Inici Opinió Orgull pagès

Orgull pagès

0
COMPARTIR

opinio Laia granEl món rural acostuma a ser el gran desconegut d’un país. Hi ha qui diu que viure al camp o a prop de la naturalesa és una font de salut. La contaminació, el soroll i l’estrès són alguns dels factors que no envejo dels habitants de les ciutats. Però si hi ha una cosa que ens arrela, als que som de poble, és la terra, les tradicions, els animals… o per dir-ho d’alguna manera, l’orgull pagès.

Fa uns dies vaig ser al Mas Casablanca de Taradell. El motiu era la presentació dels últims contes de la col·lecció que ells mateixos editen. Però més enllà dels protagonistes, en Fermí i la Valentina, o dels tres impulsors de la iniciativa, en Pep Cabanas, la Roser Romaní o l’Scaramuix, em vaig quedar amb unes sensacions entre la nostàlgia i la reivindicació de la vida a pagès. Nostàlgia per la meva infantesa passada, entre vaques, porcs i conills o ara els mesos de juny quan ens enfilàvem al remolc d’en Ton del Furriol i anàvem amunt i avall entre ordi, blat i bales de palla.

I reivindicació perquè molta gent es posa a la boca la paraula orgull pagès però no sap què és tractar la terra, cuidar un hort, estar les 24 hores pendents dels animals i del temps. I per altra banda, hem de tenir en compte que les cases de pagès que sobreviuen com a tal s’han convertit en granges especialitzades. Una família sencera ja no pot sobreviure només amb el conreu de la terra i la cria del bestiar sinó tens una explotació més gran. Amb pocs anys hem passat d’un passat agrícola en el qual eren imprescindibles la col·laboració dels animals per, per exemple, llaurar la terra, a la mecanització que ha permès fer un pas de gegant a la vida a pagès. Però malgrat tots aquests canvis i a causa de molts factors, el futur dels pagesos és incert. M’agradaria pensar que, en un futur, hi haurà un retorn al camp, una nova generació de pagesos que viuran de la terra amb un ull posat al twitter o a l’instagram (ai, si els nostres avis aixequessin el cap!) i a l’altra l’aixada. I per si això arriba massa tard, quan els pagesos hagin desaparegut i amb ells la seva saviesa, sempre ens quedaran els contes del Mas Casablanca, entre d’altres, per conèixer els canvis que es produeixen a la natura i les feines del camp, de l’hort i de la granja i com és o com s’ha de fer per viure a pagès. Qüestió de supervivència.

COMPARTIR

Deixa un comentari

avatar
  Subscriu-te  
Notifica