies instant als responsables a estudiar el tema de la seguretat, sorolls i tranquil·litat d’un veïnat que ha escollit una opció d’habitatge fora del nucli urbà per raons clares de gaudir d’unes condicions que no es poden trobar al bell mig del poble i que penso que una instal·lació com l’hotel i el seu restaurant podien pertorbar. Cal dir que a la urbanització ja hi tenim un restaurant.
Una vegada vist el projecte de l’hotel vaig continuar presentant instàncies denunciant l’excés d’ocupació del terreny i una darrera l’altra van ser rebutjades pel consistori. Fins que fent cas del paràgraf final que acompanyava cada una de les respostes negatives a les meves queixes i que ve a dir que si no hi estàs d’acord pots posar un procés contenciós-administratiu contra l’ajuntament, els hi vaig fer cas.
Tot això es produí entre els anys 2007 i 2008. La sentència es va conèixer a finals de 2012 i en ella s’indicava clarament que no es podia recorre el fallo. L’ajuntament ha tractat d’obstruir el compliment del què en el seu dia la justícia va dictar amb raons que per absurdes prefereixo no comentar, fins que fa poques setmanes el Tribunal, exercint la seva autoritat, es va quadrar i va exigir l’enderroc immediat de la part de l’hotel afectada per la sentència. No són solament els 10 metres que limiten amb els carrers com indica el text de la notícia, sinó que s’han d’enderrocar 716 m2 de superfície construïda, que inclou dos parts, una entre l’edifici i el carrer Ravató i l’altre entre l’edifici i el carrer Puiglagulla on la distància és molt més gran que els 10 metres que s’esmenten.
L’ajuntament ha de pagar perquè va donar una llicència d’obres en què no es tenia en compte una qüestió geomètrica tan senzilla como és “la projecció ortogonal de tota l’edificació”. La Geometria és ciència exacta i, per tant, no és opinable i la projecció ortogonal és quelcom que s’explica en la Geometria més elemental.
I cadascú que tregui les seves pròpies conclusions.
Com veig que a l’anterior comentari no ha sortit reproduït el text de la sentència, el torno a adjuntar:
Si hi ha algú interessat en llegir tota la sentència, amb molt de gust li enviaré el PDF complert.