Inici Actualitat Els efectes de la Guerra de Successió de 1714 a Taradell

Els efectes de la Guerra de Successió de 1714 a Taradell

0
COMPARTIR

Taradell-i-boira
La Guerra de Successió entre el borbó Felip d’Anjou (després Felip V) i l’arxiduc Carles d’Àustria no es va viure amb fets destacables a Taradell, tot i que hi va participar amb homes i contribucions. Com la majoria del país català, es va apostar per donar suport a Carles d’Àustria, reconegut per la Corona d’Aragó com a Carles III i successor de Carles II que havia mort sense successió.

Com de tots és conegut, la guerra es va decidir a favor de Felip després que Carles fos nomenat emperador d’Àustria el 1713 i Anglaterra i Holanda retiressin el seu suport militar a Catalunya i la causa. Més enllà del que va suposar el Decret de Nova Planta i la supressió dels privilegis catalans i la repressió posterior, després de 1714 Taradell va viure una sèrie de canvis, sobretot, en quant a representació política municipal.

Al país es suprimí la figura de l’antic Virrei de Catalunya per un Capità General, es van suprimir les vegueries pels Corregiments (més centralisme), es va crear una Reial Audiència (per unificar lleis, costums i llengua amb la resta d’Espanya) i es va implantar el cadastre (que gravava terres i persones).

taradell-panoràmicaA Taradell, sobretot, es va notar en els canvis de govern municipal. Des del 1677 el consell municipal es regia per la Vint-i-quatrena. És a dir, el govern de dos jurats i 22 membres (12 de la vila i 12 de pagès). Aquest organisme, petició expressa dels vilatans i aprovat pel senyor Francesc de Bournonville, vescomte de Jóc i senyor i baró de les baronies de Taradell i de Viladrau, de Rupit, Pruit i Fornils, substituïa el sistema feudal basat en una cúria o cort formada pel batlle (nomenat pels senyors de Taradell), un nunci i un escrivà, i les caòtiques i multitudinàries assemblees públiques de prohoms o caps de casa, que feien molt difícil prendre decisions perquè s’havia produit un augment de famílies.

Aquest nou règim, que va durar uns 40 anys, també disposava d’un mostassaf o funcionari que tenia la missió de controlar la bona qualitat dels queviures que es venien al públic i evitar estafes.

Per tant, el règim imposat per Felip V va fer desaparèixer la Vint-i-quatrena i el seu sistema municipal. A canvi, el govern es donava a un batlle, un tinent de batlle i sis regidors. Fins a finals del segle XVIII els batlles eren nomenats pel senyor i baró de Taradell, però sota supervisió del Corregidor de Vic per assegurar una persona indicada als interessos del rei. A més, es va imposar el cadastre (com hem esmentat més amunt), que va significar un tema polèmic en gravar les terres i propietats dels taradellencs.

Segons documents de l’Arxiu de la Vegueria de Vic, a principis del segle XVIII hi havia tres categories de cadastre a pagar: primera, segona, tercera classe i erms. A Taradell la majoria de terres eren de segona i tercera classe i erms. Cada mas o família havia de pagar entre uns pocs rals de vellon o 10 i més lliures catalanes de tributació. El cadastre també gravava les rendes del senyor de Taradell a partir de la percepció dels delmes. Pel que fa a les persones, només els paraires, negociants, metge i notari havien de pagar segons producció industrial.

Bibliografia:

Taradell. Passat i present d’un terme i vila d’Osona d’Antoni Pladevall i Font. Eumo Editorial (1995).

COMPARTIR

Deixa un comentari

avatar
  Subscriu-te  
Notifica